Per a commemorar-ho, l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal organitzen un acte obert al públic on membres de les primeres colles de carnaval -els Merlots i els Caganers Alegres- explicaran els orígens, anècdotes i les vivències dels primers anys de la recuperació del carnaval a Santa Cristina d’Aro.
Un diumenge de carnaval de l’any 1982 se celebrà la primera edició del que llavors es va anomenar Carnaval de l’Amistat. No obstant això, sabem positivament que els anys trenta del segle XX el Carnaval ja s’havia celebrat a Santa Cristina d’Aro.
Més informació sobre els primers carnestoltes a: BUSSOT I LIÑÓN, Gerard. Recull d’imatges i comentaris. Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991. Vegeu la pàgina 103.
El 1982, la colla Els Merlots, de Santa Cristina, sorgida de la iniciativa de diversos joves del poble, després de participar el dia anterior a la rua de Carnaval de Platja d’Aro, va decidir -de forma improvisada- fer una passejada pels carrers del poble. Van fer una carrossa aprofitant una part de la del rei blanc. Al damunt hi van col·locar una màquina de tren simulada i hi van afegir dos vagons del mateix tren de Sant Feliu a Girona. La van anomenar “Enyorança”. Fou la colla de carnaval que inicià, doncs, la tradició de l’organització de l’actual Carnaval de l’Amistat de Santa Cristina d’Aro.
Malgrat la improvisació, els Merlots foren rebuts amb tant d’èxit que es decidí, d’ençà de llavors, de celebrar la rua de carnaval de Santa Cristina el diumenge.
Com que sovint se’ns pregunta si la primera rua del Carnaval de l’Amistat fou el 1981 o el 1982 -és un dubte recurrent-, mirarem de respondre-ho a través dels testimonis de l’època, concretament de la premsa escrita.
Concretament, si recorrem al setmanari Àncora del 5 de març de 1981, en què es dona notícia dels carnestoltes de Platja d’Aro i de Sant Feliu, veurem que a l’edició de 1981 només es parla dels premis repartits a Sant Feliu.
En canvi, a l’edició de la festa de 1982 -vegeu l’Àncora del 25 de febrer de 1982-, sí que s’esmenta clarament el primer premi obtingut a Platja d’Aro per la colla cristinenca -la dels Merlots- amb la carrossa “Enyorança”. En una altra pàgina del mateix número del setmanari Josep Camús explicava els motius d’haver escollit aquest lema per a la carrossa dels Merlots.
La celebració del carnaval va esperonar la creació d’una nova colla només dos anys després del primer Carnaval de l’Amistat, els Caganers Alegres (1984), els quals van participar per primer cop a la rua de 1985.
El 1985 -o 1986, segons altres versions- va aparèixer una tercera agrupació carnavalesca, la Colla Cristinenca, creada arran de la iniciativa de varis pares i mares d’alumnes de l’Escola Pedralta.
També des de 1986 hi hagué la figura del rei o reina Carnestoltes. Els 10 primer anys, els reis i reines Carnestoltes foren els següents:
| Any | Persona, colla o carrossa que va fer de rei/na | Nom del rei/na Carnestoltes |
|---|---|---|
| 1986 | Mariano Ferrer | Mariano Trenkacalsses i Pikalow |
| 1987 | Narcís Malagelada | Crisrobellsol |
| 1988 | Antoni Carbonell Triola | Sa punxeruda, kapitost de tots els kuls de la vila |
| 1989 | Torcuat Eixamplakuixa i Fikandins | |
| 1990 | [Sense Rei/na] | |
| 1991 | Joan Garcia Sánchez | El Golfero |
| 1992 | Jose Manuel Hinojosa Reina | L’Espanyol – Rei enxerinador oficial de la vila |
| 1993 | Purificación Garcia Verge | Sa Gramola |
| 1994 | Montserrat Sala Albertí | Dinga |
| 1995 | Carmen Martínez Ruiz | Camaru la Penjol |
| 1996 | Francesca Esteve Ayata | Sa Rostolla |
| 1997 | Joan Fogueras i Turon | Joan de la Pedra Caiguda i Tapioles |
| 1998 | Pilar Guirado Iruela | Molla Roquera |
| 1999 | Josep Camús | El Gòmbit de Les Teules |
| 2000 | Jordi Bas i Quer | Bacus l’hereu de can Quer |
| 2001 | Carme Casagran Gubert | Heidi Palamosina |
| 2002 | Nico Bigas i Montolla | Hook corsari del pais de nunca jamàs, amicdetots, navegant de la riera marcona i enòleg del ron |
| 2003 | Esther González | Sa Blavor Carnavalera |
| 2004 | Josep Mª Nadal | Super Castanya Cristinenc |
| 2005 | Jordi Vilanova | Macarino llau-llau |
| 2006 | Jordi Aviñó i Nuri Sala | Il Fal·lo prodigioso e la sua concubina muta |
L’any 1988, els Caganers Alegres -que fins llavors havien tingut una participació molt reduïda- i la Colla Cristinenca, es van fusionar, conservant el nom de la primera.
A partir de 1988, a l’Arxiu tenim fotografies de les dues colles cristinenques, i també cartells, de manera continuada. Ens falta, però, a la foto dels Caganers de 1989.
A partir de 1988, a l’Arxiu tenim fotografies de les dues colles cristinenques, i també cartells, de manera continuada. Ens falta, però, la foto dels Caganers de 1989.
Hi ha, també, la publicació de la col·lecció de cartells fet per en Gerard Bussot del carnaval i la Festa Major. Els de carnaval van de 1987 a 1990.
El Carnestoltes era també una festa celebrada als centres escolars.
L’Escola Bressol organitzava una festa de disfresses. Segons la directora de l’Escola, Anna Ibars, fins a l’any 1989 tothom es disfressava del que volia. A partir de l’any 1990 les educadores de l’Escola Bressol feien la disfressa i tota la mainada anava disfressada igual. Des d’aquest mateix any es començà a organitzar la rua. La disfressa va ser de soldat de paper. A partir de 2006, l’AMPA va assumir l’organització de la rua: les famílies anaven a l’Escola Bressol, tallaven les disfresses i s’organitzava la desfilada, a peu o amb carrossa.
Cap als anys 1990-1995 es va començar a fer, també, la rua de carnaval de l’Escola Pedralta.
L’any 1991 apareix a les actes municipals la qüestió de l’agermanament dels carnestoltes d’Olot, Platja d’Aro i Santa Cristina.
L’any 1991 s’edità un llibret commemoratiu de les 10 edicions del carnaval a Santa Cristina.
L’any 2006 s’edità un llibret commemoratiu de les 25 edicions del carnaval a Santa Cristina.
Un xic abans de la 15a rua (1996), en Joan Pijoan, dels Merlots, va reunir les gravacions en vídeo que havia anat fent de les diferents edicions del carnestoltes, des de 1982 a 1995, i les va unir en una cinta de vídeo que es va distribuir entre amics i coneguts. Amb motiu de l’activitat del Fem Memòria del Carnaval (11-3-2022), la Montserrat Sala les va recuperar i des de l’Arxiu les vam digitalitzar.
Vegeu aquí una mostra de les gravacions esmentades. El muntatge és d’en Josep Morató:
El maig de 2022 vam afegir a la Col·lecció de reproduccions de documents gràfics sobre Santa Cristina d’Aro 121 fotografies -i algun retall de premsa- de diferents edicions del Carnaval a Santa Cristina d’Aro.
Ens les va passar l’Àrea de Festes de l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro, que les va recollir per celebrar la 40a desfilada del Carnaval de l’Amistat, que s’esqueia el 2021, però que no es va portar a terme, finalment, per la Covid-19.
Van dels anys 1982 a 1995 i representen les disfresses de les colles dels Merlots, els Caganers Alegres i la Colla Cristinenca, majoritàriament.
Publicacions per a una història del carnaval a Santa Cristina d’Aro:
- Calvet “Gaziel”, Agustí. “Sant Feliu de la Costa Brava”, dins Obra Catalana completa, 1970, p. 325-329.
- Bussot i Liñón, Gerard. “Els carnavals a Santa Cristina d’Aro”, dins Recull d’imatges i comentaris, 1991, p. 103-105.
- AA. DD. Llibret del Carnaval 1991. 10 anys. 1991.
- AA. DD. 25a Llibret del Carnaval de l’Amistat a Santa Cristina d’Aro, 25 anys de celebració. 2006.
Text: Gerard Fogueras i Jordi Gaitx