A final del segle XIX ja era conegut pels germans Cama (Pere i Josep), propietaris del terreny, que el van excavar i hi van recuperar un important aixovar; no obstant això, fou donat a conèixer per Agustí Cases en un article publicat al diari Lealtad el 1894. El 1931 fou declarada monument nacional.
Es tracta d’una galeria catalana o galeria coberta amb passadís, del Neolític Final – Calcolític; podem calcular la seva construcció entre el 3000 i 2500 aC.
El sepulcre consta de les següents parts:
- Corredor: està format de quatre lloses i era utilitzat per a accedir a la cambra.
- Cambra: té forma rectangular i està formada per deu lloses, algunes estan emmetxats mitjançant retocs per fregament o percussió. Aquest era el lloc on es dipositaven els cadàvers.
- Coberta: constava de tres lloses, però només se’n conserven dues.
- Túmul: està pràcticament desaparegut i té forma més o menys circular.
- Cromlec: resta molt complet, ja que es conserven la major part de les peces. Mesura uns 11 m de diàmetre.
Entre les restes recuperades, podem destacar dents i restes humanes molt fragmentades d’adults i d’infants, fragments de ceràmica, puntes de fletxa, denes de collaret, etc.
