caenfrdeitptrues

Què és?

Presentació

El Servei d’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro forma part de la Unitat de Serveis Generals de l’Ajuntament. La gestió documental i l'arxiu administratiu tenen per regidora la Sra. Sílvia Fonoll i Ribas, mentre que l'arxiu històric i l'activitat de difusió tenen a la Sra. Agustina Gorina Faz.

Les seves funcions són, fonamentalment, dues: la gestió de la documentació de l’Ajuntament –des de la seva tramitació fins al seu arxivament– i la difusió cultural a partir de la documentació que custodia. En aquest sentit, el servei esdevé una eina al servei de l’Ajuntament i les seves oficines i també al servei de la ciutadania.

L’exercici de les atribucions esmentades permet complir la llei 10/2001 d’arxius i documents del Parlament de Catalunya.

- Dades generals del servei:

Nom: Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro

Fundació: 10/11/1983

Pàgines web:

  1. https://santacristina.cat/arees/arxiu-municipal.html
  2. www.facebook.com/arxiu.santacristinadaro (des del 07/06/2011)

Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Telèfon: 972 83 70 10

Adreça: Pl. Catalunya, 1, 17246 Santa Cristina d'Aro

Horari: Dl i dc-dv: 08:00 - 13:30.

Consulteu la Guia de l'Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro

guia serveis DEFINITIVA per xarxes Página 1

Memòria de la unitat de serveis generals (2017)

Pengem en línia la memòria de la Unitat de Serveis Generals de l’any 2017.

Memòria 2017 imatge global

Projecte de difusió 2017: Solius

1 B4A9410b

El quadern de difusió de l'Arxiu Municipal per al 2017 -el número 5 de la Col·lecció de Temes Cristinencs- el dediquem a Solius, a tota la parròquia i a la seva evolució històrica fins al present.

D'aquesta manera ens sumem a la commemoració del cinquantenari de la instal·lació del monestir de Santa Maria, annex a l'església de Santa Agnès (21 de gener de 1967).

Des de l'Arxiu estem encantats de rebre les aportacions dels investigadors que han treballat sobre el terme de Solius, dels testimonis d'aquest veïnat i dels suggeriments que la ciutadania en general ens faci arribar sobre aquest tema.

L’estructura de capítols prevista per al quadern és aquesta:

1. El lloc

2. Els primers soliuencs (10.000-800aC)

3. L’antiguitat a Solius (VII aC – VIII dC)                                       

4. La formació de la societat feudal i de la parròquia de Solius (IX-XII)

5. El castell de la Roca i el control sobre el terme (XIII-XIV)

6. Llegendes de Solius

7. Les guerres, els batlles i l’ermita de Sant Baldiri (XV – XVIII)

8. El nou temple de Santa Agnès i el negoci del suro (XVI – XVIII)

9. Els canvis derivats de l’Estat liberal (1808-1858)

10. La quarta part més extensa del municipi (1858-1967)

11. Monestirs que vénen; castells que se’n van (1967-1984)                                            

12. L’últim Solius (1985-2016)

PROJECTE DE DIFUSIÓ 2016: LLOCS D'HISTÒRIA A SANTA CRISTINA D'ARO

detall portada

Col·laboracions

EL PORTAL RACO

El portal RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), on podeu trobar els articles a text complet de les revistes científiques, ja inclou la revista catalana d’arxivística Lligall.
RACO permet realitzar cerques per autor/a, títol d’article, per matèria o per institució. El seu funcionament és molt intuïtiu i facilita que qualsevol amb un mínim d’interès pugui localitzar fàcilment els continguts que cerca.

CAPTURA RACO LLIGALL

DOCUMENTS SOBRE EDUCACIÓ A SANTA CRISTINA D’ARO

Tal com us anunciàvem el Dia Internacional dels Arxius (9 de juny), hem participat en una exposició virtual conjunta dels arxius del Baix Empordà sobre l’educació abans dels anys seixanta. Són documents textuals, fotogràfics, icònics, audiovisuals i publicacions, des del segle XVIII a 1965. Els documents que hi hem aportat han estat aquests que veieu. Properament els mostrarem un a un, amb un breu comentari.

Mostra documents Educació

ARXIVERS DEL BAIX EMPORDÀ 

Participem en el grup d’Arxivers del Baix Empordà (ABE), que funciona com a grup de debat i planificació d'estratègies d'actuació conjuntes.

ABE

 

ARXIU COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ

Visiteu el portal dels arxius comarcals. Va ser creat el 2010 i el 2016 es va actualitzar en format responsiu (permet l’accés als usuaris des de qualsevol dispositiu (telèfon mòbil, tauleta, portàtil, ordinador de taula).

https://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/noticia_web_responsiu

 

ALTRES ARXIUS SUPRAMUNICIPALS

DONACIÓ DE PUBLICACIONS DE L'ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA

Sovint entre arxius practiquem l’intercanvi de publicacions. O, simplement, la donació, quan ens sobren exemplars d’algun volum. Aquí teniu una imatge del conjunt de llibres que ens va donar l’Arxiu Històric de Girona (2016).  

Donació llibres AHG 1

DONACIÓ DE PUBLICACIONS DE L'INSPAI

Donació de publicacions de l’INSPAI, centre de la imatge de la Diputació de Girona (2016): aquí podeu veure el paquet de llibres que ens va arribar, tots ells catàlegs de fotògrafs de les comarques de Girona o llibres de fotografia.

IMG 0880

 

ESPAI DEL METGE RURAL - CÀTEDRA MARTÍ CASALS I ECHEGARAY

Formem part d'aquest Espai en representació de l'Ajuntament junt al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, la Universitat de Girona i el Col·legi Oficial de Metges de Girona.

INAUGURACIÓ CURS CÀTEDRA MARTÍ CASALS 2016-2017

dibuix

https://www.facebook.com/Museuhistoria/photos/a.387391311275904.109087.381208868560815/1427338317281193/?type=3&theater

 

FUNDACIÓ MORET I MARGUÍ 

L'Arxiu Municipal té signat un conveni d’actuació amb la Fundació Moret i Marguí per tal de fomentar la sensibilitat ciutadana cap a la donació o cessió de documentació privada d’interès cultural per al conjunt del municipi.

 

COMISSIÓ DE RECERCA HISTòRICA I PATRIMONI 

L’Arxiu Municipal treballa conjuntament amb una Comissió de Recerca Històrica i Patrimoni que l’assessora en aquestes matèries.

Transparència i participació

EL PORTAL DE TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT INCORPORA UN NOU CERCADOR MÉS POTENT

Cercador

 

https://web.aoc.cat/blogs/2016/09/servei-e-2-0-transparencia-incorpora-cercador-facilitar-consulta/?utm_source=LLISTA+DE+GRUPS&utm_campaign=78242f7e63-ADM_OBERTA&utm_medium=email&utm_term=0_6dab3def40-78242f7e63-104985761

 

VOTACIÓ DE LES PROPOSTES PER AL PRESSUPOST PARTICIPATIU

Des del 10 d’octubre i fins el dia 23 es van poder votar electrònicament les propostes escollides pel Consell de Ciutadania en relació amb el pressupost participatiu. Les votacions hauran servit per tenir un ordre sobre la preferència de la ciutadania envers les demandes. L’equip de Govern decidirà quines s’executen amb el pressupost de 2017.

De l’Àmbit de Cultura, les 3 que finalment van passar a la fase de votació van ser:

  • Escola d'arts: tallers de ceràmica per a totes les edats; cursos de belles arts / manualitats.
  • Biblioteca i Sala d'Exposicions adaptada.
  • Guies de patrimoni i ampliació d'itineraris de cultura

Es pogueren votar al web www.participa.santacristina.cat o a l’Ajuntament i Pavelló d’Esports, a través d’ordinadors. 

mans

 

BALANÇ DE L'ASSEMBLEA DE CULTURA DEL PRESSUPOST PARTICIPATIU

El 24 de setembre de 2016 van tenir lloc les assemblees temàtiques del pressupost participatiu. A la de Cultura, que afectava les àrees de Biblioteca, Arxiu i Cultura, vam comptar amb l’assistència d’una vintena de persones.

Aquests ciutadans/es van proposar un conjunt de cinc mesures a impulsar:

  • Recerca arqueològica
  • Escola d'arts: tallers de ceràmica per a totes les edats; cursos de belles arts / manualitats.
  • Biblioteca i Sala d'Exposicions adaptada.
  • Crear xarxa per difondre la memòria històrica
  • Guies de patrimoni i ampliació d'itineraris de cultura

Del total de demandes de les diverses assemblees, el Consell de Ciutadania, que es va reunir dilluns 3 d’octubre a les 20.00 h, en va triar 20 que es sotmetran a votació del 10 al 23 d’octubre al web www.participa.santacristina.cat o a l’Ajuntament i Pavelló d’Esports, a través d’ordinadors. 

Assemblea press part

 

ASSEMBLEA DEL PRESSUPOST PARTICIPATIU 2017 - ÀMBIT DE CULTURA 

A l’Assemblea de Cultura hi està inclosa l’activitat de difusió que realitza l’Arxiu Municipal. L’Assemblea es celebrà el 24 de setembre de 2016, a les 11:30, a l’Escola Pedralta i havia de servir per ajudar a confeccionar el Pressupost Municipal de l’any 2017.                     

_

El Pressupost Participatiu ha de ser un mecanisme que proporcioni major informació, i garanteixi la transparència de la gestió municipal. A més, l’equip de Govern disposarà de més coneixement del vostre parer i inquietuds,  i serà més fàcil el bon govern del municipi.

Del 10 al 23 d’octubre les propostes amb més suport de cada assemblea es sotmetran vot electrònic al web www.participa.santacristina.cat o presencial (Ajuntament i Pavelló d’Esports). Després, serà el Consell de Ciutadania que elaborarà les 20 propostes a incloure al Pressupost Participatiu.

El Reglament de Participació Ciutadana i Bon Govern es va aprovar per un unanimitat al Ple ordinari del mes de maig. En ell s’hi recull tots els mecanismes i organismes de Participació Ciutadana a Santa Cristina d’Aro. El document està pensat  com una eina viva que podrem canviar i millorar si estem d’acord una gran majoria. Animeu-vos a fer els comentaris que creieu oportuns: www.participa.santacristina.cat        

CARTELL ASSEMBLEES 

PORTAL DE TRANSPARÈNCIA - APARTATS DE L'ARXIU MUNICIPAL

L’1 de gener de 2016 s’acabava el termini perquè les administracions públiques publiquéssim dades en format obert en compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

L’Ajuntament, doncs, va habilitar un portal de transparència dins la seva pròpia pàgina web. Dins del portal, l’Arxiu Municipal va contribuir a omplir 6 dels 128 apartats de que es composa, a saber:

Portal transparència

Commemoracions i homenatges

Efermèrides locals de Santa Cristina d'Aro per al 2020

Aquí teniu alguns dels fets històrics locals que el 2020 compliran anys rodons.

191022 Efermèrides locals de Santa Cristina dAro per al 2020

2019: mil·lenari de Sant Martí de Romanyà!

190610 Millenari de Sant Martí de Romanyà2

EFEMÈRIDES RELACIONADES AMB SANTA CRISTINA D’ARO PER A L’ANY 2019

Hem preparat un recull de les efemèrides locals que seran susceptibles de record o commemoració l’any 2019:

1000 anys de la primera menció de la parròquia de Sant Martí de Romanyà.
125 anys de la primera notícia donada sobre el dolmen Cova d'en Daina, per Agustí Casas. Inici de les investigacions arqueològiques al massís de les Gavarres
100 anys dels estudis de les coves de la Tuna i dels Moros i del poblat de Plana Basarda, per Alfred Klaebisch
75 anys de la fundació de l'Agrupació Teatral Germanor Cristinenca
50 anys del récord Guinness de conducció amb els ulls tapats de l’Il·lusionista Xevi
50 anys de l’ensorrament de les parets del castell de Solius
50 anys de la clausura del tren de Sant Feliu a Girona
20 anys de la reposició de la pedra basculant Pedralta
10 anys de la mort d’Ermengol Passola i Badia, empresari, mecenes d'art i animador cultural barceloní afincat al barri de Salom

AMSCA 001 00510Imatge: Església de Sant Martí de Romanyà (2001) [Autor: Foto Estudi Romaní. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 001_ 00510].

L’ÀNCORA ES FA RESSÒ DE L’ACTE EN MEMÒRIA DELS AFUSELLATS PEL RÈGIM FRANQUISTA

CAPTURA ANCORA DOS VEÏNS AFUSELLATS

EL DIARI DE GIRONA ES FA RESSÒ DE L’ACTE EN MEMÒRIA DELS AFUSELLATS PEL RÈGIM FRANQUISTA

Captura dos veïns afusellats

BALANÇ DE L’ACTE D’HOMENATGE EN MEMÒRIA DELS CRISTINENCS AFUSELLATS DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA

Donem compte de l’acte d’homenatge a Marià Vendrell Reixach i Joan Llambí Albertí, els dos cristinencs afusellats durant la postguerra, el passat 15 d’octubre de 2018, a les 19h, a la sala d’exposicions de la Caixa -ubicació alternativa a la prevista, perquè plovia- , coincidint amb el Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme.

L’acte començà a les 19:10h, amb les intervencions del tècnic de l’Arxiu Municipal, Jordi Gaitx, dels familiars dels homenatjats -Júlia Vendrell parlà en nom d’una de les famílies-, l’Escola de Música i la segona tinent d’alcalde, Sònia Pujol.

Unes 60 persones ompliren la sala on es realitzava l’acte.

Es feu entrega d’uns detalls florals a les famílies del homenatjats, representades per

•             Jaume Llambí Jover

•             Paquita Llambí Jover

•             Eugeni Vendrell Canals

•             Júlia Vendrell Amate

•             Marta Vendrell Bosch

•             Eugeni Vendrell Amate

Per últim, es mostrà públicament la placa memorial. Al confirmar-se que, en aquell moment, no plovia, el públic assistent, els familiars i les autoritats es dirigiren a la plaça Baldiri Reixac, on s’instal·là i es descobrí la placa al seu lloc definitiu.

1 Foto Albert Vilar 5

2 Foto Jordi Gaitx 1

3 Foto Albert Vilar 3

4 Foto Albert Vilar 1

5 Foto Jordi Gaitx 3

6 Foto Albert Vilar 2

PLACA MEMORIAL INSTAL·LADA EN L’ACTE D’HOMENATGE EN MEMÒRIA DELS CRISTINENCS AFUSELLATS DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA

Aquesta és la placa memorial que va ser instal·lada durant l’acte d’homenatge a Marià Vendrell Reixach i Joan Llambí Albertí, els dos cristinencs afusellats durant la postguerra, el passat 15 d’octubre de 2018, a les 19h, a la plaça Mn. Baldiri Reixac, davant l’antic Ajuntament, coincidint amb el Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme.

Placa 400x400 paret amb QR

ACTE D’HOMENATGE EN MEMÒRIA DELS CRISTINENCS AFUSELLATS DURANT EL RÈGIM FRANQUISTA

El dilluns 15 d’octubre de 2018, a les 19h, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro retrà un homenatge públic a Marià Vendrell Reixach i Joan Llambí Albertí, els dos cristinencs afusellats durant la postguerra.

Serà a la plaça Mn. Baldiri Reixac, davant l’antic Ajuntament. Es descobrirà una placa en la seva memòria, parlaran familiars i autoritats i l’Escola de Música interpretarà unes peces musicals.

Tot plegat en el marc del programa d’activitats a la Vall d’Aro dedicat als actes commemoratius a les “Brigades Internacionals. Memòries i història”, i coincidint amb el Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme.

Cartell homenatge

Invitació homenatge afusellats

Joan Llambí Albertí (Santa Cristina d’Aro, 13.05.1912[1] – Girona, 11.05.1939[2]). Membre de la CNT i del Comitè Antifeixista de Santa Cristina d’Aro. Afusellat durant el règim franquista.

Fill d’una família cristinenca domiciliada al carrer de l’Església, 43[3]. Quan va ser major d’edat va treballar de paleta. Amb la família, es traslladà al carrer Pere Geronès, 10[4], tot i que el 1936 tornarien a viure tots plegats al carrer de l’Església, aquest cop al número 34[5]. Va pertànyer a la colla de Carnaval “Penya Els Tranquils”, de la qual era un dels membres destacats, juntament amb Josep Mont Marcó i Josep Roselló. Aquesta agrupació va impulsar els primers carnavals "oficiosos" de la vila[6].

Amb l’esclat de la Guerra Civil, fou membre destacat del Comitè de Milícies Antifeixistes en tant que membre de la CNT[7]. En total hi havia 42 milicians que depenien del comitè, la major part d’ERC, tot i que entre els dirigents de l’organisme hi havia predomini de la CNT, especialment perquè el cap del comitè, en Joaquim Pey, era del sindicat anarquista. Entre els elements més destacats hi havia, a més de Joan Llambí, Marià Vendrell (ERC), Francesc Sala Padrés (ERC) i Josep Dausà Carreras (ERC) [8]. Durant la guerra sabem que Llambí signà una carta d'adhesió de la secció de treballadors del ram del bosc -adherida a la CNT-FAI- al Sindicat Únic de Treballadors de Santa Cristina, el dia 1 de març de 1937. Els altres signants foren Joaquim Bou Rosés, Josep Agustí, Marià Lloveras -i una signatura inintel·ligible[9].

A la fi del conflicte bèl·lic fou denunciat, detingut, empresonat -com uns altres 11 cristinencs- i jutjat. Fou qualificat d’individu d’ideologia esquerrana i de membre destacat de la CNT-FAI local. Se l’acusà, mitjançant les declaracions d'uns pocs testimonis personals, d’haver requisat automòbils, d’anar armat amb fusell i pistola i ésser “el terror del pueblo”, d’haver amenaçat amb una arma a una persona de Solius perquè li digués on amagava les armes, i d’haver desmuntat les campanes de l’església per enviar-les a Girona a fondre i fer-ne material de guerra. Fou condemnat a mort i, el dia 11 de maig de 1939, afusellat al cementiri de Girona[10]. Faltaven dos dies perquè complís 27 anys. El seu germà Miquel havia mort al front; l’altre, en Roger -o Rogeli-, ho faria uns anys després (1946) en un accident laboral. La mare, la Francisca Albertí, perdria els tres fills i el marit en menys d’una dècada[11].

Marià Vendrell Reixach[12] (Llagostera, 10.08.1898[13] - Girona, 28.07.1939[14]). Membre d’ERC, de la CNT, del Comitè Antifeixista de Santa Cristina d’Aro i regidor de l’Ajuntament. Afusellat durant el règim franquista.

Nascut a Llagostera, era fill de Josep Vendrell Mayol i Francisca Reixach Lladó[15]. Vers el 1909 -amb 11 anys- es traslladà a Santa Cristina d’Aro, probablement per servir en alguna casa. Vivia hostatjat en alguna fonda o hostal del carrer Teulera, al número 20[16]. El 25 de juliol de 1923 va contraure matrimoni canònic amb Maria Canals Alsina, a l'església parroquial de Santa Cristina. Hi assistiren la seva mare -però no el pare, que potser havia mort-, i els pares de la núvia, Josep Canals Martí i Catalina Alsina Comas. La Maria es casava amb 23 anys i es dedicava a les feines de casa. En canvi, Marià Vendrell ja no era qualificat de "servent", sinó d'agricultor[17]. Els padrons d’habitants posteriors ens confirmen que treballava -d’agricultor- i vivia per compte del seu sogre al mas d’aquest[18], el Molí dels Frares -o d’en Ramon[19]-, al veïnat de Bufaganyes, número 3. El casament també comptà amb el testimoni oficial de Narcís Provensal i Tomàs Dardé Gros -noms que ens suggereixen altres masos del mateix veïnat. Marià i Maria tingueren tres fills: Josep (1924), Dolors (1927) i Eugeni (ca. 1937)[20]. Durant un temps, es traslladà amb la família a Sant Feliu de Guíxols i féu de xofer a Can Dispès[21], però el 1936 ja tornava a viure i treballar al Molí dels Frares, amb els seus sogres.

Quan esclatà la Guerra Civil, formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Santa Cristina en tant que membre d’ERC[22]. En total hi havia 42 milicians que depenien del comitè, la major part d’ERC, tot i que entre els dirigents de l’organisme hi havia predomini de la CNT, especialment perquè el cap del comitè, en Joaquim Pey, era del sindicat anarquista. Entre els elements més destacats hi havia, a més de Joan Llambí, Joan Llambí Albertí (CNT), Francesc Sala Padrés (ERC) i Josep Dausà Carreras (ERC)[23]. Durant la guerra sabem que Vendrell signà una carta d'adhesió de la secció de treballadors del ram del bosc -adherida a la CNT-FAI- al Sindicat Únic de Treballadors de Santa Cristina, el dia 1 de març de 1937. Els altres signants foren Joaquim Bou Rosés, Josep Agustí, Joan Llambí Albertí -i una signatura inintel·ligible[24]. Entre octubre de 1936 i maig de 1937 fou regidor de l’Ajuntament per la CNT[25].

Al final de la guerra fou denunciat, detingut i empresonat -com uns altres 11 cristinencs; 8 dels quals, com ell mateix, ex-regidors de l’Ajuntament. Fou jutjat i acusat, mitjançant les declaracions d'uns pocs testimonis personals, d’haver requisat la furgoneta de Joan Mont i d’haver participat en l’enterrament de dos cadàvers al cementiri de Romanyà, obligant dos veïns a cavar les fosses on s’havien d’enterrar els cossos. Ell al·legà que, com a xofer del Comitè, simplement havia obeït l’ordre d’acompanyar el jutge suplent en el trasllat dels cadàvers al cementiri[26]. Fou condemnat a pena de mort el 12 de maig i afusellat, el 28 de juliol, al cementiri de Girona.


[1] Fons del Registre Civil, llibres de Naixements, 1912, p. 189. Tanmateix, al padró d’habitants de 1924 consta la data de 24 de juliol de 1912 -és l'únic padró discordant, ja que els de 1920, 1930 i 1936 coincideixen amb la data donada per l’acta de naixement.

[2] Jiménez Navarro, Àngel. “La repressió directa”, dins Auladell Agulló, Marc (i altres). Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2006, p. 301-350.

[3] Fons del Registre Civil, llibres de Naixements, 1912, p. 189; Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1920, núm. 39 i de 1924, núm. 37.

[4] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, sèrie Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1930, núm. 193. En els padrons anteriors hi apareixia com a estudiant; serà en aquest de 1930 on constarà l’ofici de paleta.

[5] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, sèrie Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1936, núm. 27.

[6] Bussot i Liñón, Gerard. Recull d’imatges i comentaris. Santa Cristina d’Aro: Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 1991, p. 103.

[7] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Mobilització general voluntària de les Milícies Antifeixistes (1936).

[8] Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939). Santa Cristina d’Aro: Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2009, p. 28.

[9] Arxiu Històric de Girona, Fons Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona, 7. Ajuntaments (1925-1939), 7.1 Correspondència amb ajuntaments (1931-1939), Correspondència amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro (1934-1938), 4199/015.

[10] Arxiu Històric de Girona, Fons del Centre Penitenciari de Girona, Expedients i fitxes d’interns, exp. 842 (1939).

[11] Testimoni oral del seu nebot, Jaume Llambí Jover.

[12] Nom normalitzat a “Marià”, malgrat que als padrons d’habitants en castellà aparegui com a Mariano -és així com també li deien, segons el testimoni de la família- i que al padró en català de 1936 hi figuri com a Marian.

[13] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1936. En canvi, el de 1924 li atribueix la data de 18 de setembre de 1898.

[14] Jiménez Navarro, Àngel. “La repressió directa”, dins Auladell Agulló, Marc (i altres). Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2006, p. 301-350.

[15] Fons del Registre Civil, llibres de Matrimonis, 1923, p. 145.

[16] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1920, núm. 126. Al padró figura com a “servent” -quant a ofici- i està domiciliat en tant que “hoste”. Allà on s’hostatja, hi ha nou altres hostes més, tots homes, jornalers o tapers i d’edats semblants a la seva. El padró d’habitants de 1936 especifica que feia 24 que residia al municipi, per tant, hi hauria arribat vers el 1912. En canvi, el padró de 1924 també especifica la data de 1909.

[17] Fons del Registre Civil, llibres de Matrimonis, 1923, p. 145.

[18] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1924, núm. 115.

[19] Testimoni oral de la seva neta, Júlia Vendrell. Aquest testimoni ens parla del “Molí d’en Ramon”, nom modern que suplantà el més antic de Molí dels Frares.

[20] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Padrons municipals d’habitants, padró d’habitants de 1936, núm. 100.

[21] Testimoni oral de Júlia Vendrell. En efecte, no figura en el padró d’habitants de Santa Cristina d’Aro de 1930.

[22] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Mobilització general voluntària de les Milícies Antifeixistes (1936).

[23] Gaitx Moltó, Jordi; Fogueras Cordero, Gerard. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939). Santa Cristina d’Aro: Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2009, p. 28.

[24] Arxiu Històric de Girona, Fons Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona, 7. Ajuntaments (1925-1939), 7.1 Correspondència amb ajuntaments (1931-1939), Correspondència amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro (1934-1938), 4199/015.

[25] Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro, Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, Llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament (1936-1937). Es diu que fou cessat el 16 de maig de 1937 per “acord de l’assemblea del sindicat”. El substituí Bou, gairebé un mes després.

[26] Arxiu Històric de Girona, Fons del Centre Penitenciari de Girona, Expedients i fitxes d’interns, exp. 2207 (1939).

L’AJUNTAMENT DE SANTA CRISTINA D’ARO PARTICIPA EN ELS ACTES DE “LES BRIGADES INTERNACIONALS”

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro participa en els actes de “Les Brigades Internacionals. Memòries i història. Guerra Civil, 1938”, organitzats per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols amb motiu de la instal·lació d’un hospital de brigadistes internacionals instal·lat el 1938 a la platja de Sant Pol.

Un dels actes del programa és l’homenatge als dos afusellats a Santa Cristina en època franquista: Marià Vendrell i Joan Llambí (dilluns 15 octubre, 19h, pl. Baldiri Reixac).

https://www.rsf.cat/homenatge-als-brigadistes-internacionals/

https://www.facebook.com/Museuhistoria/photos/a.387391311275904/2213367555344928/?type=3&theater

"PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT", 125È ANIVERSARI DEL TREN DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A GIRONA

Us fem a mans el vídeo-muntatge de fotos històriques sobre el tren de Sant Feliu a Girona, amb motiu del 125è aniversari i en commemoració del passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Segurament alguns/es ja l’havíeu vist. Ara, però, el podreu visionar en més bona qualitat.

El dia 8 de març de 2018, els Ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro es van unir per commemorar conjuntament el Dia Internacional de les Dones amb una caminada. Sota el lema “Puja al tren de la igualtat” es va recórrer l’antic trajecte que feia el tren que unia aquestes tres poblacions. A través d’aquest vídeo-muntatge, que es projectà a l’inici de la caminada, es mostren algunes de les desigualtats que hi havia entre homes i dones fa 125 anys, moment en el qual es va inaugurar el tren. Una oportunitat per reflexionar sobre com aquestes desigualtats, en major i menor mesura, es mantenen encara en l’actualitat.

CAPTURA DE FOTO PUJA AL TREN DE LA IGUALTAT

LES EFEMÈRIDES PER A L’ANY 2018

Us hem preparat un recull de les efemèrides locals que seran susceptibles de record o commemoració l’any 2018:

Anys rodons                       Fet o efemèride                              Any del fet

1800      Els romans ocupen la Península Ibèrica. Inici de la 2a Guerra Púnica        218

1050      Confirmació del rei de França, Lotari, de la donació feta abans del 947 de part de la Vall d'Aro al monestir de Gissalis. Primer abat conegut     968

700         Creació de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó. L'Arxiu conserva documentació relativa a Santa Cristina d'Aro.                1318

650         Primera evidència de l'aplicació dels drets feudals a la Vall d'Aro per part del monestir de Sant Feliu, segons es dedueix del capbreu dels pagesos de Solius a favor del Monestir              1368

300         Primera batllia pròpia per als pobles de la Vall d’Aro, de caràcter reial, i independent de la de Sant Feliu. Des de 1698 –segons uns autors– o 1718 –segons uns altres.    1718

175         Fi de la segona separació de la Vall d'Aro             1843

125         Tallada de les oliveres i plantació de xiprers a l'entrada de l'església de Solius     1893

125         Edició de La Ilustración Nacional, revista que era llegida al Casino Cristinense    1893

100         Estudi de la cova dels Lladres, Cova d'en Riera i Dolmen del Mas Bousarenys, a càrrec de Klaebisch          1918

100         Estudi de les Pedres Dretes d'en Lloveres, publicat per Agustí Casas        1918

100         Epidèmia de grip              1918

100         Fi de la Primera Guerra Mundial. Atur i crisi econòmica sense precedents            1918

80           Batalles del Front d'Aragó i de l'Ebre de la Guerra Civil Espanyola, on van morir la majoria de cristinencs que van perdre la vida durant el conflicte                             1938

75           Naixement del l'il·lusionista Xevi              1943

70           Eleccions a terços als ajuntaments          1948

60           Estudi de la cova de la Tuna, dels Moros i dels Lladres, per Lluís Esteva (a Prehistoria de la Comarca Guixolense, II)           1958

60           Article "Chalet en Santa Cristina d'Aro", dins Cuadernos de Arquitectura, 33        1958

50           Article "Una dracma d'Empúries trobada a Solius", dins Àncora, 1045, 4-VII-1968; també a La Vanguardia, 26-VII-1968.            

50           Article d'Oliva, a Àncora, sobre les excavacions a l'església vella de Malvet          1968

40           Restauració del retaule de l'església de Santa Cristina d'Aro        1978

30           Edició de El paisatge humà de la Costa Brava I, d'Yvette Barbaza              1988

25           Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC 1807, d'11.10.1993)            1993

10           Edició de: AICART, Francesc; NOLLA, Josep Maria; PALAHÍ, Lluís. L’Església Vella de Santa Cristina d’Aro. Del monument tardoantic a l’església medieval. Girona: Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 2008     

10           Primer número de la revista local Ridaura           2008

150 07003

Imatge: Edifici antic de Bell-lloc. L’arcada de rajols de l’edifici romà formava part del conducte d’aire calent de la cambra de bany (2012) [Autor: JGM. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 150_ 07003].

ARTICLE SOBRE SOLIUS AL DARRER NÚMERO DE LA REVISTA DE GIRONA

Em Josep Pujol és l’autor d’un article sobre Solius, titulat “L'extraordinari silenci de Solius”. Trobareu la revista, en versió paper, a les llibreries habituals.

https://www.revistadegirona.cat/rdg/revista.seam?cid=17070

RdG 305 26 10 17-39

felicitació de nadal

FOTO FELICITACIÓ DE NADAL

Imatge: Vista general del paratge de Santa Agnès de Solius, nevat, l’hivern de 1945. (Autor: Pere Rigau i Roch. Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 150_00255) / Text: Mn. Pere Ribot i Sunyer, extret del poema “Una tarda a Solius”.

125 ANYS DEL FERROCARRIL ENTRE GIRONA I SANT FELIU DE GUÍXOLS (1892-2017)

Aquest any es compleixen 125 anys del ferrocarril entre Sant Feliu i Girona, que creuava el nostre terme i hi tenia dues estacions.

Per aquest motiu us avancem que acollirem una exposició sobre el tren, del 27 d’octubre al 26 de novembre de 2017.

L’exposició és una iniciativa conjunta de tots els municipis de la línia del tren, coordinada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.  

EL TREN 125e aniv-flyer pr-2 Page 1

EL TREN 125e aniv-flyer pr-2 Page 2

homenatge a josep trueta i raspall

amb motiu dels 50 anys del seu retorn a catalunya des de l'exili

El mes de febrer de 2017 es compliren 50 anys del retorn de Josep Trueta a Catalunya, des de l’exili. En paraules seves, extretes de les seves memòries, titulades Fragments d’una vida (Edicions 62, 1978), “obeint apures raons de tipus personal i familiar, vam decidir de tornar a Barcelona, i ho férem pel febrer de 1967, quan jo m'acostava als 70 anys. Malgrat que políticament tot continuava més o menys igual, ens sentíem «protegits» pel fet de continuar essent britànics”.

Trueta compaginà les seves estades a Barcelona i Santa Cristina d’Aro, on es va fer una casa, a prop del mas Grill, que abans havien restaurat la seva filla Montserrat i el marit d’aquesta, el polític Ramon Trias Fargas. De fet, Josep Trueta signà les seves memòries a “Barcelona/Santa Cristina d'Aro, 1975”. 

Amb motiu del cinquantenari del seu retorn a Catalunya i instal·lació a Santa Cristina d'Aro, l'Ajuntament li va retre un homenatge. L'Arxiu Municipal va participar-hi aportant imatges del Fons de complement Josep Trueta i Raspall, cedides en el seu moment per Amèlia Trueta i dirigint la taula rodona del final de l'acte, amb familiars del metge, el director de la Fundació Pau Casals i Quim Torra, editor de la correspondència entre Trueta i Casals.

337 07295

Imatge: Josep Trueta envoltat de la seva família [Arxiu de complement, Josep Trueta i Raspall, 337_07295]. 

foto trueta5

1. Homenatge Trueta

60 ANYS DE L'ESCOLA CEIP PEDRALTA (2017)

ENTREVISTA A RAMON SURROCA BOADA: "L'ESCOLA DE NENS"

Amb motiu dels recentment complerts 60 anys de l’escola CEIP Pedralta (21 de gener), pengem en línia l’entrevista que li vam fer a Ramon Surroca Boada, en què ens parlava de “l’escola de nens”.

Ramon Surroca vídeo

LES EFEMÈRIDES PER A L’ANY 2017

Us hem preparat un recull de les efemèrides locals que seran susceptibles de record o commemoració l’any 2017:

  • 1067: 950 anys de l’última menció de l'actual església de Santa Maria de Bell-lloc com Sant Esteve de Filafamis.
  • 1667: 350 anys del capbreu del terme de Solius per part del sagristà major de la Catedral de Girona.
  • 1892 (29-juny): 125 anys de la inauguració del tren de Sant Feliu a Girona, el Carrilet, amb dos estacions al municipi.
  • 1917 (maig),  100 anys del poema dedicat al Suro Gros de Romanyà, publicat a Marinada (Palamós).
  • 1932 (20-nov),  85 anys del dret a vot universal. Les cristinenques, com la resta de catalanes i espanyoles, poden votar per primer cop.
  • 1932, 85 anys de la  fundació d'una segona colla de Carnaval a Santa Cristina.
  • 1937, 80 anys de l'arribada dels refugiats de la Guerra Civil i el canvi de nom del municipi a Ridaura d'Aro.
  • 1942, 75 anys de la sortida de les presons franquistes d’Àngel Sala Padrés, exalcalde de la República
  • 1947 (29-gen), 70 anys de la gran nevada, amb gruixos d'1 a 3 metres. Un tren queda aturat a la Font Picant durant sis dies.
  • 1957 (21 gen), 60 anys de la  inauguració de les noves escoles, actual CEIP Pedralta.
  • 1957, 60 anys de l’excavació arqueològica de la cista del Bosc d'en Roquet.
  • 1957, 60 anys del retorn de Mercè Rodoreda, a Catalunya, des de l'exili.
  • 1957, 60 anys de la tala del Suro Gros de Romanyà.
  • 1957, 60 anys de la  primera actuació del mag Xevi als escenaris.
  • 1967 (21 gen), 50 anys de la instal·lació d'una comunitat de monjos a Solius i fundació del monestir de Santa Maria.
  • 1967, 50 anys del retorn de Josep Trueta, a Catalunya, des de l'exili.
  • 1992 (14-des), 25 anys de l’aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural del massís de les Gavarres.
  • 2007 (23-febr), 10 anys de la mort de la poetessa Elvira Gràcia.
  • 2007, 10 anys de les excavacions arqueològiques al temple de Malvet.

31 00729

Imatge: Església de Santa Maria de Bell-lloc (2005) [Autor: Pep Iglésias Trias. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 31_00729].

HOMENATGE A EUSEBI VICENS SAGUER, CRISTINENC MORT ALS CAMPS NAZIS

Amb motiu de la proclamació per part del Parlament de Catalunya del dia 15 d'octubre de 2016 com a Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va retre un homenatge públic a Eusebi Vicens Saguer, mort als camps de concentració del nazisme, quan feia 75 anys del seu assassinat.

L'acte consistí en la col·locació d'una placa memorial a "Can Ballester" on va fer de masover, i tot seguit es faran uns parlaments per part de la família i autoritats.

Adreça: c/ Pedrells, 22 - Barri Salom, 12h. migdia.

JPEG normal retall

TARGETOBALANÇ DE L’ACTE D’HOMENATGE A EUSEBI VICENS SAGUER

El dissabte 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc l’acte en memòria d’Eusebi Vicens, mort als camps nazis. S’inaugurà la col·locació d’una placa a can Ballester, on Vicens havia fet de masover, parlà la família del deportat, l’historiador Albert Gamundi i l’alcalde de Santa Cristina d’Aro.

cartell

Fotos acte 1 Núria Viñas

Fotos acte 3 Glòria Jara

Fotos acte 3b Núria Viñas

Fotos acte 4 Glòria Jara

Fotos acte 4b Glòria Jara

Fotos acte 6 Glòria Jara

Fotos acte 7 Núria Viñas

Fotos acte 8 Núria Viñas

L’ACTE D’HOMENATGE, A TELEVISIÓ COSTA BRAVA

https://tvcostabrava.xiptv.cat/municipi/santa-cristina-d-aro/l-informatiu-costa-brava/capitol/eusebi-vicens-victima-del-nazisme-es-homenatjat-a-santa-cristina-d-aro

L’ACTE D’HOMENATGE, A EL PUNT-AVUI

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1013112-noms-que-no-shan-doblidar.html

L’ACTE D’HOMENATGE, A ÀNCORA

Un article de Glòria Jara a Àncora dóna notícia també de l’acte realitzat a Can Ballester, al barri de Salom, en memòria del cristinenc mort al castell de Hartheim, víctima del sistema concentracionari nazi. 

Homenatge Eusebi Vicens - Àncora

EFEMÈRIDES de L'ANY 2014

800          Primer propietari conegut i cert del castell de Solius: Arnau de Creixell, bisbe de Girona

300          Efectes de la Guerra de Successió en terme cristinenc: el quinzè, impost per castigar l'adhesió a Carles II

100          Inauguració del pont entre Santa Cristina i Sant Feliu, per salvar el Ridaura

75            Efectes de la Guerra Civil: exili i repressió franquista

70            Fundació de l'Agrupació Teatral Germanor Cristinenca

60            Nou edifici per a l'Ajuntament a la plaça Mn. Baldiri Reixac

50            Publicació de: Esteva Cruañas, Lluís. Sepulcros Megalíticos de las Gabarras (Gerona) I

30            L'Ajuntament publica, per primer cop, el Butlletí d'Informació Municipal

31 02833

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament