Aquí trobareu més de 74.000 dades obertes relatives a la població de Santa Cristina d’Aro entre 1856 i 1920.
Hi veureu tots els habitants d’aquest període. L’any 1856 és el primer en què tenim un padró d’habitants i, el 1920, l’últim en què podem mostrar les dades en obert, ja que hi ha una reserva de cent anys.
Així doncs, us mostrem 64 anys de població en dades.
Les dades d’habitants són una font d’informació bàsica per a la realització de treballs històrics sobre la demografia, l’urbanisme, les migracions, la genealogia, etc.
La informació s’ha extret dels censos i padrons d’habitants (sèries G113 i G116) i s’organitza en una taula de dades descarregable i reutilitzable.
Si desitgeu verificar una dada o completar-la amb el visionat del document del cens o padró d’habitants corresponent, us podem donar accés a la còpia digitalitzada i en línia. Feu-nos la petició per correu-e.
Criteris d’extracció i presentació de les dades:
Aquest document inclou dades bàsiques dels habitants de Santa Cristina d’Aro d’entre 1856 i 1991, extretes dels volums de padrons (G116) i censos (G113) de població corresponents a uns determinats anys: 1856-1857, 1888, 1899-1900, 1905, 1910, 1920.
També s’han extret les dades de padrons i censos dels anys 1930, 1936, 1940, 1945, 1950, 1955, 1960, 1965, 1970 i 1991, però aquestes dades no es poden presentar en obert, encara -les dades del padró d’habitants es poden fer públiques passats cent anys. En aquest cas, doncs, cal sol·licitar-ne l’accés de forma motivada.
Els camps que s’han completat per tots i cadascun dels volums són els següents:
• Data: indica el moment (any o dia exacte) en què es va confeccionar el padró o cens en qüestió.
• Nucli / Carrer: si s’escau, indica el lloc de residència de la persona en qüestió, ja sigui el nucli o àrea o, més concretament, el carrer.
• N. carrer: si s’escau, indica el número del carrer on resideix la persona en qüestió.
• N. unitat familiar: en els casos en què el volum no indica nucli/carrer i/o número, aquest camp sol indicar a quina unitat familiar s’integra la persona en qüestió. En ocasions és una dada complementària als dos camps anteriors.
• Nom de pila: indica el nom de pila de la persona en qüestió. En gairebé tots els volums buidats el nom es troba en castellà. S’ha optat per traduir al català el nom de les persones nascudes a Catalunya o, per norma general, en territoris de domini lingüístic del català (Illes Balears, País Valencià, Franja de Ponent, Catalunya Nord), mentre que les persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i altres països europeus s’ha respectat la llengua del territori en qüestió. Excepcionalment, s’ha mantingut en castellà el nom dels fills i filles nascuts a Catalunya però de pares procedents d’altres zones d’Espanya i amb altres germans i/o germanes grans nascuts allà.
• Cognom 1 i 2: en aquests dos camps s’indica, si s’escau, els cognoms de les persones tal i com estan escrits en cada volum. En el camp “Cognom 1” dels censos de 1856 i 1857 s’indica la filiació amb el cap de família de la persona en qüestió.
• Referència arxivística: indica el codi del volum on s’ha extret les dades de la persona en qüestió.
• Lloc de naixement: si el volum conté aquesta informació, s’indica el lloc de naixement de la persona en qüestió, excepte pels anys 1936, 1940 i 1945, tot i proporcionar-la. Per aquests tres volums s’indica el lloc només de les persones nascudes fora de Catalunya. En aquest camp, l’ús del parèntesi indica la província o, més excepcionalment, el país de naixement de l’individu, com ara “Cuevas de Almanzora (Almería)”. Per norma general, s’ha utilitzat per aquelles persones nascudes fora de Catalunya, tot i que també poden especificar la província catalana quan el nom de la població pot portar algun equívoc, com per exemple “Sant Jaume (Tarragona)” o “Les Corts (Girona)”. A tall il·lustratiu, una persona nascuda a “(Lleida)” significa que el registre només indica que és originari d’algun punt de la província lleidatana, mentre que una persona nascuda a “Lleida” (sense parèntesis), significa que ho va fer a la ciutat.
En qualsevol cas, l’ús de claudàtors al llarg de tota la taula de dades indica lectura probable -exemple: [Sant Aniol de Finestres]- o il·legible -en aquest cas s’expressa: [...].
