LA RUTA DEL BALCAR

El bosc del Balcar

Un espai ombrívol on hi viuen plantes del centre d’Europa

El bosc del Balcar ocupa unes 7 hectàrees. Aquest espai va ser adquirit l’any 2007 per l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro per a preservar els seus valors naturals.

Probablement, la paraula ‘Balcar’ prové de ‘balca’,  una planta que viu a les vores de l’aigua i que abans deuria ser abundant a la zona.

El bosc del Balcar està dominat per grans suros (Quercus suber), alzines (Quercus ilex) i pins (Pinus pinea),  amb alguns lledoners (Celtis australis) i plàtans (Platanus sp).  Els arbres són de bona mida i creen un ambient molt ombrívol on creixen algunes plantes pròpies del centre d’Europa, com ara el marcòlic (Lilium Martagon),  un bonic lliri freqüent al Pirineu. Aquestes plantes pròpies de latituds més fredes es barregen amb una majoria d’espècies mediterrànies, com ara el Galzeran (Ruscus acculeatus).  També podem gaudir de moltes altres plantes interessants, com ara la delicada gatassa (Ranunculus ficaria) o la Vinca (Vinca minor).

Malauradament, el bosc de ribera original gairebé ha desaparegut.  Enlloc de pollancres i àlbers trobem les acàcies (Robinia pseudoacacia) i les canyes (Arundo donax), dues espècies invasores.

Mamífers  invisibles i ocells tot l’any

Guineus, eriçons, teixons... aquests animals hi viuen, al Balcar. Però si entrem al bosc no els veurem pas. On són?

Els mamífers salvatges són fugissers, i sovint nocturns. Descobrirem la seva presència mitjançant les seves petjades i les restes que deixen.  És més fàcil veure la munió d’ocells que hi viu tot l’any: tudons, gaigs, mallerengues, picots...

Les poblacions d’ocells s’incrementen al hivern, quan arriben molts individus que viuen més al nord. Els vegetals mediterranis (lledoner, galzeran, arítjol...) estan carregats de fruits al hivern, de manera que ofereixen aliment a uns ocells que, a canvi, fan de jardiners involuntaris a través dels seus excrements.

El Balcar també és un refugi de rapinyaires com ara el duc, el gamarús, l’aligot o l’esparver.

El paisatge en mosaic de la zona,  amb bosc envoltat d’espais oberts, acull una biodiversitat elevada: només de papallones diürnes s’hi han descrit 50 espècies diferents!  També hi apareixen amfibis d’elevat interès com la salamandra, o rèptils com el vidriol, que tot i semblar una serp en realitat és un llangardaix que ha perdut les potes.

El Riu Ridaura,

El principal corredor biològic entre l’Ardenya i les Gavarres

Aquest curs fluvial que neix als peus de l’ermita de Sant Baldiri és sens dubte un dels elements més importants de l’estructura natural de Santa Cristina d’Aro, esdevenint un connector ecològic entre la vessant nord i sud del municipi.

Es caracteritza per ser un riu de règim mediterrani temporal, amb episodis seqüencials de crescudes durant l’hivern i períodes d’assecatge durant l’estiu en diversos punts del seu tram.

Al seu pas per la zona del Balcar, el Ridaura condiciona el seu paisatge, i els seus voltants esdevenen refugis per la fauna. Un exemple serien els abellerols (Merops apiaster) que nidifiquen en els seus talussos, un dels pocs indrets de la vall on hi trobem aquesta espècie. Les condicions d’humitat converteixen aquest espai en una zona idònia per que es desenvolupi el bosc de ribera amb espècies com el vern (Alnus glutinosa), l’om (Ulmus minor), el pollancre (Populus nigra), l’àlber (Populus alba), el salze (Salix acmophylla), l’aloc (Vitex agnus castus), o el freixe (Fraxinus angustifolia). Tanmateix, la pressió humana ha accelerat la seva degradació i poc a poc hi comencen a dominar espècies al·lòctones i invasores com la canya comuna (Arundo donax), l’acàcia (Robinia pseudoacacia) o el plomall de la pampa (Cortaderia selloana).

 

1_Marcòlic_Lilium_martagon.jpg

Facebook

Instagram

Twitter