CATALÀ: Els suros monumentals
CASTELLANO: Alcornoques monumentales
FRANÇAIS: Les bouchons monumentaux
ENGLISH: The monumental corks
Suro de l’Almeda
Aquest gegant assoleix una edat estimada d’uns 400 anys, i la seva alçada equival a la d’un edifici de 6 plantes.
Aquest arbre és una alzina surera (Quercus suber) de grans dimensions: la seva altura ateny els 19 metres, equivalent a un edifici de 6 plantes. La capçada fa uns 27 metres de diàmetre, i s’estima que el seu pes assoleix els 11.800 quilos (només comptant-hi la soca i les branques, sense tenir-hi en compte les arrels).
Possiblement és el suro més gran de Catalunya.
La seva edat s’estima en uns 400 anys. Quan aquest arbre va néixer, vers el 1620, l’Antàrtida encara no havia estat descoberta, i Kepler tot just acabava de descriure les òrbites dels planetes al voltant del Sol. En aquella època, a Catalunya hi havia el 87è president de la Generalitat, Benet Fontanella.
Després del seu naixement, aquest arbre va viure els estralls de la Guerra dels Segadors (1640-1652), l’inici de l’explotació del suro a les Gavarres (finals del segle XVIII), la industrialització de Catalunya (segle XIX) i la formació del terme municipal de Santa Cristina d’Aro (1858), entre molts altres esdeveniments.
Suro petit de l’Almeda
Un petit gegant de 350 anys i 7 tones de pes, que ha absorbit molt CO2 al llarg de la seva vida
Aquí davant tenim un exemplar de grans dimensions d’alzina surera (Quercus suber), arbre conegut popularment com a suro. La seva edat volta els 350 anys (deuria néixer vers el 1670), i el pes de tot l’embalum format per la soca i les branques s’estima en unes 7 tones.
Per arribar a fer-se tant gran, l’arbre ha hagut d’absorbir una gran quantitat de CO2 (diòxid de carboni) mitjançant la fotosíntesi. Ara mateix, les 7 tones de pes de tronc i branques produirien unes 12 tones de CO2 si l’arbre es morís i el seu carboni tornés a l’atmosfera combinat amb l’oxigen.
Tanmateix, cada europeu emet, de mitjana, unes 6’8 tones de CO2 a l’any (Eurostat, 2019). Per tant, la part aèria d’aquest arbre de 350 anys emmagatzema la mateixa quantitat potencial de CO2 que emet un sol europeu en uns 21 mesos! Això dona una idea del impacte que suposa l’activitat humana. Cal recordar que el CO2 és un dels principals gasos que ocasionen l’escalfament del planeta.
Aquest exemplar de suro fa uns 18 metres d’altura. La seva capçada fa uns 20 metres de diàmetre i uns 64 metres de perímetre.
Suro xato
Aquest gegant pot produir ell sol uns 200 quilos de suro, que servirà per a tapar ampolles o per aïllar edificis
L’anomenat ‘Suro xato’ és una alzina surera (Quercus suber) de bona mida: la seva altura ateny els 17,45 metres i el seu pes assoleix uns 9.600 quilos (sense comptar-hi les arrels).
L’escorça d’aquests arbres és feta de suro, un material ignífug que embolcalla i protegeix la soca i les branques davant dels focs forestals que sovintegen a la Mediterrània. El suro d’aquests arbres s’aprofita en torns de lleva (extracció) d’uns 14 anys aproximadament. Aquest mateix exemplar, el Suro Xato, va proporcionar uns 210 quilos de suro en la lleva que es va fer l’any 2001 i que va aprofitar l’escorça fins a uns 5 metres d’alçada.
Amb el suro es fan molts productes, des dels taps de vi i de cava fins a materials aïllants.
El clima suau i relativament plujós de les Gavarres és molt adient pel creixement de les alzines sureres. També hi ajuden els sòls àcids i sense calç d’aquest massís (és un arbre calcífug). A les Gavarres hi ha una important extensió de suredes, que representen més del 23% de la superfície del massís (unes 7.600 hectàrees). La producció de suro assoleix entre les 0,8 i les 1,4 tones per hectàrea.
Suro de l’Almeda
Este gigante alcanza una edad estimada de unos 400 años, y su altura equivale a la de un edificio de 6 plantas.
Este árbol es un alcornoque (Quercus suber), denominado popularmente suro en catalán, de grandes dimensiones: su altura alcanza los 19 metros, equivalente a un edificio de 6 plantas. La copa mide unos 27 metros de diámetro, y su peso se estima en unos 11.800 kilos (contando tronco y ramas, sin tener en cuenta las raíces).
Posiblemente sea el alcornoque más grande de Catalunya.
Su edad se estima en unos 400 años. Cuando este árbol nació, hacia 1620, la Antártida aún no había sido descubierta, y Kepler acababa de describir las órbitas de los planetas alrededor del Sol. En aquella época, en Catalunya, la Generalitat estaba regida por su 87 presidente, Benet Fontanella.
Tras su nacimiento, este árbol vivió los estragos de la Guerra de los Segadores (1640-1652), el inicio de la explotación del corcho en Les Gavarres (finales del siglo XVIII), la industrialización de Cataluña (siglo XIX) y la formación del término municipal de Santa Cristina de Aro (1858), entre otros muchos eventos.
Suro petit de l’Almeda
Un pequeño gigante de 350 años y 7 toneladas de peso, que ha absorbido mucho CO2 a lo largo de su vida
Aquí delante tenemos un ejemplar de grandes dimensiones de alcornoque (Quercus suber), árbol conocido popularmente en catalán como suro. Su edad ronda los 350 años (nació hacia 1670), y el peso de tronco y ramas se estima en unas 7 toneladas.
Para llegar a hacerse tan grande, el árbol ha tenido que absorber una gran cantidad de CO2 (dióxido de carbono) mediante la fotosíntesis. Las 7 toneladas de peso de tronco y ramas producirían unas 12 toneladas de CO2 si el árbol muriera y su carbono volviera a la atmósfera combinado con el oxígeno.
Sin embargo, cada europeo emite, de media, unas 6'8 toneladas de CO2 al año (Eurostat, 2019). Por consiguiente, ¡la parte aérea de este árbol de 350 años almacena la misma cantidad potencial de CO2 que emite un solo europeo en unos 21 meses! Esto da una idea del impacto que supone la actividad humana. Cabe recordar que el CO2 es uno de los principales gases que ocasionan el calentamiento del planeta.
Este ejemplar de corcho mide unos 18 metros de altura. Su copa mide unos 20 metros de diámetro y unos 64 metros de perímetro.
Suro xato
Este gigante puede producir él solo unos 200 kilos de corcho, que servirá para tapar botellas o aislar edificios
El llamado 'Suro xato' es un alcornoque (Quercus suber) de buen tamaño: su altura alcanza los 17,45 metros y el peso de su parte aérea alcanza unos 9.600 kilos.
La corteza de estos árboles está hecha de corcho, un material ignífugo que envuelve y protege el tronco y las ramas frente a los fuegos forestales que son frecuentes en el Mediterráneo. El corcho de estos árboles se aprovecha en turnos de extracción de unos 14 años aproximadamente. Este mismo ejemplar, el Suro Xato, proporcionó unos 210 kilos de corcho en la extracción que se hizo en 2001 y que aprovechó la corteza hasta unos 5 metros de altura.
Con el corcho se realizan muchos productos, desde los tapones de vino y de cava hasta materiales aislantes.
El clima suave y relativamente lluvioso del macizo de les Gavarres es muy adecuado para el crecimiento de los alcornoques. También ayudan los suelos ácidos y sin cal de este macizo (es un árbol calcífugo). En las Gavarres hay una importante extensión de alcornocales, que representan más del 23% de la superficie del macizo (unas 7.600 hectáreas). La producción de corcho alcanza entre las 0,8 y las 1,4 toneladas por hectárea.
Suro de l'Almeda
Ce géant atteint un âge estimé à environ 400 ans, et sa hauteur équivaut à celle d'un immeuble de 6 étages.
Cet arbre est un grand chêne-liège (Quercus suber) : sa hauteur atteint 19 mètres, soit l'équivalent d'un immeuble de 6 étages. La cime mesure environ 27 mètres de diamètre, et on estime que son poids atteint 11 800 kilos (en ne comptant que le tronc et les branches, sans tenir compte des racines).
C'est probablement le plus grand chêne-liège de la Catalogne.
Son âge est estimé à environ 400 ans. Lorsque cet arbre est né, vers 1620, l'Antarctique n'avait pas encore été découvert, et Kepler venait de terminer de décrire les orbites des planètes autour du Soleil. A cette époque, en Catalogne, il y avait le 87e président de la Generalitat (le Gouvernement Catalan), Benet Fontanella.
Après sa naissance, cet arbre a connu les ravages de la Guerre des Faucheurs (1640-1652, en catalan la Guerra dels Segadors), le début de l'exploitation du liège à Gavarres (fin du XVIIIe siècle), l'industrialisation de la Catalogne (XIXe siècle) et la formation de la municipalité de Santa Cristina d'Aro (1858), parmi de nombreux autres événements.
Suro petit de l'Almeda
Un petit géant de 350 ans et 7 tonnes de poids, qui a absorbé beaucoup de CO2 tout au long de sa vie
Ici devant nous se trouve un grand spécimen de chêne-liège (Quercus suber), un arbre populairement connu en catalan sous le nom de suro. Son âge est d'environ 350 ans (il aurait dû être né vers 1670), et le poids de l'ensemble du tronc et les branches est estimé à environ 7 tonnes.
Pour devenir si grand, l'arbre a dû absorber une grande quantité de CO2 (dioxyde de carbone) par photosynthèse. Alors, le poids de 7 tonnes du tronc et des branches produirait environ 12 tonnes de CO2 si l'arbre mourait et que son carbone retournait dans l'atmosphère combiné avec de l'oxygène.
Or, chaque Européen émet en moyenne environ 6,8 tonnes de CO2 par an (Eurostat, 2019). Ainsi, la partie aérienne de cet arbre de 350 ans emmagasine la même quantité potentielle de CO2 qu'un soleil européen émet en 21 mois environ ! Cela donne une idée de l'impact de l'activité humaine. Il faut rappeler que le CO2 est l'un des principaux gaz à l'origine du réchauffement climatique.
Cet exemple de liège mesure environ 18 mètres de haut. Sa tête mesure environ 20 mètres de diamètre et environ 64 mètres de périmètre.
Suro xato
Ce géant peut produire à lui seul environ 200 kilos de liège, qui serviront à recouvrir des bouteilles ou à isoler des bâtiments
Le dit Suro xato est un chêne-liège (Quercus suber) de bonne taille : sa hauteur atteint 17,45 mètres et son poids atteint environ 9 600 kilos (sans compter les racines).
L'écorce de ces arbres est le liège, un matériau ignifuge qui enveloppe et protège le tronc et les branches des incendies de forêts fréquents en Méditerranée. Le liège de ces arbres est utilisé chaque 14 ans à peu près. Ce même spécimen, le Suro Xato, a fourni environ 210 kilos de liège dans l’extraction de 2001 et qui a profité de l'écorce jusqu'à environ 5 mètres de haut.
De nombreux produits sont fabriqués avec du liège, des bouchons de vin et de cava aux matériaux isolants.
Le climat doux et relativement pluvieux du massif de les Gavarres est très propice à la croissance des chênes-lièges. Les sols acides et non calcaires de ce massif y contribuent également. Aux Gavarres, il existe une importante extension de chênes-lièges, qui représentent plus de 23% de la surface du massif (environ 7 600 hectares). La production de liège atteint entre 0,8 et 1,4 tonne par hectare.
Suro de l'Almeda
This giant reaches an estimated age of around 400 years, and its height is equivalent to that of a 6-storey building.
This tree is a large cork oak (Quercus suber): its height reaches 19 meters, equivalent to a 6-storey building. The crown is about 27 meters in diameter, and it is estimated that its weight reaches about 11,800 kg (just trunk and branches, without taking into account the roots).
It is possibly the biggest cork oak in Catalonia.
Its age is estimated at around 400 years. When this tree was born, around 1620, Antarctica had not yet been discovered, and Kepler had just finished describing the orbits of the planets around the Sun. At that time, in Catalonia there was the 87th president of the Generalitat (the Catalan Government), Benet Fontanella.
After its birth, this tree experienced the ravages of the Reapers’ War (1640-1652, La Guerra dels Segadors in Catalan), the beginning of the exploitation of cork in Gavarres (end of the 18th century), the industrialization of Catalonia (19th century) and the formation of the municipality of Santa Cristina d'Aro (1858), among many other events.
Suro petit de l’Almeda
A little giant of 350 years and 7 tons of weight, which has absorbed a lot of CO2 throughout its life
Here in front of us stands a large cork oak (Quercus suber), a tree popularly known as suro in Catalan language. His age is around 350 years (it should have been born around 1670), and the weight of trunk and branches is estimated at around 7 tons.
To get so big, the tree has absorbed a large amount of CO2 (carbon dioxide) through photosynthesis. Right now, the 7 tons weight of trunk and branches would produce about 12 tons of CO2 if the tree died and its carbon returned to the atmosphere combined with oxygen.
However, each European emits, on average, around 6,8 tonnes of CO2 per year (Eurostat, 2019). So the aerial part of this 350-year-old tree stores the same potential amount of CO2 that a single European emits in about 21 months! This gives an idea of the impact of human activity. It must be remembered that CO2 is one of the main gases that cause global warming.
This example of cork is about 18 meters high. Its head is about 20 meters in diameter and about 64 meters in perimeter.
Suro xato
This giant can produce around 200 kilos of cork by itself, which will be used in bottles or to insulate buildings
The so-called Suro xato is a good-sized cork oak (Quercus suber): its height reaches 17.45 meters and its weight reaches around 9,600 kilos (not counting the roots).
The bark of these trees is made of cork, a fireproof material that wraps and protects the trunk and branches from forest fires that are frequent in the Mediterranean. The cork from these trees is extracted every 14 years. This same specimen, the Suro Xato, provided around 210 kilos of cork in the extraction made in 2001 and which took advantage of the bark up to around 5 meters high.
Many products are made with cork, from wine and cava stoppers to insulating materials.
The mild and relatively rainy climate of the Gavarres mountains is very suitable for the growth of cork oaks. The acidic and lime-free soils of this massif also help. In Les Gavarres there is an important extension of cork oaks, which represent more than 23% of the surface of the massif (about 7,600 hectares). Cork production reaches between 0.8 and 1.4 tons per hectare.
