caenfrdeitptrues

Difusió de la documentació

Documents sobre educació

DOCUMENTS SOBRE EDUCACIÓ A SANTA CRISTINA D’ARO

Tal com us anunciàvem el Dia Internacional dels Arxius (9 de juny), hem participat en una exposició virtual conjunta dels arxius del Baix Empordà sobre l’educació abans dels anys seixanta. Són documents textuals, fotogràfics, icònics, audiovisuals i publicacions, des del segle XVIII a 1965. Els documents que hi hem aportat han estat aquests que veieu. Properament els mostrarem un a un, amb un breu comentari. 

Mostra documents Educació

DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS: EXPOSICIÓ VIRTUAL “ANAR A ESTUDI ABANS DELS ANYS SEIXANTA”.

Aquest divendres 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, a les 7 de la tarda, es presenta a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal l’exposició en línia Anar a estudi abans dels anys seixanta, amb documents dels arxius del Baix Empordà, la qual quedarà penjada de https://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/

L’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro hi ha col·laborat amb una selecció de documents textuals, fotogràfics, icònics, audiovisuals, publicacions i algun objecte, tots ells relatius al món de l’ensenyament des del segle XVIII a 1965.

En el mateix acte es presenta el llibre de Josep Lluís Barrassa Mestres i escoles del Baix Empordà al segle XIX, editat per l’IEBE. Hi assistiran l’autor, el professor d’Història de l’Educació Salomó Marquès i el professor de Filosofia i ex-conseller d’Educació i Universitats Joan Manuel del Pozo.

Cartell - arxivers BE 2017 bis

MOSTRA DE DOCUMENTS SOBRE EDUCACIÓ

DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS: EXPOSICIÓ VIRTUAL “ANAR A ESTUDI ABANS DELS ANYS SEIXANTA”

El proper divendres 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, a les 7 de la tarda, es presenta a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal l’exposició en línia Anar a estudi abans dels anys seixanta, amb documents dels arxius del Baix Empordà, la qual quedarà penjada de https://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/

L’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro hi ha col·laborat amb una selecció de documents textuals, fotogràfics, icònics, audiovisuals, publicacions i algun objecte, tots ells relatius al món de l’ensenyament des del segle XVIII a 1965.

Cartell - arxivers BE 2017 bis

En el mateix acte es presenta el llibre de Josep Lluís Barrassa Mestres i escoles del Baix Empordà al segle XIX, editat per l’IEBE. Hi assistiran l’autor, el professor d’Història de l’Educació Salomó Marquès i el professor de Filosofia i ex-conseller d’Educació i Universitats Joan Manuel del Pozo.

ENTREVISTA A RAMON SURROCA BOADA: "L'ESCOLA DE NENS" 

Amb motiu dels recentment complerts 60 anys de l’escola CEIP Pedralta (21 de gener), pengem en línia l’entrevista que li vam fer a Ramon Surroca Boada, en què ens parlava de “l’escola de nens”.

Ramon Surroca vídeo

Documents sobre economia i treball

EL TREBALL DEL SURO, UNA ACTIVITAT QUE HA DEIXAT NOMBROSOS TESTIMONIS ALS ARXIUS

L’activitat econòmica d’explotar el suro ha deixat molts testimonis als arxius. El de Santa Cristina no és una excepció: l’impost de la matrícula industrial, inventaris forestals, fotografies de la pròpia activitat, etc.

Aquí, però, podem veure aquesta activitat en l’actualitat, en un interessant reportatge fet amb càmeres de vídeo que us permetran veure’l en 360º.

CAPTURA YOUTUBE SURO

“LA GERMANDAT NOSTRA SENYORA DELS DOLORS”: UNA ENTITAT CRISTINENCA DE SOCORS MUTUS EXPLICADA PER ENRIC CASADEVALL, AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DEL PATRIMONI AUDIOVISUAL

Aquesta és l’última de les entrevistes que pengem a YouTube de les que vam fer el 2006 per a l'exposició "La consolidació d'un poble. Santa Cristina d'Aro (1854-1874)".

En aquesta ocasió, Enric Casadevall ens explica com funcionava la germandat Nostra Senyora dels Dolors, de Santa Cristina d’Aro, a la qual ell va pertànyer.

Pengem aquest testimoni perquè el 27 d’octubre és el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual de les Nacions Unides. El lema d’aquest any 2018 és “La teva història es mou (i commou)”.

Les històries personals gravades en mitjans audiovisuals “es mouen” perquè es reprodueixen constantment i perquè circulen per Internet -com aquesta entrevista-, però també perquè es degraden amb el temps -i cal evitar-ho-. Cal garantir, doncs, que es conservaran els testimonis personals, i això passa per la recollida i conservació en arxius.

Les històries personals també “commouen”. La història que ens explica l’Enric Casadevall, per exemple, ens parla d’un passat en què l’Estat no garantia el nivell de benestar social actual i, per tant, calien entitats de socors mutus com la que ens explica. Commou veure com els veïns eren capaços d’autoorganitzar-se i d’unir-se per fer front a les adversitats.

Captura2

ARA QUE S’ACOSTA LA Festa Major de Romanyà, DONEM UN COP D’ULL AL veïnat DE LES GAVARRES, ara fa 100 anys

Ara fa un xic més de 100 anys, en plena crisi per la Primer Guerra Mundial, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va fer arribar a la Mancomunitat de Catalunya una relació de carreteres considerades necessàries, com eren el camí de Bell-lloc a Romanyà, i el de Calonge a Romanyà. Ambdós es consideraven vitals per a donar feina als obrers de la indústria del suro, que -deien- "està morint per falta de capitals i de mercats". Així doncs, el 1914, a Romanyà s’hi anava per camins sense pavimentar.

001 A151 1914-0001 Acta de 1914-09-22 2 retall ctra Romanyà

PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT. 125è aniversari del tren de sant feliu de guíxols a girona

Us fem a mans el vídeo-muntatge de fotos històriques sobre el tren de Sant Feliu a Girona, amb motiu del 125è aniversari i en commemoració del passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Segurament alguns/es ja l’havíeu vist. Ara, però, el podreu visionar en més bona qualitat.

El dia 8 de març de 2018, els Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro es van unir per commemorar conjuntament el Dia Internacional de les Dones amb una caminada. Sota el lema “Puja al tren de la igualtat” es va recórrer l’antic trajecte que feia el tren que unia aquestes tres poblacions. A través d’aquest vídeo-muntatge, que es projectà a l’inici de la caminada, es mostren algunes de les desigualtats que hi havia entre homes i dones fa 125 anys, moment en el qual es va inaugurar el tren. Una oportunitat per reflexionar sobre com aquestes desigualtats, en major i menor mesura, es mantenen encara en l’actualitat.

CAPTURA DE FOTO PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT

9 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DE L’AGRICUCLTURA

Avançant-nos al proper 9 de setembre, Dia Mundial de l’Agricultura, us enllacem el vídeo entrevista que fam fer a Lluís Boadas Sais sobre les eines i les feines de pagès, en especial les que es feien a Romanyà de la Selva. Ara la podeu trobar al nostre YouTube.

VÍD L Boadas

Documents sobre el franquisme

ARTICLE SOBRE SOLIUS AL DARRER NÚMERO DE LA REVISTA DE GIRONA

Em Josep Pujol és l’autor d’un article sobre Solius, titulat “L'extraordinari silenci de Solius”. Trobareu la revista, en versió paper, a les llibreries habituals.

https://www.revistadegirona.cat/rdg/revista.seam?cid=17070

RdG 305 26 10 17-39

CESSIÓ D’UN MAPA “ALREDEDORES DE SAN FELIU DE GUIXOLS” (1957-1963 APROX.)

La Sra. Isabel Moltó Mas ens ha permès reproduir el mapa “Alrededores de San Feliu de Guíxols”, dibuixat per Miralles, procedent de l’arxiu personal de Josep Mas Dalmau. Es tracta d’un mapa que podríem datar entre 1957 i 1963 i en el qual apareixen diferents llocs d’interès del municipi de Santa Cristina d’Aro: el Montclar, Pedralta, Solius, el castell, la Font Picant, l’estació i la via de tren, Bell-lloc, el Suro Gros, el dolmen Cova d’en Daina i Romanyà.

Integrem el document en el nostre Arxiu de complement, dins l’apartat “336. Arxiu personal de Josep Mas Dalmau”.

336 1957-0001 Mapa alrededores San Feliu JPG 0 2

336 1957-0001 Mapa alrededores San Feliu JPG 1 part Ardenya

336 1957-0001 Mapa alrededores San Feliu JPG 2 part Solius

336 1957-0001 Mapa alrededores San Feliu JPG 3 part Bell-lloc

336 1957-0001 Mapa alrededores San Feliu JPG 4 part Romanyà

ENTREVISTA A RAMON SURROCA BOADA: "L'ESCOLA DE NENS" 

Amb motiu dels recentment complerts 60 anys de l’escola CEIP Pedralta (21 de gener), pengem en línia l’entrevista que li vam fer a Ramon Surroca Boada, en què ens parlava de “l’escola de nens”.

Ramon Surroca vídeo

Documents sobre la Segona República

UN MINUT ABANS DE LA GUERRA CIVIL...

ES PREPARAVA LA FESTA MAJOR, TOT I L’IMMINENT COP D’ESTAT

01 A151 1935-0001 Acta del Ple de 19-07-1936 Page 1

01 A151 1935-0001 Acta del Ple de 19-07-1936 Page 2

Un minut abans de la Guerra Civil... O més ben dit, ja el dia 19 de juliol, quan el cop d’estat s’havia fet efectiu i s’estava organitzant la defensa de ciutats com Barcelona o Girona per part de la Generalitat i els comitès obrers, l’Ajuntament de Santa Cristina, ignorant aquesta realitat i oferint un aspecte de normalitat aparent, celebrà sessió ordinària del seu Ple, tractant els assumptes habituals de cada reunió, és a dir, donant compte de la correspondència i dels butlletins oficials. També es van debatre els preparatius de la Festa Major, prevista per als dies 24 i 25 del mateix mes de juliol –a cinc dies vista, doncs. Per aquest motiu es va autoritzar a Àngel Sala, representant del Centre Popular Recreatiu, a col·locar un tendal per a poder servir begudes davant de la societat esmentada i a tallar al trànsit el carrer Francesc Macià –actual Comerç. Cinc dies després, la visió que es tenia sobre el cop d’estat militar havia canviat radicalment, assumint la gravetat de la situació. Els actes de la Festa Major de 1936 van quedar anul·lats.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, A151_1935-0001, acta de 19 de juliol de 1936].

 

ENCARA ES CONSTRUÏEN INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

01 B171-Mj 1932-0001 2. plànol - caràtula comp

01 B171-Mj 1932-0001 3. plànol general

01 B171-Mj 1932-0001 4. proposta econòmica comp

32 00852

El 1936 encara es construïen infraestructures necessàries per Santa Cristina d’Aro. De fet, s’estava acabant de construir el cementiri municipal conjunt per als veïnats de Santa Cristina, Solius i Bell-lloc, projectat el 1932 –com es pot veure al primer document o caràtula del plànol general. El mes de febrer de 1936, la Cooperativa Obrera de Edificación, de Girona, encara va fer arribar una oferta econòmica de 315,45 pta. per construir el pou del cementiri –com es veu al tercer document. Devien ser ja de les últimes obres que calia fer-hi, ja que es va inaugurar el 14 de desembre de 1936, ja en plena Guerra Civil. Durant la guerra, l’obra civil va quedar totalment arraconada i els recursos es van destinar a altres necessitats.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, B171-Mj_1932-0001 Contractació de les obres de construcció del cementiri municipal de Santa Cristina d'Aro, Solius i Bell-lloc].

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 151 Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts, 00852 Inauguració del cementiri de Santa Cristina d'Aro amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de Josep Suñer, alcalde, i Pitu Bertran, paleta de l’Ajuntament, 14-12-1936. Autor: Ed. Foto Gandol. Procedència: Josefina Suñer Geronès].

 

S’ELABORÀ EL CENS DE PROPIETARIS, ALGUNS DELS QUALS FUGIRIEN DURANT LA GUERRA CIVIL

01 F112-R 1934-0001 1 comp

01 F112-R 1934-0001 2

01 F112-R 1934-0001 3

L’abril de 1936, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro portà a terme un cens dels propietaris del terme, responent a la famosa Llei de Contractes de Conreu que tants maldecaps havia donat al Govern català l’any 1934. Tres mesos després de fer-se el cens, alguns dels propietaris aquí ressenyats havien fugit i deixat abandonades les seves propietats en esclatar el conflicte, com fou el cas dels Cama, de Romanyà. L’Ajuntament no va poder esbrinar on residien i va prendre la decisió d’administrar directament els seus béns. En aquest sentit, es nomenà un comissionat, Miquel Dausà, per tal de fer-se càrrec dels animals, el blat i les patates del mas.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, F112-R_1936-0001 Cens de propietaris].     

 

S’INTENTAVA PAL·LIAR LA POBRESA, DESCONEIXENT DE QUINA MANERA CREIXERIA ELS SEGÜENTS ANYS

01 N111 1935-0002 1 comp

01 N111 1935-0002 2

01 N111 1935-0002 3

El 1935, malgrat que la Generalitat havia estat intervinguda, des del Govern català es feien esforços per tal de pal·liar la situació de pobresa que afectava a col·lectius diversos a cada municipi. Per això s’instava als ajuntament a constituir una Comissió de Beneficència. Així ho va fer l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, el mes de setembre. Un any i mig després, la situació d’emergència social havia canviat per complet. Llavors, les necessitats alimentàries i d’allotjament més greus foren les del refugiats que arribaven a Santa Cristina procedents de les zones properes als fronts de guerra.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, N111_1935-0001 Constitució de la Comissió de Beneficència del municipi de Santa Cristina d'Aro].              

 

LA GENT ENCARA PODIA ESCOLLIR CASAR-SE PER LA FORMA CIVIL O PER L’ECLESIÀSTICA

061 Exp matrimoni civil 1934-0005 1

061 Exp matrimoni civil 1934-0005 2

Abans de la Guerra Civil, la llibertat religiosa era un fet i tenia conseqüències palpables en la vida de les persones. L’estat espanyol, amb la Segona República, havia esdevingut laic, però el culte catòlic era exercit amb tota llibertat. D’aquesta manera, les persones podien escollir lliurement, per exemple, si es volien casar segons el ritus catòlic o fer-ho de manera civil. Aquesta segona opció és la que van triar alguns cristinencs/ques els anys trenta. Això es va acabar amb la Revolució, l’estiu de 1936, ja que el culte catòlic va ser anul·lat. I tornà a canviar, en sentit contrari, el 1939, quan la victòria del bàndol nacional comportà que els matrimonis només es poguessin fer per l’Església. No hi va tornar a haver matrimonis de fórmula lliure fins el restabliment de la democràcia.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 060 Registre Civil de Santa Cristina d’Aro, Expedients de matrimonis civils, 1934-1938].

Documents sobre la Mancomunitat de Catalunya

El 6 d’abril de 2014 es commemorava el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest organisme, que aplegava les quatre diputacions provincials catalanes i que era el “primer organisme representatiu de tot Catalunya després de dos-cents anys”, va desenvolupar una obra de govern que va incidir en el dia a dia dels municipis.

Ho hem volgut comprovar pel que fa a Santa Cristina d'Aro. Un ràpid cop d’ull a les actes del Ple de l’ajuntament i a la correspondència –i malgrat que la documentació no és gaire abundant– ens permet fer algunes afirmacions:

·         L’ajuntament de Santa Cristina d’Aro, presidit per Josep Rigau, es va dirigir al Govern espanyol per demanar que aprovés del projecte de Mancomunitats (7-10-1913).

·         La Mancomunitat, un cop creada, va sol·licitar a l’Ajuntament una relació de vies de comunicació considerades prioritàries, la qual cosa aquest li va fer arribar (4-9-1914; 22-9-1914).

·         La Mancomunitat es va dirigir a l’Ajuntament perquè s’adherís al projecte de Bases d’Autonomia (30-12-1918), cosa que no consta que fes l’Ajuntament.

·         L’Ajuntament va demanar a la Mancomunitat que instal·lés un telèfon a Santa Cristina, Llagostera i Castell d’Aro (19-05-1919).

Per últim, dos anys abans de l’extinció de la Mancomunitat de Catalunya per part del règim de Miguel Primo de Rivera, l’Ajuntament de Santa Cristina va rebre en forma de mapa la conclusió dels treballs del Servei Geogràfic i del Servei Geològic de la Mancomunitat de Catalunya: el mapa geològic de l’àrea de Sant Feliu de Guíxols, que comprenia bona part del terme cristinenc.

Us oferim un resum de tot plegat en nou imatges i documents:

1. Capçalera d’una de les cartes de la Mancomunitat

2. Carta de la Mancomunitat sol·licitant llistat de vies de comunicació

3. Signatura del president Enric Prat de la Riba

4. Segell del Consell de la Mancomunitat

5. Carta demanant l’adhesió al projecte de Bases d’Autonomia

6. Signatura del president Puig i Cadafalch

7. Detall del mapa geològic dirigit pel Dr. Marià Faura i Sans

8. Segell del Servei Geogràfic

9. Segell del Servei Geològic

Notes:

Els continguts generals d’aquest text i les cites són extretes de: Balcells, Albert; Pujol, Enric; Sabater, Jordi. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Capellades: Institut d’Estudis Catalans, Edicions Proa, 1996.

Els continguts de caràcter local, dels llibres d’actes del Ple (A151) números 1911-0001, 1914-0001 i 1918-0001, i de la correspondència general (B233), expedient 1914-0004, i de la col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts (32) número 07019.

Documents sobre la Guerra de Successió

L'any 2014, amb motiu del tricentenari de la fi de la Guerra de Successió, vam celebrar la Setmana Internacional del Arxius amb la presentació de la selecció de materials dels arxius de la comarca sobre aquest conflicte bèl·lic.

Els materials van quedar recollits al blog dels Arxivers del Baix Empordà:

https://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/1714.html

Visiteu l'exposició per veure els documents sobre Santa Cristina i la Vall d'Aro.

1714

  • 1
  • 2

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament