caenfrdeitptrues

Història i patrimoni

Capella paleocristiana de Santa Cristina d'Aro

Es troba situada a uns tres-cents metres a ponent de l'església parroquial.
Té una petita nau i absis carrat, envoltat per un mur rectangular. Segons l'historiador Joan Badia i Homs, té especial interès la disposició d'aquesta capçalera que inclou dos espais laterals, els quals recorden els pastoforia dels temples paleocristians d'influència nordafricana, però amb unes dimensions minúscules.
Es tracta, segurament, d'una capella sepulcral, o bé de la capella d'una villa de tradició romana que va perdurar com a església cementirial. Data, probablement, del segle VI.

Església parroquial Sta. Cristina (1)Església parroquial de Santa Cristina d'Aro

Té les estructures bàsiques d'un edifici preromànic del segle X. S'hi combinen elements de la tradició arquitectònica (arcs de ferradura) amb elements de la nova arquitectura que aparegué al país al primer terç del segle XI (absis semicircular amb arc presbiteral, i elements decoratius llombards).
El temple té dues naus i transepte. A la banda de tramuntana de l'església hi van ser afegides tres capelles laterals, probablement als segles XVI o XVII.
L'església posseeix un relleu preromànic i una porta romànica del segle XII o XIII. La porta de la façana principal és rectangular i data del segle XVIII.
La torre-campanar té estructures romàniques, i ha estat coberta al segle XX amb rajoles verdes.
A l'interior de l'església hi ha el retaule de Santa Cristina, del qual és autor un mestre català del segle XVI, amb influència de l'escola valenciana. Joan Pujades va dissenyar-ne l'estructura. Les pintures són, probablement, de Joan Sanches Galindo.
A les capelles laterals s'hi conserven igualment unes teles realitzades al segle XX per l'artistes cassanenc Benet Casabó.

Misses:
Cada dia a l´hivern, a les 19 h. i a l´estiu a les 8´30 matí
Dissabtes: sempre a les 17´30 i diumenges i festes de precepte, a les 11 h.

Església del Bell- llochSanta Maria de Bell-lloc

És una església preromànica. Té una nau i absis de ferradura, coberta totalment amb volta. Al seu costat de tramuntana han estat excavades, sota la direcció de l'arquitecte guixolenc Lluís Esteva i Cruañas, les restes d'un edifici cultual de planta circular, adossat a una estreta aula rectangular que tenia comunicació amb l'església. Quan aquest edifici va caure en ruina, s'hi va construir al mateix lloc una capella romànica amb absis de planta semicircular.
L'edifici primitiu va ser construït vers el segle VI; l'església actual, al segle X; i la capella alçada dins les ruïnes de la primitiva rotonda, al segle XI.
La rectoria, adossada a l'església, data del segle XVIII.

Misses:
Cada primer i tercer diumenge de mes a les 12´15 h., també per Nadal, Pasqua i la Festa Major

Església de Sant Martí de Romanyà (2)Esglèsia parroquial de Romanyà de la Selva

És una església preromànica. Data de la segona meitat del segle X o de començament del segle XI. És esmentada l'any 1019 com a pertanyent a la canònica de Girona.
És un edifici de planta de creu de braços destacats, absis de planta trapezoidal i coberta de volta a totes les seves parts. Sobre la intersecció amb els braços del transsepte es dreça uan estructura pseudocupular.
Les finestres de doble esqueixada i l'aparell força regular dels murs ja pressenteixen les formes romàniques.
La porta de migdia és protegida per un petit porxo.
A l'interior de l'església hi ha una imatge de fusta, que representa sant Martí, realitzada al segle XX per l'escultor olotí Modest Fluvià.

Misses:
Cada segón i quart diumenge de mes, a les 12´15 h. també per Nadal, Pasqua i la Festa Major

El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius

Església de sta. Agnès i monastir de Solius (1)El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius, a la comarca del Baix Empordà, bisbat de Girona, va ser fundat el 21 de gener de 1967, festa de Santa Agnés, patrona de la parròquia del veïnat, en establir-s'hi un grup de quatre monjos procedents del monestir de Poblet, del qual és fundació. Van ser acceptats a la diòcesi pel bisbe Narcís Jubany i Arnau, posteriorment arquebisbe de Barcelona i cardenal, poc després d'haver-se clausurat el Concili Vaticà II.

El Monestir de Solius forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (fundada l'any 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges, Casbas (Osca), Cadins (Gironés) i Valldonzella (Barcelona).

L'esvelt campanar de Solius és visible gairebé des de tota la Vall d'Aro. Descansa sobre les restes d'una antiga església romànica datada d'entre el segle X i XI, segurament molt petita. Posteriorment s'engrandí i finalment cap el S. XVIII, havent-se obert pel mig, construïren l'actual, molt més espaiosa, aprofitant els enderrocs de l'antiga.
La base del campanar va quedar intacta, inclosos els finestrals romànics, tapiats, per aixecar tota la part nova, que es feu entre 1829 i 1830. La pedra fou tallada a la muntanya de Romanyà.

L'edifici actual de l'església, començat el 1773, consta d'una nau central amb quatre capelles laterals, que tenen uns retaules neoclàssics de factura popular. Cal destacar el de la Mare de Déu del Roser i el de Sant Isidre. A l'interior de l'església s'hi troben làpides sepulcrals d'alguns rectors de la parròquia.
El canvi més important dins la parròquia de Solius és el fet que, l'any 1967, un grup de monjos del Císter s'hi establí per fundar el nou monestir. Amb la seva vida de pregària i treball continuen en aquest lloc, per el món d'avui un centre de pau, silenci i d'espiritualitat.
Un lloc molt interessant per visitar. La seva església, jardins, i fins i tot uns pessebres que es poden visitar tot l'any. La col.lecció va començar l'any 1970, amb l'escena del Naixement, de mans del germà Gilbert Galceran, monjo de Solius, que ja tenia exposicions de pessebres a Roma, a la Casa General de l'Ordre Cistercenc, i a l'abadia d'Hauterive, Suïssa.

Misses:
Cada dia a les 18 h. i els diumenges i festes a les 10 matí

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament