caenfrdeitptrues

Llocs d'història

DESCOBERTES LES RESTES DEL QUE HAURIA ESTAT UN FORN DE RAJOLS I TEULES A CAN DURAN DEL GATELLAR

El desembre de 2018, gràcies a la informació que ens va facilitar en Felip Calvet, excursionista i amant del patrimoni d'aquesta zona, vam anar a veure els que seria un forn de materials de construcció vinculat a la masia de Can Duran del Gatellar, en terme de Solius -sector Ardenya- i propera a l’actual abocador de Tallades. La zona va ser netejada de vegetació, recentment, per part de l'A.D.F., de tal manera que el forn en qüestió va quedar al descobert.
Hem informat de l’existència d’aquestes restes patrimonials a l’àrea d’Urbanisme perquè en garanteixin la protecció a través de les figures legals pertinents.

2a011 6

2a011 11

2a012 2

2d021 10

ROMANYÀ, MÉS A PROP DE SANTA CRISTINA D’ARO, AMB EL CANVI DE CODI POSTAL

El nucli de Romanyà de la Selva sempre -des de l’any 881- ha pertangut a la Vall d’Aro -i després a Santa Cristina d’Aro. Ara bé, la relació de Romanyà amb Llagostera hi és i hi ha sigut, per proximitat.

Un exemple és el del codi postal. Fins ara Romanyà tenia el 17240, com Llagostera. Tanmateix, a finals del segle XIX, quan es decidia per on havia de passar la carretera de Girona a Sant Feliu, si per Cassà - Llagostera - Santa Cristina o per Cassà – Romanyà – Santa Cristina, l’ajuntament cristinenc envià una carta a la Diputació de Girona dient que: “entre los cuatro pueblos de que consta el distrito no consideran tener ventaja alguna á que su construcción pase por la villa de Llagostera cuando ésta carece de los mercados, que es lo más esencial que podrían tener, para la importación y exportación de productos agrícolas, que es lo más necesario para estas poblaciones”.

Com sabeu, la petició de Santa Cristina no fou atesa i la carretera de Girona passà finalment per Llagostera i no per Romanyà.

Ara, amb el nou codi postal, el 17245, Romanyà s’acosta un xic més a Santa Cristina -que té el 17246-, almenys sobre el paper.

CAPTURA NOU CODI POSTAL ROMANYÀ ANCORA

una proposta per descobrir el “Cau del Carboner” i la “Cova d’en Riera”

La Revista del Baix Empordà va publicar, fa poc, una proposta de visita a aquestes dues construccions megalítiques partint de Santa Maria de Bell-lloc. Us deixem l’enllaç.

CAPTURA COVA DEN RIERA

AMANTS DE LA FOTOGRAFIA I EL PATRIMONI: El mes de setembre ARRIBA Wiki Loves Monuments

Durant tot el mes de setembre podeu participar en el concurs fotogràfic de monuments mundial, organitzat pel voluntariat de Wikimedia. S’anima a tothom a pujar fotografies lliures de drets per a ser utilitzades pels articles de Wikipedia i a Wikimedia.

I, des d’aquí, us volem fer algun modest suggeriment:

  • Les restes romanes annexes a l’església de Bell-lloc, ara que fa 1800 anys que els romans van arribar a la Península Ibèrica (218 a.C.).
  • La cova dels Lladres, la cova d'en Riera i el dolmen del Mas Bousarenys, monuments funeraris prehistòrics -megalítics-, en el centenari del seu estudi per part de Klaebisch (1918).
  • Les Pedres Dretes d'en Lloveres, monument funerari prehistòric -megalític- estudiat i publicat per Agustí Casas ara fa 100 anys (1918).
  • La cova de la Tuna, la dels Moros i, novament, la dels Lladres, estudiades ara fa per 60 anys per Lluís Esteva (1958).
  • L'església vella de Malvet, ara que fa 50 anys que va merèixer un article de l’arqueòleg provincial Miquel Oliva, a Àncora (1968) i que en fa 25 que Aicart i Nolla en van estudiar la ceràmica troba al jaciment (1993).
  • El forn romà de Solius, ara que fa 25 anys que l’estudiaren i publicaren Francesc Aicart i Jordi Sagrera.

1 150 07003

RUTA DE L’ERA DE LA LLACA

Fa uns dies apareixia publicada a Tribuna Ganxona una ruta que permetia visitar diferents elements històrics i patrimonials en terme de Santa Cristina d’Aro: l’Era de la Llaca, les restes del mas del mateix nom i les seves sitges, i diferents coves i abrics sepulcrals de la zona. Us la donem a conèixer: https://www.tribunaganxona.cat/2017/10/25/itineraris-de-cicloturisme-era-de-la-llaca/

Imatge: Unes altres sitges que hi ha prop d’aquest itinerari, les de can Llac -en direcció sud de l’actual masia [AMSCA].

sortida patrimoni 1 sitges Can Llac

LLIBRE L'ESGLESIA VELLA DE SANTA CRISTINA D'ARO (2008)

Amb motiu dels 10 anys de les últimes excavacions arqueològiques al temple de Malvet, dit també església vella de Santa Cristina d’Aro, dutes a terme durant la primavera de 2007, per part de l’àrea d’arqueologia de la Universitat de Girona, en conveni amb l’Ajuntament, aprofitem l’avinentesa per penjar a la nostra pàgina web el llibre dels resultats de les excavacions, que es van publicar en forma de llibre el 2008.

001 E0690 LESGLESIA VELLA DE SANTA CRISTINA DARO PDF TEXT Page 001

Projecte 2016 Llocs d'història

A inici d'any vam començar el projecte de difusió dels Llocs d’Història de Santa Cristina d’Aro, és a dir, dels escenaris que ens parlen dels fets cabdals del nostre passat. Aquest projecte tancava la trilogia iniciada amb la Història de Santa Cristina d’Aro (2013) i continuada amb els Personatges històrics (2014). Com de costum, vam començar publicant-ho al Facebook de l’Arxiu. El primer capítol, el 30 de gener i, successivament, un capítol cada mes fins al desembre de 2015.

  

Quadern Santa Cristina d'Aro. Llocs d'història. 2015.

revista temes cristinencs 04 5 Page 01

Santa Cristina d'Aro. Llocs d'història [quadern, 2015]

 

ELS DISTRICTES DE POBLACIÓ HISTÒRICS

A finals del segle XIX, a Santa Cristina es distingien 11 entitats de població:

2 entitats considerades veïnats compactes

  • Església
  • Teulera

6 entitats considerades veïnats disseminats

  • Pedró
  • Bufaganyes
  • Canyet (proper a Castell d’Aro)
  • Malvet
  • Salom
  • Vilar

3 entitats considerades llocs disseminades

  • Bell-lloc
  • Romanyà
  • Solius

Detall districtes de població SCA 1

Detall d’una pàgina de l’estadística del padró d’habitants de 1899 [Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, G118. Estadístiques del padró d’habitants, exp. 1899-0002].

 

EL TERME HISTÒRIC DE SOLIUS AL S. X I XI

Us donem a conèixer un ingrés de documentació recent a l’arxiu:

Es tracta d’un expedient de lliurament d’un article de recerca de Lluís Esteva i Cruañas, referit als termes històrics de Solius, per a una publicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya en memòria de Joan Ainaud de Lasarte.

Ingrés documents Lluís Esteva

Mostra d’alguns dels documents de l’expedient [140. Col·lecció de documents textuals solts. 1992-0001. Expedient de lliurament del text "Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). Del 916 al 1057" per al volum Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1992-1994. Procedència: Arxiu personal de Lluís Esteva Cruañas. Cessió: Elena Esteva Massaguer].

 

UN NOU DOLMEN DESCOBERT A ROMANYÀ DE LA SELVA 

Es tracta d’un dolmen i tres abrics sepulcrals localitzats a Romanyà de la Selva. De moment s’ha batejat amb el nom de Dolmen de Can Reparat, ja que es troba entre les restes del mas i de la riera que porten aquest nom.

La descoberta es deu al palamosí Jordi Fernandez qui ho va publicar en el seu blog “El temps a Palamós” el 14 de juliol de 2016 (https://tempspalamos.blogspot.com.es/2016/07/descobert-un-dolmen-inedit-les-gavarres.html)

Segons l’historiador Gabriel Martín –que ja coneixeu per haver estat l’il·lustrador del nostre quadern dedicat als Llocs d’Història–, es tracta d’un dolmen de corredor fet amb lloses de granit, de cambra rectangular i amb un túmul artificial de tendència circular.

A prop del dolmen, s’han trobat també tres possibles abrics sepulcrals, de dimensions considerables; tot el conjunt es troba a poca distància d’altres abrics i dolmens de Romanyà i de Malvet. També s'han trobat dos fragments de molí de vaivé d'època neolítica.

Podeu trobar més informació a la revista Empordà Digital34 (agost 2016).

Aquesta informació també ha aparegut al diari El Punt Avui i al Diari de Girona.

R009 05 10 Page 01

R009 05 10 Page 24

Portada i pàgina de l’article de la Revista del Baix Empordà dedicada a la troballa.

 

Subscriure's

Twitter

Facebook Ajuntament