caenfrdeitptrues

Documents sobre economia i treball

EL TREBALL DEL SURO, UNA ACTIVITAT QUE HA DEIXAT NOMBROSOS TESTIMONIS ALS ARXIUS

L’activitat econòmica d’explotar el suro ha deixat molts testimonis als arxius. El de Santa Cristina no és una excepció: l’impost de la matrícula industrial, inventaris forestals, fotografies de la pròpia activitat, etc.

Aquí, però, podem veure aquesta activitat en l’actualitat, en un interessant reportatge fet amb càmeres de vídeo que us permetran veure’l en 360º.

CAPTURA YOUTUBE SURO

“LA GERMANDAT NOSTRA SENYORA DELS DOLORS”: UNA ENTITAT CRISTINENCA DE SOCORS MUTUS EXPLICADA PER ENRIC CASADEVALL, AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL

Aquesta és l’última de les entrevistes que pengem a YouTube de les que vam fer el 2006 per a l'exposició "La consolidació d'un poble. Santa Cristina d'Aro (1854-1874)".

En aquesta ocasió, Enric Casadevall ens explica com funcionava la germandat Nostra Senyora dels Dolors, de Santa Cristina d’Aro, a la qual ell va pertànyer.

Pengem aquest testimoni perquè el 27 d’octubre és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual de les Nacions Unides. El lema d’aquest any 2018 és “La teva història es mou (i commou)”.

Les històries personals gravades en mitjans audiovisuals “es mouen” perquè es reprodueixen constantment i perquè circulen per Internet -com aquesta entrevista-, però també perquè es degraden amb el temps -i cal evitar-ho-. Cal garantir, doncs, que es conservaran els testimonis personals, i això passa per la recollida i conservació en arxius.

Les històries personals també “commouen”. La història que ens explica l’Enric Casadevall, per exemple, ens parla d’un passat en què l’Estat no garantia el nivell de benestar social actual i, per tant, calien entitats de socors mutus com la que ens explica. Commou veure com els veïns eren capaços d’autoorganitzar-se i d’unir-se per fer front a les adversitats.

Captura2

ARA QUE S’ACOSTA LA Festa Major de Romanyà, DONEM UN COP D’ULL AL veïnat DE LES GAVARRES, ara fa 100 anys

Ara fa un xic més de 100 anys, en plena crisi per la Primer Guerra Mundial, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va fer arribar a la Mancomunitat de Catalunya una relació de carreteres considerades necessàries, com eren el camí de Bell-lloc a Romanyà, i el de Calonge a Romanyà. Ambdós es consideraven vitals per a donar feina als obrers de la indústria del suro, que -deien- "està morint per falta de capitals i de mercats". Així doncs, el 1914, a Romanyà s’hi anava per camins sense pavimentar.

001 A151 1914-0001 Acta de 1914-09-22 2 retall ctra Romanyà

PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT. 125è aniversari del tren de sant feliu de guíxols a girona

Us fem a mans el vídeo-muntatge de fotos històriques sobre el tren de Sant Feliu a Girona, amb motiu del 125è aniversari i en commemoració del passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Segurament alguns/es ja l’havíeu vist. Ara, però, el podreu visionar en més bona qualitat.

El dia 8 de març de 2018, els Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro es van unir per commemorar conjuntament el Dia Internacional de les Dones amb una caminada. Sota el lema “Puja al tren de la igualtat” es va recórrer l’antic trajecte que feia el tren que unia aquestes tres poblacions. A través d’aquest vídeo-muntatge, que es projectà a l’inici de la caminada, es mostren algunes de les desigualtats que hi havia entre homes i dones fa 125 anys, moment en el qual es va inaugurar el tren. Una oportunitat per reflexionar sobre com aquestes desigualtats, en major i menor mesura, es mantenen encara en l’actualitat.

CAPTURA DE FOTO PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT

9 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DE L’AGRICUCLTURA

Avançant-nos al proper 9 de setembre, Dia Mundial de l’Agricultura, us enllacem el vídeo entrevista que fam fer a Lluís Boadas Sais sobre les eines i les feines de pagès, en especial les que es feien a Romanyà de la Selva. Ara la podeu trobar al nostre YouTube.

VÍD L Boadas

Subscriure's

Twitter

Facebook Ajuntament