PINZELLADA BREU A LA HISTÒRIA DE SANTA CRISTINA D'ARO
Santa Cristina d’Aro és un municipi en el qual s’encavalquen els massissos de les Gavarres i l’Ardenya, la plana de la Selva i la Costa Brava. Un lloc per on s’esmuny el riu Ridaura, que conté traces d’activitat humana des del 12.000 aC i on els seus habitants aixecaren, més endavant, menhirs i dòlmens.
Durant l’antiguitat, els ibers passaren dels poblats alçats, com el de Plana Basarda, a la plana pacificada pels romans. Poc a poc, començaren a haver-hi vil·les agrícoles, mausoleus i cementiris que definiren llocs estables de població. Així van néixer les parròquies i així fou com aquest territori es començà a anomenar Vall d’Aro, al segle IX.
Durant els següents mil d’anys, la història de Santa Cristina d’Aro és indestriable de la de la Vall d’Aro, ja que en formà part, junt amb l’actual Castell-Platja d’Aro, fins el 1858. Aquest territori, durant molt temps, estigué en disputa entre dos senyories feudals: la Catedral de Girona i el Monestir de Sant Feliu de Guíxols. D’aquesta època és el castell de la Roca de Solius.
Els habitants del lloc, progressivament, es van anar dotant d’òrgans col·lectius de representació: primer sota la universitat de Sant Feliu de Guíxols, després amb una universitat pròpia presidida pel batlle guixolenc i, per últim, amb batlle propi; fins que a mitjans del segle XIX nasqué el municipi de Santa Cristina d’Aro com a tal, integrat per quatre de les sis parròquies de la Vall d’Aro –Romanyà de la Selva, Bell-lloc d’Aro, Solius i Santa Cristina d’Aro.
L’agricultura, l’explotació del suro i, recentment, el turisme i la construcció n’han estat els motors econòmics. Els últims compassos de la història més recent ens mostren un creixement demogràfic i urbà sense precedents.
-> ACCÉS AL PATRIMONI DE SANTA CRISTINA D'ARO