Eusebi Vicens Sagué (1910 – 1941) patí la deportació als camps nazis i hi va ser assassinat. És l’única persona de Santa Cristina d’Aro de la que tenim constància de la seva deportació. Per aquest motiu, sempre ha estat motiu del nostre interès i de l’interès de diferents investigadors.
Montserrat Roig ja havia publicat el nom d'Eusebi Vicens Sagué dins la seva obra Els catalans nazis (1977). L'incloïa entre els deportats de Castell d'Aro, perquè és on havia nascut. Tanmateix, com a testimoni o contacte, esmentava una familiar del deportat amb residència a Santa Cristina d'Aro, i això va suscitar el nostre interès.
El gener de 2006, el llistat de víctimes guixolenques va ser objecte d'un estudi que es va publicar al número 6 de El Trenta-Nou, el butlletí del Grup de Recerca de l'època Franquista (GREF) format per joves historiadors locals a l'entorn de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
En aquest número, dedicat als camps de concentració, l'article de Marc Auladell, "De Sant Feliu i la vall d'Aro als camps de la mort. Guixolencs víctimes de la barbàrie nazi" revisava moltes de les dades errònies dels primers llistats de deportats, en completava d'altres i n'aportava moltes d'inèdites, a més de recuperar -per primera vegada- les fotografies del perfil d'ells.
Poc després, el mateix any 2006, els historiadors Benito Bermejo i Sandra Checa van revisar exhaustivament la relació de víctimes i en van oferir una nova llista ampliada al conjunt de l'Estat espanyol, a Libro Memoria. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945).
Tot plegat va aplanar el camí per tal que a finals de l'any 2015, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, a través de l'Arxiu Municipal, pogués emprendre una recerca més aprofundida sobre Eusebi Vicens, el deportat que, efectivament, havia nascut a Castell d'Aro, però que ara ja sabíem que havia residit a Santa Cristina d'Aro uns anys abans de marxar a l'exili i ésser agafat presoner pels nazis.
Aquesta recerca l'Ajuntament l'encarregà a l'historiador local Albert Gamundi. Amb la investigació feta, l'Ajuntament va poder retre un homenatge a Eusebi Vicens l'octubre de 2016 -coincidint amb el Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme i amb el 75è aniversari de la mort d'aquest deportat- i posà una placa commemorativa a Can Ballester (barri de Salom), lloc on havia viscut fent de masover, junt a la seva família.
L'any 2018 el Ple de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va sol·licitar al Memorial Democràtic la fabricació d'una stolperstein o llamborda memorial -les fa l'artista alemany Gunter Demnig. Finalment, la llamborda es va poder col·locar a la via pública el 27 de gener de 2024 en el marc d'un segon acte commemoratiu i de desgreuge envers Eusebi Vicens.
El matrimoni Eusebi Vicens i Joaquima Viñolas (ca. 1930) (Procedència / Cessió de: família Vicens-Viñolas)
Biografia d’Eusebi Vicens Sagué
Eusebi Vicens Sagué va néixer a Castell d'Aro l' 11/04/1910 i residí al municipi de Santa Cristina d'Aro entre 1934 i 1939. Fill d’Esteve i Àngela, era masover de Can Ballester junt amb la seva dona, Joaquima Viñolas Cortada.
Can Ballester, al barri de Salom -ara carrer Pedrells, 22.
Era pare de tres fills: Carme, Àngela i Pere Vicens Viñolas. Pertanyia a la lleva de 1930 i fou allistat al municipi de Castell d’Aro[1]. Per aquest motiu, quan el jutge de Responsabilitats Polítiques demanà els seus antecedents i béns, el 10 d’abril de 1939, ho va fer a l’ajuntament de Castell d’Aro –lloc on havia nascut i s’havia allistat. El 23 de juliol de 1941, d’altra banda, demanà el seu paradero exacto[2].. Durant la Guerra Civil fou milicià també del mateix poble[3]. Al final de la Guerra Civil, s’exilià a França.
Eusebi Vicens probablement fou internat en un camp de concentració a França, d'on fou tret per formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers[4]. Pensem que va estar fent treballs de construcció de la línia Maginot a la rereguarda. També recolzem aquesta hipòtesi pel fet que fou capturat a Saint Dié, entre els dies 20 i 26 de Juny de 1940[5].
Llavors fou traslladat a l'Stalag V-D d'Estrasburg, un camp de concentració per a presoners de guerra, d'on rebé el número de presoner núm. 2622.
L'onze de desembre de 1940 sortí des d’Estasburg cap a Mauthausen en un comboi juntament amb 846 republicans, dels quals 449 van morir durant el trajecte[6]. Dos dies més tard, el tretze de desembre, va arribar al camp d'extermini, on rebé el número de presoner 5.345 i la classificació de rotspanier (voluntari roig de la guerra civil espanyola)[7]. Desgraciadament no sabem si portava triangle blau, que indicava presoner de guerra, amb la “S” que marcava que era espanyol, o si per contra portava un triangle vermell al ser considerat un pres polític.
El camp de Mauthausen, actualment (Autor: Sebastian Indra-MSZ, CC BY-NC 2.0).
Plànol del camp de Mauthausen (Font: Mariano Constante, 2000)
La seva estada en el camp de Mauthausen fou curta, dos mesos i quatre dies, doncs el 17 de febrer de 1941 el traslladaren al Kommando de treball de Gusen amb el número de presoner 10725[8].
Mauthausen i els seus kommandos
Eusebi va ser declarat "no apte" per al treball el 21 d'agost del 1941 pels metges del règim nazi. Set dies més tard, durant la nit del dia 21[9] fou traslladat a Hartheim, abans de la mitjanit, en autobusos del programa Aktion 14F13, que el recollia sota el codi secret de K.L. Dachau. Aquest programa, del que també n’hi havia una versió enfocada per a la població civil discapacitada, tenia per objectiu netejar els camps de concentració de presoners no aptes per al treball ja que eren considerats com una càrrega econòmica per al Reich.
Full de l’expedient de trasllats de Gusen a Hartheim
L’autobús que portà a Eusebi cap a Hartheim estava compost per presoners d’origen polonès i espanyol, els quals van ser triats per les autoritats de Gusen.
Segons les informacions que ofereix la web del Memorial de Hartheim, l’Eusebi va morir a les poques hores d'arribar[10]. Per tant, relacionant aquestes dades amb la cronologia, es pot emmarcar el seu assassinat dins la primera fase del programa de neteja eugenèsica mitjançant les cambres de gas.
En el registre, la causa de la seva mort i la data foren manipulades pels nazis. Es tractava d'un mètode que feien servir per sabotejar les possibles investigacions sobre el difunt. D'aquesta manera la data de la mort real (22 d'agost) no es corresponia amb la que apareixia a les llistes de Mauthausen (22 de setembre). Així es pretenia evitar que s'establissin relacions entre els camps de concentració i els exterminis de presoners.
Pel que fa a la situació de la seva dona a Espanya, Joaquima Viñolas Cortada, se sap que només va rebre dues cartes des de França[11]. És possible que Eusebi escrivís a casa seva des dels camps de concentració, ja que els nazis permetien als presoners enviar una postal o una carta regularment des del camp. Amb tot, la correspondència es trobava sota supervisió i/o la pertinent manipulació dels continguts per part de les autoritats dels camps.
Sense tenir més noticies del periple del seu marit, Joaquima Viñolas Cortada va haver de cuidar de tres nens patint les conseqüències socials d'haver estat casada amb un roig. Aquest status social l'hi va comportar que l'hi deneguessin algunes feines agrícoles i les malifetes d'alguns franquistes com cobrir el forat de la xemeneia amb palla. A més, tampoc podia parlar en públic del periple del seu marit, ni tan sols amb les seves filles ja que era un tema tabú.[12]
Aquesta història està lluny de ser definitiva. Respecte a les tasques desenvolupades per Vicens als camps francesos i nazis on va estar, no hem tingut possibilitat de verificar les nostres hipòtesis. També ens manca informació de, per exemple, les rutes que va fer servir, la data concreta en què va emprendre el camí de l'exili, el número de barracó en que es trobava i en desconeixem gairebé completament la seva experiència en els camps nazis.
Més enllà del que altres treballs d’investigació ja havien revelat, aquesta recerca ha aportat una esmena a les dades oficials sobre la mort d'Eusebi Vicens. El fet que es manipulés, de forma sistemàtica i per part dels nazis, la data de la mort de les víctimes dels camps de concentració respon a la necessitat del nazisme d'eliminar sospites dels camps de concentració com a camps de mort. És significatiu el fet de la manipulació de la data de la seva mort, el qual desmenteix les dades publicades sobre aquest presoner a les llistes de Mauthausen. No obstant això, no es tracta d'un cas aïllat, sinó d'un fet sistemàtic que els nazis reproduïen per a desvincular els camps de concentració i extermini de les morts en aquests.
Cal fer esmena que la mort d'Eusebi té lloc poc abans que finalitzi la primera fase del programa de cambres de gas, ja que la població alemanya es va assabentar d'aquesta veritat, i, conseqüentment, hi va haver algunes protestes[13], fet que va paralitzar les investigacions fins a l' inici de la invasió de la URSS i amb l'arribada massiva de presoners de guerra, la qual va derivar en “la solució final”.
Metodologia de la recerca
En aquest apartat es recull la metodologia i les fonts emprades durant la recerca sobre l'exili i deportació del cristinenc Eusebi Vicens Sagué, el qual fugí d'Espanya pels Pirineus amb la retirada del febrer de 1939. A França va treballar en una companyia de treballadors estrangers fins que fou capturat a Saint Dié. Posteriorment fou deportat a Mauthausen pel règim nazi, d'on seria traslladat a Hartheim, l'agost del 1941.
Un resum d’aquest text que ara us presentem va ser publicat, en el seu moment, a la Revista del Baix Empordà, núm. 55. Fou el desembre de 2016, poc després del primer homenatge a Eusebi Vicens. També hi havia un article de Glòria Jara amb dades de caràcter més biogràfic sobre el deportat.
Aquesta investigació presenta alguns aclariments sobre l'assassinat d'Eusebi Vicens Sagué al castell de Hartheim, emmarcant la seva mort dins la primera fase de les cambres de gas i la conseqüent manipulació de les dates de mort en els documents oficials per part del règim nazi, per tal d’evitar que les investigacions posessin en relació les morts de les víctimes amb els camps de concentració.
En conclusió, la finalitat d'aquesta investigació històrica era aconseguir acostar-nos a la figura d'Eusebi Vicens Sagué, un exiliat republicà del nostre poble, qui fou una de les víctimes del règim nazi, i, alhora, exposar el periple de recerca pels alguns centres i conjunts documentals i què se’n pot extreure de cadascun d’ells, a saber:
- Obres publicades sobre el fenomen dels deportats, a nivell general o local, disponibles generalment en la xarxa de biblioteques públiques.
- Obres publicades sobre les responsabilitats polítiques durant la Guerra Civil i la persecució d'aquestes durant el franquisme.
- Arxiu de la Biblioteca del Camp de Concentració de Mauthausen
- Arxiu del Castell de Hartheim
- Museu d'Història de Catalunya - llistats de deportats a Mauthausen (còpies de la documentació de l'Arxiu del Camp de Concentració de Mauthausen).
- Entitats memorials: Triangle Blau i Amical de Mauthausen (en part, còpies de la documentació de l'Arxiu del Camp de Concentració de Mauthausen)
- Arxius municipals
- Fons dels ajuntaments - padrons muncipals, registres de lleves militars
- Arxius municipals o judicials
- Fons dels Jutjats de Pau i Registre Civil - llibres de naixements, matrimonis i defuncions
- Arxius personals dels descendents
- Testimonis orals dels descendents i altres
L’any 2015 vaig iniciar la recerca amb el buidatge d'informació sobre Eusebi Vicens de l'obra de Benito Bermejo, Libro Memorial[14].
La informació que s'ofereix sobre els deportats a Mauthausen procedeix de les llistes oficials publicades pels nazis. Aquesta publicació ens va donar les següents dades: nom, cognoms, població d'origen, data de naixement, núm. de presoner (a Estrasburg, Mauthausen i Gusen), data de deportació (a Mauthausen i Gusen), i lloc de mort (Hartheim).
Després vam consultar l'obra de Montserrat Roig[15], qui també havia consultar les llistes de Mauthausen i l’article d’en Marc Auladell[16] sobre els deportats de la vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols als camps nazis. Aprofitant l’avinentesa, vam fer-li una visita en relació a la recerca que havia fet.
Segons les dades extretes del llibre de Bermejo, un total de 236 presoners catalans van arribar a Mauthausen el 13 de Desembre de 1940. D’acord amb la informació exposada, vam formular la hipòtesi que tant la selecció com la numeració dels presos per a ser deportats no seguia criteris regionals. Per altra banda, vam complementar la recerca amb la consulta de l'obra de Josep Clara[17], sobre la persecució per responsabilitats polítiques al Baix Empordà i l'obra de Jordi Bohigas[18] sobre la Guerra Civil a la Vall d'Aro.
El següent pas va consistir en fer arribar un correu electrònic al Museu d'Història de Catalunya on els vam fer saber el nostre desig de poder revisar les còpies de les llistes de Mauthausen que conserva aquesta entitat, encara que fos en format digital. Margarida Sala i Albareda, la seva directora, ens va respondre que això només era possible assistint-hi personalment. Tot i així, ens va suggerir demanar la informació directament a l'Arxiu de la Biblioteca del Camp de Concentració de Mauthausen.
Mitjançant la web del camp de concentració de Mauthausen[19] vaig obtenir l’adreça electrònica de l'arxiu[20], a on vaig enviar un correu en anglès exposant el nostre cas i oferint la informació concreta d’Eusebi Vicens que teníem. Com a resposta va arribar un formulari[21], en el qual em demanava que em registrés com a investigador, que expliqués els motius de la meva demanda, i per últim les dades que podia oferir sobre el subjecte de la investigació. Com a resposta, vaig escriure en nom de l'Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro com a institució. Quant als motius de la recerca, vaig citar la voluntat d'obtenir més informació sobre el nostre exiliat per a retre homenatge públic a la seva figura. Respecte a les dades que nosaltres teníem, vam adjuntar la informació que havíem extret de les obres de Benito Bermejo i la Montserrat Roig.
Mentre esperava resposta de l'Arxiu de la Biblioteca del Camp de Concentració de Mauthausen, vaig recórrer a l'associació Triangle Bléu[22], la qual es dedica a recuperar la memòria històrica de les víctimes dels camps de concentració. Així doncs, vaig adreçar un correu electrònic amb les demandes esmentades anteriorment, adjuntant també les dades de les què disposàvem.
La Laura Fontcubierta, de l’Amical de Mauthausen, ens va respondre a un altre correu que havíem enviat, tot facilitant-me una fitxa del deportat d'Eusebi Vicens, la qual portava com a noves dades el fet d'haver treballat en una companyia de treballadors estrangers a França i la seva filiació religiosa. Sembla que les dades que fan servir procedeixen de la documentació del camp de concentració de Mauthausen. Tanmateix, vaig aprofitar l'avinentesa de l'homenatge per a establir una línia de comunicació amb ells sobre els avenços de la investigació i els progressos en el projecte d'homenatge que portaríem a terme.
Una setmana més tard, l'arxiver de la biblioteca del camp de concentració de Mauthausen, Peter Egger[23], ens va fer arribar la fitxa de presoner d'Eusebi Vicens Sagué, la qual només ens va aportar el detall de que figurava com a presoner de filiació “catòlica-romana”. Malauradament no vam rebre informació sobre les seves ocupacions o el número de barracó. Analitzada la fitxa, vam preguntar a P.Egger sobre les causes de la mort d’Eusebi Vicens a Hartheim, en resposta, ens va facilitar l'adreça de correu electrònic de Mag. Peter Eigelsberger, l'arxiver del Castell de Hartheim. Després de fer-l’hi arribar un breu escrit a la institució explicant breument tot el procés, vam matisar que estàvem interessats en els detalls concrets sobre l’estada a Hartheim. Mentre esperàvem la resposta, vam comparar les dades obtingudes de les dues fitxes de presoners Peter Egger i la Laura Fontcubierta.
Una setmana més tard d'haver contactat a l'Arxiu del Castell de Hartheim vam rebre la resposta de Mag. Peter Eigelsber[24] qui ens va indicar que l’Eusebi va morir a Hartheim durant la primera fase de desenvolupament de les cambres de gas. Adjunt a la seva resposta, ens va redirigir als continguts de la pàgina web per a saber més sobre els programes de neteja eugenèsica al Castell de Hartheim. Hi havia dues campanyes eugenèsiques, una enfocada a la població civil incapaç de treballar, la qual era considerada parasitària per a l'estat, i l'altra als camps de concentració, on els metges de les SS triaven els presoners incapaços de treballar.
També ens va fer arribar un document de transport, que portava el nom en clau K.L. Dachau[25], i que es va publicar dins l'obra de Jean Marie Winkler[26], on indicava que Eusebi Vicens va ser traslladat des de Gusen a Hartheim el 21 d’agost de 1941, un mes i un dia abans de la seva mort oficial, d’acord amb les dades extretes de les llistes de Mauthausen. Tenint en compte que quan arribaven a Hartheim, segons Eigelsberger -de l’Arxiu de Hartheim-, eren assassinats al cap de poques hores, i també que, segons la mateixa font, els trasllats se solien fer poc abans de la mitjanit i arribaven en un autobús fantasma de l’Aktion T4, durant la matinada, a Hartheim, hauríem de situar la data de la mort d’Eusebi Vicens el 22 d’Agost, enlloc del 22 de Setembre[27]. P. Eigelsberger, fou qui ens va confirmar la sospita que teníem, que efectivament els nazis havien manipulat la data de la mort per a dificultar futures investigacions.
Document de trasllat de presoners invàlids amb destinació, suposadament al camp de concentració de Dachau del 21 d’agost de 1941. (Extret de Winkler, J. M. (2010). Gazage de Concentrationnaire au château de Hartheim. L’<action14f13> 1941-1945 en autriche annexée nouveles reserches sur la comptabilité de la mort. (M. Reynaud, Ed.). Éditions Tiresias.)
El següent pas va ser intentar reconstruir el seu periple fins a la companyia de treballadors estrangers a França, nom del qual desconeixíem. En base al lloc de la seva captura a Saint Dié, el 1940, vam pensar que podria haver estat capturat per a fer treballs a la Línia Maginot. Els francesos feien servir espanyols pel fet que ells havien tingut contacte previ amb les noves armes i tècniques militars del nazisme. No obstant això, ens ha estat impossible confirmar o refutar aquesta hipòtesi.
Uns dies més tard, el tècnic de l'arxiu municipal de Santa Cristina d’Aro va pensar en la possibilitat de contactar amb les filles d'Eusebi Vicens, qui possiblement ens podrien donar més detalls sobre el seu pare. Ho vam fer a través d'en Marc Auladell, qui ja havia contactat abans amb elles amb motiu d'una recerca històrica prèvia.
Després de poder concretar una visita amb la filla d'Eusebi Vicens, Carme Vicens Viñolas, i la seva néta, Núria Calvet Vicens, a Roca de Malvet, ens vam dirigir al seu domicili. Nosaltres els vam explicar els resultats de la recerca obtinguts fins al moment, abans de preguntar-los què ens en podrien dir.
Els seus familiars ens van poder oferir alguns detalls sobre l'actitud d'Eusebi envers la guerra, presentant-lo com un home de pau. Ens van dir que només havien arribat des de França dues cartes seves, les quals no es van conservar, ja que la seva dona, Joaquima Viñolas Cortada, les va destruir per evitar problemes amb la gent del poble per la seva condició de vídua d'un roig.
Entrevista amb els familiars d’Eusebi Vicens Sagué (19-1-2016)
En acabar la visita els vam demanar si ens podien cedir alguna fotografia d'ell. Ens van facilitar una còpia d'un retrat d'Eusebi amb la seva dona Joaquima Viñolas Cortada. Es tracta de l'únic retrat d’ell que hem aconseguit.
Vam continuar la nostra recerca sobre la vida d'Eusebi Vicens en els padrons i censos d’habitants de Santa Cristina d'Aro compresos entre els anys 1933 i 1955. Ens va sorprendre el fet que al cens corresponent a 1950 Eusebi aparegués com a habitant del municipi, quan havia mort nou anys abans a Hartheim. En canvi, al padró d’habitants de 1940 i 1945 no hi figura -sí hi apareixen la resta de membres de la família: esposa, fills i mare. Fins a la data no hem sabut trobar una explicació a aquest fet. En els documents revisats, Vicens apareix com a agricultor per compte propi.
També vam revisar els registres de lleves dels anys 1932, 1933 i 1934 de Santa Cristina d'Aro, on no en vam trobar cap rastre d' ell, segurament pel fet d’haver estat allistat al municipi de naixement, Castell d’Aro.
Fou llavors que em vaig dirigir a l'Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro, on tenia la intenció de revisar els registres de lleves compresos entre els anys 1930 i 1934 i també el registre civil de 1910 i 1933. Vaig trobar el seu nom en el registre de lleves de 1930 de Castell d'Aro, que era on havia nascut i estat allistat. Al registre civil vam poder veure que va néixer l'11 d'Abril de 1910[28], tot i que no ens va ser possible obtenir la data de trasllat a Santa Cristina d'Aro. Només sabem que apareix per primer cop a les altes al padró d'habitants de Santa Cristina d'Aro de l'any 1934[29] i després al de 1936[30]. En definitiva, aquest tram de la investigació va permetre recuperar una part de la trajectòria més personal d'Eusebi Vicens entre Castell d’Aro i Santa Cristina d'Aro.
A continuació vam intentar fixar la data de l'homenatge públic a Eusebi Vicens. Amb motiu de les dificultats per fixar-la al 22 d'agost, dia de la seva mort, data que queia de ple en període estiuenc, vam proposar que l'acte es realitzés el 15 d'octubre, el dia nacional de les víctimes de la guerra civil i el franquisme.
Llavors em vaig posar en contacte amb l'amical de Mauthausen a Barcelona, on els vaig preguntar sobre la possibilitat d'assistir a l'acte.
L' homenatge: el 15 d'Octubre de 2016, el dia nacional de les víctimes de la guerra civil i el franquisme
El nom d'Eusebi Vicens Sagué ha aparegut diverses vegades a les llistes d'exiliats catalans del Baix Empordà, concretament entre els que pertanyen a la Vall d'Aro. Amb la voluntat de recuperar la memòria històrica del nostre poble, des de l'Arxiu de Santa Cristina d'Aro es va impulsar aquesta investigació amb l'objectiu de retre homenatge públic a aquesta persona. L'esdeveniment consistiria en la col·locació d'una placa commemorativa a un carrer Pedrells, 22, del barri de Salom, en record seu durant l’any del 75é aniversari de la seva mort.
El dissabte 15 d'Octubre de 2016 va tenir lloc, al barri Salom de Santa Cristina d'Aro, l'homenatge a Eusebi Vicens Sagué davant el mas de Can Ballester, lloc on havia fet de masover.
L'acte va començar a les dotze del migdia amb la intervenció de l'alcalde de Santa Cristina d’Aro, Sr. Xavier Sala, qui va parlar sobre la necessitat de col·laborar entre municipis i institucions en la recuperació de la memòria històrica de la guerra civil espanyola.
A continuació, l'arxiver municipal Jordi Gaitx va parlar sobre la necessitat de retre homenatge a Eusebi Vicens Sagué, un dels deportats empordanesos. El seu nom ja havia aparegut en diverses llistes d'exiliats que l'arxiver havia consultat prèviament. Entre aquestes llistes, va esmentar les de Mauthausen que fa servir Benito Bermejo a Libro Memorial (2006), o Montserrat Roig en a Els catalans en els camps nazis (1977). Va cloure el seu torn de paraula esmentant la meva tasca efectuada a l'Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro durant el darrer any.
El següent torn de paraula va ser per mi, com a autor de la recerca. Vaig obrir la meva intervenció llegint unes paraules en representació de l'Amical de Mauthausen a Barcelona. Aquesta entitat ens va comunicar que per un imprevist, finalment no podria enviar cap representant a l'acte, tot i així, em va demanar que llegís en nom de l’Amical una carta adreçada a l'alcalde. El missatge destacà la necessitat d'estudiar el passat per evitar noves barbàries com el nazisme, en un moment en que l' extrema dreta està guanyant poder a Europa. A continuació vaig presentar una versió abreujada dels resultats de la investigació.
Després arribà el torn de paraula de les filles d'Eusebi Vicens, la Carme i l' Àngela Viñolas. La néta, en el seu nom, glossà la figura del seu avi com un home noble que estimava la pau i la seva terra, Catalunya, per damunt de tot. Van posar èmfasi en les seves creences pacifistes, destacant que ell rebutjava les armes i la violència per resoldre conflictes.
Quan van acabar les intervencions orals es va procedir a fer una ofrena al faristol memorial en record d'Eusebi Vicens, que en dies previs s'havia instal·lat davant del mas. Es van col·locar dues llànties i es va dipositar un ram de flors. Llavors l'alcalde va procedir a lliurar dos rams més a les filles en senyal de reconeixement.
L'acte es va tancar amb un aplaudiment en record de la figura d'Eusebi i de les víctimes de la barbàrie nazi i la repressió franquista, tant a Espanya com a Europa, i un agraïment a les entitats col·laboradores en el projecte de recerca.
Entre els assistents a l'acte s'hi trobaven els familiars d'Eusebi Vicens, el professor Toni Strubell i periodistes de Televisió Costa Brava i el diari El Punt-Avui. Aquest diari ens va fer algunes preguntes a en Jordi Gaitx i a mi sobre la figura de Vicens, de cara a la publicació d'un article sobre l'esdeveniment al diari.
Acte d’homenatge a Eusebi Vicens, el dia 15 d’octubre de 2016, davant el mas de Can Ballester (fotografia: Glòria Jara i Albertí).
Les filles del deportat i l’alcalde de Santa Cristina d’Aro
Faristol memorial instal·lat al mas (fotografia: Núria Viñas Gracia)
Més enllà de l’homenatge, cal recordar que una breu biografia d’Eusebi Vicens fou incorporada al llibret escrit per Pilar Francès "La repressió franquista a Santa Cristina d'Aro (1939-1944)", editat per l’Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i l’Arxiu Municipal (Col·lecció de Temes Cristinencs, 8, 2021). Quan es revisà la biografia de Vicens per aquesta publicació es va voler afegir algun detall més de la seva ja coneguda història, però va ser impossible, no es va trobar la seva petja en cap camp de concentració, ni en Companyia de Treballadors Estrangers, com tampoc a Saint Dié -quan els alemanys ocuparen la ciutat eliminaren els arxius.
La stolperstein per a Eusebi Vicens: de la petició a la seva col·locació
El 25 d’abril de 2018 el Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro aprovà una moció per a la instal·lació d’una llamborda tipus stolperstein -una “pedra que fa ensopegar” o “pedra de memòria”- en record a Eusebi Vicens Sagué.
El gener de 2022, el Memorial Democràtic, que és qui gestiona la col·locació de les llambordes tipus "stolperstein", ens va comunicar que la llamborda en memòria de l'Eusebi estava a punt per entrar en fase de fabricació. Recordem que les llambordes les fa l'artista alemany Gunter Demnig. A mitjans de l’any 2023 se’ns va comunicar que havia estat elaborada.
L’últim capítol ha estat la col·locació de la llamborda a la via pública, el 27 de gener de 2023, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes del Holocaust, en el marc d’un segon acte commemoratiu i de desgreuge envers Eusebi Vicens.
Bibliografia emprada
Auladell Agulló, M. (2006). De Sant Feliu i la vall d’Aro als camps de la mort. Guixolencs víctimes de la barbàrie nazi. Butlletí Informatiu Del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols I La Vall d’Aro. El Trenta-Nou, 9–12.
Bermejo, B., i Boix Campo, F. (2002). Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen. Barcelona : La Magrana.
Bemejo, B., i Checa, S. (2006). Introducción. Dins Libro memorial : españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) (p.39). Madrid : Ministerio de Cultura. Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación.
Bohigas i Maynegre, J. (2016). Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937). Castell-Platjad’aro: Ajuntament de Castell-Platjad’Aro.
Clara, J. (2005). Expedients de responsabilitats polítiques al Baix Empordà. Institut d'Estudis del Baix Empordà, 24, pp.179-198.
Constante, M. (2005). Los Años rojos : españoles en los campos nazis. Barcelona : Galaxia Gutenberg [etc.].
Constante, M. (2007). Tras Mauthasen. Barcelona : Círculo de Lectores.
Gaitx Moltó, J. (2006). L’exili de 1939: Una nova guerra (setembre 1939 - novembre 1942). Dins Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra (p. 216). Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Grup de Recerca de l’Época Franquista. Diputació de Girona.
Gaitx Moltò, J. (2007). Notes biogràfiques d’exiliats del Baix Empordà. Dins L’exili del Baix Empordà al 1939 (p. 503). La Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la bisbal d’Empordà.
Gimeno Font, E., i Gimeno Font, G. (2007). Buchenwald, Dora, Belsen-Belsen : vivències d’un deportat. Barcelona : Amical de Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis.
Laffitte, J. (2008). El ahorcamiento. Barcelona : El Viejo Topo.
Marsálek, H. (1999). La Storia del campo di concentramento di Mauthausen. Wien : Österreichische Lagergemeinschaft Mauthausen.
Mayans, M. (2009). Testimoniatges i memòries (1936-1945) : una nit tan llarga. Valls : Cossetània.
Ory, P. (2013). Dictionnaire des étrangers qui ont fait la France. (Robert Laffont, Ed.). Bouquins.
Pappalettera, V. (2002). Tu passerai per il camino : vita e morte a Mauthausen. Milano : Mursia.
Pike, D. W. (2004). Españoles en el holocausto : vida y muerte de los republicanos en Mauthausen. [Barcelona] : Debolsillo.
Roig, M. (1978). Noche y niebla : los catalanes en los campos nazis. Barcelona : Península
Roig, M. (2001). Els Catalans als camps nazis. Barcelona : Edicions 62.
Sala, M., i Toran, R. (2002). Mauthausen : crònica gràfica d’un camp de concentració = Mauthausen : crónica gráfica de un campo de concentración. Barcelona : Viena Edicions.
Serrano Blanquer, D., i Comellas, F. (2001). Un Català a Mauthausen : el testimoni de Francesc Comellas. Barcelona : Pòrtic.
Triangle Bleu. (2005). Les Républicains espagnols déportés de France. Paris : Génériques.
Winkler, J. M. (2010). Gazage de Concentrationnaire au châteu de Hartheim. L’<action14f13> 1941-1945 en autriche annexée nouveles reserches sur la comptabilité de la mort. (M. Reynaud, Ed.). Éditions Tiresias.
Autor del text:
Albert Gamundi Gil
[1] Informació extreta d’un document emès pel Jutjat de Castell d’Aro.
[2] Gaitx Moltó, J. (2007). Notes biogràfiques d’exiliats del Baix Empordà dins L’exili del Baix Empordà al 1939 (p. 503). La Bisbal d’Empordà: Ajuntament de la bisbal d’Empordà.
[3] Bohigas i Maynegre, J. (2016). Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937). Castell-Platjad’aro: Ajuntament de Castell-Platjad’Aro.
[4] Dades extretes de la fitxa del deportat Eusebi Vicens Sagué facilitada per l'Amical de Mauthausen a Barcelona
[5] Segons les dades de Benito Bermejo, el mes de captura és el juny de 1940, no obstant això, l’Amical de Mauthausen [a Barcelona] concreta que va ser entre els dies 20 i 26.
[6] Dades extretes de la fitxa del deportat Eusebi Vicens Sagué facilitada per l'Amical de Mauthausen a Barcelona
[7] Dades extretes de la fitxa del deportat Eusebi Vicens Sagué facilitada per l'Arxiu de la Biblioteca del Camp de Mauthausen.
[8] Dades extretes de la fitxa del deportat Eusebi Vicens Sagué facilitada per l'Arxiu de la Biblioteca del Camp de Mauthausen.
[9] Dades extretes de la fitxa del deportat Eusebi Vicens Sagué facilitada per l'Arxiu de la Biblioteca del Camp de Mauthausen.
[10] En canvi, Bermejo diu que la seva mort es corresponia amb el dia 22 de setembre.
[11] Dades facilitades pels familiars d'Eusebi Vicens durant l'entrevista feta el 19 de gener de 2016.
[12] Dades facilitades pels familiars d'Eusebi Vicens durant l'entrevista feta el 19 de gener de 2016
[13] Cal destacar en aquest sentit que els aliats bombardejaven pamflets amb propaganda sobre les funcions dels camps nazis sobre la població alemanya. Amb aquesta estratègia buscaven que es donessin revoltes ideològiques de la població contra el Reich. Tot i així, és possible que la població fos conscient realment del que passava en els camps però no s’hi oposés públicament per por a les represàlies. Alguns sectors de l’església a Alemanya s’hi van oposar obertament.
[14] Bermejo, B., i Checa, S. (2006). Introducción. Dins Libro memorial : españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) (p.39). Madrid : Ministerio de Cultura. Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación.
[15] Roig, M. (2001). Els Catalans als camps nazis. Barcelona : Edicions 62.
[16] Auladell Agulló, M. (2006). “De Sant Feliu i la vall d’Aro als camps de la mort. Guixolencs víctimes de la barbàrie nazi.” dins Butlletí Informatiu Del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols I La Vall d’Aro. El Trenta-Nou, 9–12.
[17] Clara, J. (2005). Expedients de responsabilitats polítiques al Baix Empordà. Institut d'Estudis del Baix Empordà, 24, pp.179-198.
[18] Bohigas i Maynegre, J. (2016). Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937). Castell-Platja d’Aro: Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.
[19] mauthausen-memorial.org/es
[20] iAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
[21] El formulari que va arribar procedia dels arxius del servei internacional de recerca (ITS) de Bad Arolsen.
[22] generiques.org/triangle-bleu-la-memoire-des-republicains-espagnols/
[23] Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
[24] Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
[25] Segons la conversa amb Peter Eigelsberger, el nom en clau fa referència a un sanatori vinculat amb el camp de concentració de Dachau, encobrint un programa de neteja eugenèsica per a presoners que ja no son aptes per al treball en els camps de concentració. En el cas d’Eusebi, ell va ser enviat al Castell de Hartheim, que depenia del complex del camp de Mauthausen.
[26] Winkler, J. M. (2010). Gazage de Concentrationnaire au châteu de Hartheim. L’<action14f13> 1941-1945 en autriche annexée nouveles reserches sur la comptabilité de la mort. (M. Reynaud, Ed.). Éditions Tiresias.
[27] Aquesta és la data que cita Bermejo a Libro Memorial.
[28] Vam anar a comprovar expressament aquesta dada, ja que des de l’Arxiu de la Biblioteca del Camp de Concentració de Mauthausen ens indicava que la data de naixement era el 10 d’Abril de 1910.
[29] Fons de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. G119, 1934-0001. Fulls d’alta del padró d’habitants
[30] Fons de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro. G116, 1936-0001. Padró d’habitants
