ES CONSOLIDEN I RESTAUREN LES RESTES LOCALITZADES A L’EXCAVACIÓ DE L’ESGLÉSIA PALEOCRISTIANA DE SANTA CRISTINA D’ARO
Durant els mesos de desembre de 2024, gener i febrer de 2025, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, a través de l’empresa Can Mansana SL (guanyadora del procés de licitació de les obres) ha dut a terme la primera fase del projecte d’excavació, restauració i museïtzació de l’església paleocristiana de Santa Cristina d’Aro, que ha consistit en l’excavació d’una part de la necròpolis d’època medieval, ubicada al costat est del jaciment i en el lloc més pròxim a la capçalera de l’antiga església.
Aquests treballs, dirigits per l’arqueòloga Esther Medina, han permès posar al descobert una quarantena de tombes, la majoria de les quals formades per caixes de lloses de pedres clavades verticalment, de forma rectangular o subrectangular i orientades d’est a oest. També s’han trobat algunes tombes formades per simples forats excavats a terra.
A l’interior de moltes d’aquestes tombes s’hi han trobat les restes dels individus, els esquelets, que hi van ser inhumats. L’estat de conservació d’aquestes varia segons cada tomba i segons l’acidesa del terreny, i cap d’elles presenta restes d’aixovar (objectes que acompanyessin el mort a l’altra vida).
En les excavacions, destaca la troballa d’un individu molt alt que mesurava entre 1,80 i 1,90 metres d’alçada, i que estava inhumat dins d’una tomba de grans dimensions (2,50 metres de llargada); un fet molt estrany i rellevant ja que les poblacions de l’edat mitjana del segle X eren d’estatura generalment baixa.
La necròpolis presenta dues fases d’ocupació o utilització. En els treballs d’aquesta campanya s’ha excavat la fase més moderna que podria datar dels segles IX-X dC, aproximadament.
També destaca la troballa d’un forn per coure ceràmica que conserva tota la part de la graella i la cambra de combustió. Gràcies a la seva excavació, sabem que el forn va ser abandonat en el segle VI dC. El seu descobriment ens mostra que, prèviament a la construcció de l’antiga església o església paleocristiana, existien en aquest lloc diverses estructures de caràcter domèstic, segurament vinculades a l’existència d’una antiga vil·la romana o d’època tardoantiga que encara no ha estat localitzada.
Durant les darreres setmanes s’ha dut a terme la consolidació d’algunes tombes i dels murs interiors de l’edifici de l’antiga església. També s’han cobert de forma provisional totes les restes i estructures excavades.
Gràcies a tots aquests treballs, s’ha pogut realitzar la primera fase del projecte la qual s’emmarca dins el Pla Director de Patrimoni que va ser aprovat pel consistori l’any 2023, i que està en marxa durant els pròxims 5 anys.
L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro està molt satisfet amb el desenvolupament d’aquests treballs. És per això que el proper dissabte 10 de maig, a les 11 h del matí, els responsables de l’excavació realitzaran una conferència a l’Espai Ridaura per explicar els resultats obtinguts.
A més, des de l’Ajuntament ja s’ha engegat la maquinària per licitar una nova fase de les obres, treballs que han de culminar, d’aquí uns anys, amb l’excavació, restauració i museïtzació de tot el jaciment per tal de fer-lo visitable. La premissa principal és convertir-lo en un nou element cultural i patrimonial, que se sumi a les rutes ja existents al municipi.
Cal destacar que l’església vella de Santa Cristina d’Aro és un dels jaciments arqueològics més importants de la població, un dels pocs que és de titularitat municipal i l’únic que està ubicat dins el nucli urbà. Sense l’existència d’aquest jaciment i de la seva història, una possible vil·la romana que es transforma en un mausoleu funerari, aquest en una església paleocristiana i, més tard, en una església preromànica, el poble de Santa Cristina d’Aro segurament no hauria existit mai.
Cronologia del projecte
A finals de l’any 2021 l’empresa ÀTICS SL va dur a terme una campanya de restauració de les tombes de la necròpolis de l’antiga església. Durant aquesta intervenció, es va poder comprovar que la necròpolis no estava del tot exhaurida des del punt arqueològic ja que, a sota i al voltant de les tombes, n’apareixen d’altres que eren inèdites i que no estaven excavades.
Per aquest motiu, entre els anys 2022 i 2023, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va fer tot el possible per poder tornar a excavar el jaciment. En el 2022, es va presentar un projecte quadriennal d’excavacions arqueològiques a la Generalitat de Catalunya que no va reeixir perquè aquest no comptava amb el suport científic d’una universitat.
Durant el 2023, es van realitzar diverses reunions amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, qui va assumir la direcció del projecte i va redactar un de nou encaminat a l’excavació, restauració i museïtzació del jaciment.
Aquesta primera fase del projecte, que s’ha realitzat durant els mesos de desembre de 2024 i gener i febrer de 2025, ha comptat amb una subvenció atorgada per la Diputació de Girona per un import de 30.490 euros.
Datació de les descobertes
Història del jaciment:
– Vil·la romana o tardoantiga: s. IV-VI dC
– Mausoleu funerari: finals s.VI dC
– Església paleocristiana: s. VII-VIII dC
– Església pre-romànica i cementiri: s. IX-X dC
Al segle X l’antiga església s’abandona -es desconeix la causa- i es decideix construir una de nova a 300 m a l’est (actual església romànica de Santa Cristina d’Aro).
Història de les excavacions:
– Descoberta: 1962 (obres d’urbanització del sector de Serra-Sol)
– Excavacions Lluís Esteva Cruañas, Miquel Oliva i Pere de Palol (1962-1966)
– Excavacions Universitat de Girona (2007)
– Restauració tombes: Empresa ÀTIC SL (finals 2021)