caenfrdeitptrues

Personatges històrics

XAVIER MONSALVATJE i iglésias

EL LLIBRE "PROSES DEL VIURE A SOLIUS", REEDITAT I A LA VENDA

Hem posat a la venda el llibre Proses del viure a Solius, de Xavier Monsalvatje. Té un preu de 10€, i es pot trobar a:

• Llibreria Santa Cristina
• Llibreria Montse – Cristina Paper
• Oficina de Turisme
• Oficina d’Atenció Ciutadana (Ajuntament)
• Monestir de Solius
• Altres llibreries de les comarques de Girona

Proses a la venda

LES "PROSES DEL VIURE A SOLIUS", OBRA PÒSTUMA

Existeix un obra literària força reculada en el segle XX sobre el paratge de Solius. Es tracta de l’obra pòstuma Proses del viure a Solius (1922), escrita l’any anterior per Xavier Monsalvatje –escrit sense T i amb J. 

Cal no confondre aquest escriptor amb el seu fill, de nom també Xavier, però de cognom ja normalitzat a la forma “Montsalvatge”. Aquest darrer fou el cèlebre compositor català, mort el 2002, mentre que el nostre Monsalvatje era un escriptor i pintor gironí, membre de la Lliga Catalana, mort als 40 anys d’edat a causa de la tuberculosi. 

Ja el setembre de 1937, el poeta català Màrius Torres, del qual el 2010 es celebrà el centenari del seu naixement, en dues cartes seves deia que s’alegrava de veure que la col·lecció Biblioteca de la Rosa dels Vents, de les Edicions del mateix nom, de Barcelona, es plantejaven reeditar les Proses de Monsalvatje, perquè aquests escrits li havien semblat “molt vivents i actuals”. Creiem, però, que la única edició fou la de 1922, amb un tiratge de 125 exemplars. Actualment, una de les còpies es conserva al Monestir de Solius.

  PORTADA DEL LLIBRE DE XAVIER MONSALVATJE PORTADA INTERIOR DE PROSES DEL VIURE A SOLIUS

JOSEP TRUETA I RASPALL

AMB MOTIU DELS 50 ANYS DEL SEU RETORN A CATALUNYA DES DE L'EXILI

El mes de febrer de 2017 es compliren 50 anys del retorn de Josep Trueta a Catalunya, des de l’exili. En paraules seves, extretes de les seves memòries, titulades Fragments d’una vida (Edicions 62, 1978), “obeint apures raons de tipus personal i familiar, vam decidir de tornar a Barcelona, i ho férem pel febrer de 1967, quan jo m'acostava als 70 anys. Malgrat que políticament tot continuava més o menys igual, ens sentíem «protegits» pel fet de continuar essent britànics”.

Trueta compaginà les seves estades a Barcelona i Santa Cristina d’Aro, on es va fer una casa, a prop del mas Grill, que abans havien restaurat la seva filla Montserrat i el marit d’aquesta, el polític Ramon Trias Fargas. De fet, Josep Trueta signà les seves memòries a “Barcelona/Santa Cristina d'Aro, 1975”. 

Amb motiu del cinquantenari del seu retorn a Catalunya i instal·lació a Santa Cristina d'Aro, l'Ajuntament li va retre un homenatge. L'Arxiu Municipal va participar-hi aportant imatges del Fons de complement Josep Trueta i Raspall, cedides en el seu moment per Amèlia Trueta i dirigint la taula rodona del final de l'acte, amb familiars del metge, el director de la Fundació Pau Casals i Quim Torra, editor de la correspondència entre Trueta i Casals.

337 07295

Imatge: Josep Trueta envoltat de la seva família [Arxiu de complement, Josep Trueta i Raspall, 337_07295]. 

1. Homenatge Trueta

UNA CÒPIA DE LES FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA INGRESSA A L’ARXIU

La filla del doctor Josep Trueta, l’Amèlia, va accedir, a inici del mes de desembre de 2014, a que una còpia de les fotografies del seu pare ingressés a l’Arxiu Municipal. El fotògraf Xevi F. Güell es va desplaçar al seu domicili i es va encarregar de fer la reproducció “in situ” de les imatges més rellevants. Ara estem en procés de catalogació.

XEVI F. GÜELL, REPRODUINT LES FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA L'AMÈLIA ENS DETALLÀ EL CONTINGUT DE LES FOTOS CATALOGANT LA COL•LECCIÓ DE FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA

LA VICTÒRIA SOBRE LA GANGRENA, DE JOSEP TRUETA

La victòria sobre la gangrena, de Josep Trueta, és un dels “Moments estel·lars de Catalunya”, segons s’explica al llibre de Joan Bosch. Com potser ja sabeu, Trueta és el nostre 22è Personatge Històric del quadern que estem preparant.

Joan Bosch va ser convidat a presentar el llibre al programa els Matins de TV3. Vegeu-ho a: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Els-Matins/Moments-estellars-de-Catalunya-cinc-histories-reals-protagonitzades-per-catalans/video/5400773/#

Trobareu la notícia sobre Trueta entre el minut 3:53 i 16:56. Al mateix programa, es va establir connexió en directe amb la filla del Dr. Trueta, l’Amèlia, també mig cristinenca com els seus pares i la seva germana Montserrat.

LA VICTÒRIA SOBRE LA GANGRENA, DE JOSEP TRUETA

Elvira Gràcia i Tomàs

MICROEXPOSICIÓ SOBRE L’ESCRIPTORA ELVIRA GRÀCIA I TOMÀS

Amb motiu del desè aniversari de la mort d’Elvira Gràcia i Tomàs, l’Arxiu Municipal muntarà una microexposició dedicada a la poetessa, nascuda a Barcelona i resident a Santa Cristina d’Aro.

La veureu a l’Espai Ridaura aquest dissabte dia 11, coincidint amb el lliurament de premis del Concurs de Microrelats, organitzat pel Punt d’Igualtat.

Aquesta és també la nostra contribució al Dia Internacional de les Dones, que se celebra avui, 8 de març.

L’Elvira Gràcia va donar el seu fons personal a l’Ajuntament, encara en vida, el 2005, dos anys abans de morir. El custodiem a l’Arxiu Municipal i, a l’exposició, en veureu una mostra.

escanear0003

IMG 9084 1

MERCÈ RODOREDA i GURGUÍ

RODOREDA A L’EXPOSICIÓ PERMANENT SOBRE L’EXILI CULTURAL D’AGULLANA

A Agullana hi ha, des de març de 2015, una exposició permanent dedicada a l’exili cultural català de 1939.

Entre els personatges del món de la cultura que es van haver d’exiliar hi ha l’escriptora Mercè Rodoreda, que es va establir a Romanyà de la Selva el 1972.

150618-20 Congrés APPEACE  MUME 15 Sala Agullana - Rodoreda

Imatge:

Plafó dedicat a Mercè Rodoreda de l’esmentada exposició.

LLUÍS ESTEVA I CRUAÑAS

INGRÉS D'UN CONJUNT DE  DOCUMENTACIÓ SEVA

Us donem a conèixer un ingrés de documentació a l’arxiu (2016): Es tracta d’un expedient de lliurament d’un article de recerca de Lluís Esteva i Cruañas, referit als termes històrics de Solius, per a una publicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya en memòria de Joan Ainaud de Lasarte.

Ingrés documents Lluís Esteva

Mostra d’alguns dels documents de l’expedient [140. Col·lecció de documents textuals solts. 1992-0001. Expedient de lliurament del text "Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). Del 916 al 1057" per al volum Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1992-1994. Procedència: Arxiu personal de Lluís Esteva Cruañas. Cessió: Elena Esteva Massaguer].

EUSEBI VICENS SAGUER

BALANÇ DE L’ACTE D’HOMENATGE

El dissabte 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc l’acte en memòria d’Eusebi Vicens, mort als camps nazis. S’inaugurà la col·locació d’una placa a can Ballester, on Vicens havia fet de masover, parlà la família del deportat, l’historiador Albert Gamundi i l’alcalde de Santa Cristina d’Aro.

cartell

Fotos acte 1 Núria Viñas

Fotos acte 3 Glòria Jara

Fotos acte 3b Núria Viñas

Fotos acte 4 Glòria Jara

Fotos acte 4b Glòria Jara

Fotos acte 6 Glòria Jara

Fotos acte 7 Núria Viñas

Fotos acte 8 Núria Viñas

L’ACTE D’HOMENATGE, A TELEVISIÓ COSTA BRAVA

http://tvcostabrava.xiptv.cat/municipi/santa-cristina-d-aro/l-informatiu-costa-brava/capitol/eusebi-vicens-victima-del-nazisme-es-homenatjat-a-santa-cristina-d-aro

L’ACTE D’HOMENATGE, A EL PUNT-AVUI

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1013112-noms-que-no-shan-doblidar.html

L’ACTE D’HOMENATGE, A ÀNCORA

Un article de Glòria Jara a Àncora dóna notícia també de l’acte realitzat a Can Ballester, al barri de Salom, en memòria del cristinenc mort al castell de Hartheim, víctima del sistema concentracionari nazi. 

Homenatge Eusebi Vicens - Àncora

 

EUSEBI VICENS SAGUER, CRISTINENC MORT ALS CAMPS NAZIS

Amb motiu de la proclamació per part del Parlament de Catalunya del dia 15 d'octubre com a Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va retre un homenatge públic a Eusebi Vicens Saguer, mort als camps de concentració del nazisme, quan feia 75 anys del seu assassinat.

L'acte consistí en la col·locació d'una placa memorial a "Can Ballester" on va fer de masover, i tot seguit es faran uns parlaments per part de la família i autoritats.

Adreça: c/ Pedrells, 22 - Barri Salom, 12h. migdia.

JPEG normal retall

TARGETO

 "PERSONATGES HISTÒRICS". NOU QUADERN DE SANTA CRISTINA D'ARO 

Establint una mena de continuïtat amb l’anterior quadern dels Temes Cristinencs, aquest s’endinsa en els personatges històrics relacionats amb Santa Cristina d’Aro i l’antiga Vall d’Aro –nascuts aquí, sobrevinguts o que hi van ser de pas. És a dir, d’aquelles individualitats que van destacar per un motiu o altre i que van deixar una petja tangible al nostre terme o fora d’ell.

Es tracta de persones que van fer aportacions molt diverses, algunes segurament més positives que d’altres, però totes elles rellevants. En qualsevol cas, no es tracta de retre cap homenatge ni entrar en valoracions de caràcter moral –cosa que farà cada lector, si s’escau–, sinó de poder discernir les seves actuacions, els motius per dur-les a terme i quines conseqüències van tenir. Presentem els continguts al voltant de vint-i-quatre perfils biogràfics breus –dinou semblances individuals, quatre de dobles i, fins i tot, una de triple. Amb aquestes biografies hem volgut deixar constància de diferents èpoques, formes de vida i dedicacions, per la qual cosa són 1500 anys –entre els segles V i XX– els que separen el primer de l’últim personatge. És també per això que alguns perfils són, avui, molt més recordats que d’altres.

Les biografies que presentem han estat elaborades a partir de diferents referències bibliogràfiques, testimonis orals i documents primaris d’arxiu. També hem cercat fotografies inèdites i antics llibres oblidats, uns materials que ara han ingressat a l’Arxiu. Cada projecte de recerca i divulgació que portem a terme és una motivació per descobrir nous documents i posar-los a disposició de la ciutadania. Aquest ha estat també l’esperit del projecte sobre els personatges històrics que ara us presentem.

ELS PERSONATGES HISTÒRICS

1. Els senyors de Malvet (s. V-VI), uns domini llargament venerats                                    

2. Gausfred Vidal i Quíxol (970-1050), fundadors del castell de Benedormiens

3. Guillem de Montgrí (1200-1273), el poderós senyor del castell de Solius

4. Arnau Llamuini i Pere Aret (s. XIV), primers representants de la Vall d’Aro

5. Joan Miquel Safont i Narcís Goxat (s. XV), dos remences al castell de Solius

6. Pere Tapioles (s. XVI), primer jurat en cap –conegut– de la Vall d’Aro

7. Joan Pujades (1570-1645), escultor del retaule de l’església de Santa Cristina

8. Josep Saguer (s. XVII-XVIII), primer batlle de la Vall d'Aro

9. Baldiri Reixac (1703-1781), capellà autor d'un modern manual de pedagogia

10. Joan, Josep i Salvi Morató (s. XVIII), mestres de cases i escultors de Solius

11. Joan Romeu (1746-1808), copiador d’un manual de sastreria català

12. Josep Sala (1815-1885), primer alcalde del municipi de Santa Cristina d'Aro

13. Pere Geronès Torres (1865-1935), mecenes de l’escola cristinenca

14. Teresa Pedrerol (1880-1955), pionera de la renovació a l'escola de nenes

15. Xavier Monsalvatje (1881-1921), autor de les Proses del viure a Solius

16. Josep Suñer (1907-1958), primer alcalde plenament democràtic

17. Marià Vendrell (1897-1939), un pagès sindicalista afusellat pel franquisme

18. Martí Casals (1903-1983), un metge “rural” que es va lliurar als pacients

19. Gumersind Vilagran (1913-2004), el mossèn que va recuperar Romanyà

20. Lluís Esteva (1906-1994), investigador del patrimoni històric cristinenc

21. Jaume Provensal (1916-2001), reputat il·lustrador de novel·la popular

22. Josep Trueta (1897-1977), una eminència mèdica al servei dels cristinencs

23. Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora que féu de Romanyà un lloc literari

24. Jordi Verrié (1923-2001), descobridor d’un volum inèdit de Baldiri Reixac

EL QUADERN

A mitjans de desembre de 2014 va sortir publicat el nou quadern Santa Cristina d’Aro. Personatges històrics” (Temes Cristinencs, 3).

Portada del quadern de la Col·lecció de Temes Cristinencs, núm. 3

Santa Cristina d'Aro. Personatges històrics [quadern, 2014]

NOTÍCIA A LA VANGUARDIA EN RELACIÓ AMB ELS PERSONATGES HISTÒRICS

El periòdic La Vanguardia va publicar, a la secció de Cultura, el 5 de gener, una notícia relativa a la publicació del quadern “Santa Cristina d’Aro. Personatges Històrics”. Us l’adjuntem!

NOTÍCIA A LA VANGUARDIA SOBRE ELS PERSONATGES HISTÒRICS

ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL

La publicació electrònica El Baix Empordà Digital, núm. 15, recull en dues notícies la publicaicó del quadern dels Personatges i també la recent cessió de fotografies de Josep Trueta a l’Arxiu.

JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL

NOTÍCIA A LA REVISTA ÀNCORA

A la revista Àncora de 8 I 15 de gener de 2015 van aparèixer, per una banda, una ressenya del quadern que hem publicat recentment, dedicat als personatges històrics, i, per l’altra, la notícia de la cessió de material fotogràfic per part de la família Trueta.

NOTÍCIA A ÀNCORA SOBRE LA CESSIÓ DE LA FAMÍLIA TRUETA

  RESSENYA A ÀNCORA SOBRE EL QUADERN DELS PERSONATGES HISTÒRICS

JORDI VERRIÉ I ROSA M. GALLART

LA SEVA CASA I BIBLIOTECA

Jordi Verrié, el descobridor d’un volum inèdit de Baldiri Reixac (1975), quan es va instal·lar a Santa Cristina, ocupà dues cases contigües (cantonada c. Ridaura amb Trueta), una per a vivenda i l’altra per a biblioteca. En el decurs del projecte d’investigació dels Personatges Històrics, en Tomàs Rosés ens ho explicà sobre el terreny.

  TOMÀS ROSÉS ENS EXPLICA ON TENIA LA BIBLIOTECA I LA CASA JORDI VERRIÉ LA CASA I LA BIBLIOTECA DE JORDI VERRIÉ I ROSA M. GALLART, EDIFICIS CONTIGUS

BALDIRI REIXAC i CARBÓ

EL LLIBRE RETROBAT

Baldiri Reixac havia estat conegut per ser l’autor un manual de pedagogia que havia tingut força èxit, al segle XVIII. Tanmateix, es desconeixia que hagués escrit un segon volum, perquè sempre havia restat inèdit, fins que l’investigador Jordi Verrié el va localitzar a l’Arxiu Diocesà de Girona, el 1975.

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament