caenfrdeitptrues

Temes de recerca

Projectes de recerca i ajuts

125 ANYS DEL FERROCARRIL ENTRE GIRONA I SANT FELIU DE GUÍXOLS (1892-2017)

Aquest any es compleixen 125 anys del ferrocarril entre Sant Feliu i Girona, que creuava el nostre terme i hi tenia dues estacions.

Per aquest motiu us avancem que acollirem una exposició sobre el tren, del 27 d’octubre al 26 de novembre de 2017.

L’exposició és una iniciativa conjunta de tots els municipis de la línia del tren, coordinada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.  

EL TREN 125e aniv-flyer pr-2 Page 1

EL TREN 125e aniv-flyer pr-2 Page 2

projectes de RECERca de l'arxiu

Projecte Solius (recerca 2016 / divulgació 2017)

1 B4A9410b

El quadern de difusió de l'Arxiu Municipal per al 2017 -el número 5 de la Col·lecció de Temes Cristinencs- el dediquem a Solius, a tota la parròquia i a la seva evolució històrica fins al present.

D'aquesta manera ens sumem a la commemoració del cinquantenari de la instal·lació del monestir de Santa Maria, annex a l'església de Santa Agnès (21 de gener de 1967).

Des de l'Arxiu estem encantats de rebre les aportacions dels investigadors que han treballat sobre el terme de Solius, dels testimonis d'aquest veïnat i dels suggeriments que la ciutadania en general ens faci arribar sobre aquest tema.

L’estructura de capítols prevista per al quadern és aquesta:

1. El lloc

2. Els primers soliuencs (10.000-800aC)

3. L’antiguitat a Solius (VII aC – VIII dC)                                       

4. La formació de la societat feudal i de la parròquia de Solius (IX-XII)

5. El castell de la Roca i el control sobre el terme (XIII-XIV)

6. Llegendes de Solius

7. Les guerres, els batlles i l’ermita de Sant Baldiri (XV – XVIII)

8. El nou temple de Santa Agnès i el negoci del suro (XVI – XVIII)

9. Els canvis derivats de l’Estat liberal (1808-1858)

10. La quarta part més extensa del municipi (1858-1967)

11. Monestirs que vénen; castells que se’n van (1967-1984)                                            

12. L’últim Solius (1985-2016)

CERQUES DE DOCUMENTACIÓ AL NOU PORTAL WEB DE LA XARXA D’ARXIUS COMARCALS DE CATALUNYA 

El Portal de la XAC va néixer el juny de 2010 i la seva implantació en tots els arxius va finalitzar l’estiu de 2011. Ara s’ha actualitzat.

  • El nou portal s’ha construït amb disseny responsiu, que permet l’accés als usuaris des de qualsevol dispositiu (telèfon mòbil, tauleta, portàtil, ordinador de taula).
  • S’ha atorgat més protagonisme als cercadors i recursos més habitualment utilitzats pels usuaris.
  • També cal destacar la integració d’un cercador en la capçalera de les pàgines, que cerca per paraules clau sobre tots els continguts del Portal de la XAC.

Si proveu aquest cercador amb els termes “Santa Cristina”, veureu que us porta a l’existència del fons patrimonial Nadal, relacionat amb Santa Cristina d’Aro, datat entre els anys 1642 i 1793 i conservat a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà.

http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/noticia_web_responsiu

BECA D’ESTUDIS HISTÒRICS PRESIDENT IRLA 2017

Beca al millor projecte d’estudi inèdit en el camp de la història del republicanisme a les comarques gironines. Sense excloure cap temàtica, es valoren especialment les propostes de caràcter biogràfic.

Termini de presentació de propostes: fins les 14 hores de 10 de març de 2017.

beques irla 2017

Premis DE RECERCA

Els Premis les Gavarres

Consten del guardó Joan Xirgo i Cirera d'Arboç. El primer premia una proposta de recerca sobre les Gavarres, amb 5.000 €, i el segon pretén reconèixer la tasca realitzada per una persona o un col·lectiu de persones per la millora, la defensa o la difusió del massís de les Gavarres i els seus valors. El termini per a presentar les propostes s’acaba el 30 de setembre.

Premis Les Gavarres 2016

Els Premis Rafael Patxot

En l'edició de 2017 s’adjudicaran a treballs d'història medieval catalana, història de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans. El termini per a presentar les propostes s’acaba el 30 de novembre. El premi està dotat amb 5.000€.

Premis Sant Jordi 2017

Història de Santa Cristina d'Aro

30 ANYS DE LA LLEI MUNICIPAL DE CATALUNYA

Fa 30 es promulgà la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (8/1987, de 15 d’abril). Aquesta llei ha fet, en bona mesura, que els ajuntaments siguem com som. Ara bé, abans els ajuntaments eren força diferents. I més abans, encara, ni se’n deien, d’ajuntaments, sinó que eren universitats de veïns.

Pere Barreda ens va explicar com es va formar la nostra universitat i després ajuntament, en una entrevista que li vam fer el 2006. Ara la recuperem a través de YouTube.

P Barreda caràtula VÍD

Informació històrica sobre el municipi

Us deixem aquí un enllaç del portal de transparència de l'Ajuntament en el qual vam fer un recull de recursos sobre informació històrica del municipi de Santa Cristina d'Aro.

L’1 de gener de 2016, l’Ajuntament va habilitar un portal de transparència dins la seva pròpia pàgina web. Dins del portal, l’Arxiu Municipal va contribuir a omplir 6 dels 128 apartats de que es composava, entre ells, el de “Informació històrica sobre el municipi”.

portal 1

Quaderns sobre la "Història de Santa Cristina d'Aro"

boto319Tots els pobles necessiten conèixer els seus orígens, els quals són una part essencial de la seva identitat.

No hem d’oblidar que Santa Cristina, els darrers seixanta anys, ha experimentat un creixement molt notable, el qual ha diluït, en part, la seva identitat centenària. És per això que ens alegrem de poder-vos oferir aquest recull d’història cristinenca, el qual es ve a sumar a altres treballs de caràcter històric editats per aquest mateix ajuntament.

Us presentem una breu història de Santa Cristina d’Aro, que ens permet restituir la memòria d’aquells fets, llocs i persones que han forjat el caràcter d’aquest municipi.

Aquest recull històric va ser fet en base a aquells llibres i articles que els investigadors/es havien publicat sobre el municipi els darrers cinquanta anys, des dels primers treballs de Lluís Esteva fins als més actuals.

Aquesta tasca de lectura, comparació, extracció de dades i confecció d’un resum històric la va dur a terme l’Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro amb un doble objectiu: disposar d’una eina de referència per a la divulgació de la història del municipi i, alhora, tenir un marc de referència a l’hora de contextualitzar els documents que es conserven des de l’Arxiu.

Un cop elaborat, aquest resum de la història municipal fou difós a través de les xarxes socials. Concretament, durant tot l’any 2012, es publicà un capítol d’aquesta Història al Facebook de l’Arxiu. A banda, s’han fet també dues conferències per difondre aquests mateixos continguts.

Més endavant es va donar una forma més estable al text, i es va publicar, juntament amb la Revista del Baix Empordà, una Història de Santa Cristina d’Aro, únicament en suport digital.

Poc després es publicà una versió un xic més breu, en paper i electrònica. Fou el quadern "Història de Santa Cristina d’Aro" (2013).

Els seus continguts segueixen un fil cronològic que parteix del 12.000 aC. També cal dir que, en època medieval i moderna, la nostra història és la de la Vall d’Aro, universitat a la qual pertanyíem.

Som conscients que aquest resum presenta buits. Hi ha temes que no han despertat l’interès de la recerca i sobre els quals no se n’ha publicat res. És evident que ens plauria molt que s’anessin completant i, per tant, poder perfeccionar –en el futur– aquesta síntesi que us presentem.

Personatges històrics

XAVIER MONSALVATJE i iglésias

EL LLIBRE "PROSES DEL VIURE A SOLIUS", REEDITAT I A LA VENDA

Hem posat a la venda el llibre Proses del viure a Solius, de Xavier Monsalvatje. Té un preu de 10€, i es pot trobar a:

• Llibreria Santa Cristina
• Llibreria Montse – Cristina Paper
• Oficina de Turisme
• Oficina d’Atenció Ciutadana (Ajuntament)
• Monestir de Solius
• Altres llibreries de les comarques de Girona

Proses a la venda

LES "PROSES DEL VIURE A SOLIUS", OBRA PÒSTUMA

Existeix un obra literària força reculada en el segle XX sobre el paratge de Solius. Es tracta de l’obra pòstuma Proses del viure a Solius (1922), escrita l’any anterior per Xavier Monsalvatje –escrit sense T i amb J. 

Cal no confondre aquest escriptor amb el seu fill, de nom també Xavier, però de cognom ja normalitzat a la forma “Montsalvatge”. Aquest darrer fou el cèlebre compositor català, mort el 2002, mentre que el nostre Monsalvatje era un escriptor i pintor gironí, membre de la Lliga Catalana, mort als 40 anys d’edat a causa de la tuberculosi. 

Ja el setembre de 1937, el poeta català Màrius Torres, del qual el 2010 es celebrà el centenari del seu naixement, en dues cartes seves deia que s’alegrava de veure que la col·lecció Biblioteca de la Rosa dels Vents, de les Edicions del mateix nom, de Barcelona, es plantejaven reeditar les Proses de Monsalvatje, perquè aquests escrits li havien semblat “molt vivents i actuals”. Creiem, però, que la única edició fou la de 1922, amb un tiratge de 125 exemplars. Actualment, una de les còpies es conserva al Monestir de Solius.

  PORTADA DEL LLIBRE DE XAVIER MONSALVATJE PORTADA INTERIOR DE PROSES DEL VIURE A SOLIUS

JOSEP TRUETA I RASPALL

AMB MOTIU DELS 50 ANYS DEL SEU RETORN A CATALUNYA DES DE L'EXILI

El mes de febrer de 2017 es compliren 50 anys del retorn de Josep Trueta a Catalunya, des de l’exili. En paraules seves, extretes de les seves memòries, titulades Fragments d’una vida (Edicions 62, 1978), “obeint apures raons de tipus personal i familiar, vam decidir de tornar a Barcelona, i ho férem pel febrer de 1967, quan jo m'acostava als 70 anys. Malgrat que políticament tot continuava més o menys igual, ens sentíem «protegits» pel fet de continuar essent britànics”.

Trueta compaginà les seves estades a Barcelona i Santa Cristina d’Aro, on es va fer una casa, a prop del mas Grill, que abans havien restaurat la seva filla Montserrat i el marit d’aquesta, el polític Ramon Trias Fargas. De fet, Josep Trueta signà les seves memòries a “Barcelona/Santa Cristina d'Aro, 1975”. 

Amb motiu del cinquantenari del seu retorn a Catalunya i instal·lació a Santa Cristina d'Aro, l'Ajuntament li va retre un homenatge. L'Arxiu Municipal va participar-hi aportant imatges del Fons de complement Josep Trueta i Raspall, cedides en el seu moment per Amèlia Trueta i dirigint la taula rodona del final de l'acte, amb familiars del metge, el director de la Fundació Pau Casals i Quim Torra, editor de la correspondència entre Trueta i Casals.

337 07295

Imatge: Josep Trueta envoltat de la seva família [Arxiu de complement, Josep Trueta i Raspall, 337_07295]. 

1. Homenatge Trueta

UNA CÒPIA DE LES FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA INGRESSA A L’ARXIU

La filla del doctor Josep Trueta, l’Amèlia, va accedir, a inici del mes de desembre de 2014, a que una còpia de les fotografies del seu pare ingressés a l’Arxiu Municipal. El fotògraf Xevi F. Güell es va desplaçar al seu domicili i es va encarregar de fer la reproducció “in situ” de les imatges més rellevants. Ara estem en procés de catalogació.

XEVI F. GÜELL, REPRODUINT LES FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA L'AMÈLIA ENS DETALLÀ EL CONTINGUT DE LES FOTOS CATALOGANT LA COL•LECCIÓ DE FOTOGRAFIES DE JOSEP TRUETA

LA VICTÒRIA SOBRE LA GANGRENA, DE JOSEP TRUETA

La victòria sobre la gangrena, de Josep Trueta, és un dels “Moments estel·lars de Catalunya”, segons s’explica al llibre de Joan Bosch. Com potser ja sabeu, Trueta és el nostre 22è Personatge Històric del quadern que estem preparant.

Joan Bosch va ser convidat a presentar el llibre al programa els Matins de TV3. Vegeu-ho a: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Els-Matins/Moments-estellars-de-Catalunya-cinc-histories-reals-protagonitzades-per-catalans/video/5400773/#

Trobareu la notícia sobre Trueta entre el minut 3:53 i 16:56. Al mateix programa, es va establir connexió en directe amb la filla del Dr. Trueta, l’Amèlia, també mig cristinenca com els seus pares i la seva germana Montserrat.

LA VICTÒRIA SOBRE LA GANGRENA, DE JOSEP TRUETA

Elvira Gràcia i Tomàs

MICROEXPOSICIÓ SOBRE L’ESCRIPTORA ELVIRA GRÀCIA I TOMÀS

Amb motiu del desè aniversari de la mort d’Elvira Gràcia i Tomàs, l’Arxiu Municipal muntarà una microexposició dedicada a la poetessa, nascuda a Barcelona i resident a Santa Cristina d’Aro.

La veureu a l’Espai Ridaura aquest dissabte dia 11, coincidint amb el lliurament de premis del Concurs de Microrelats, organitzat pel Punt d’Igualtat.

Aquesta és també la nostra contribució al Dia Internacional de les Dones, que se celebra avui, 8 de març.

L’Elvira Gràcia va donar el seu fons personal a l’Ajuntament, encara en vida, el 2005, dos anys abans de morir. El custodiem a l’Arxiu Municipal i, a l’exposició, en veureu una mostra.

escanear0003

IMG 9084 1

MERCÈ RODOREDA i GURGUÍ

RODOREDA A L’EXPOSICIÓ PERMANENT SOBRE L’EXILI CULTURAL D’AGULLANA

A Agullana hi ha, des de març de 2015, una exposició permanent dedicada a l’exili cultural català de 1939.

Entre els personatges del món de la cultura que es van haver d’exiliar hi ha l’escriptora Mercè Rodoreda, que es va establir a Romanyà de la Selva el 1972.

150618-20 Congrés APPEACE  MUME 15 Sala Agullana - Rodoreda

Imatge:

Plafó dedicat a Mercè Rodoreda de l’esmentada exposició.

LLUÍS ESTEVA I CRUAÑAS

INGRÉS D'UN CONJUNT DE  DOCUMENTACIÓ SEVA

Us donem a conèixer un ingrés de documentació a l’arxiu (2016): Es tracta d’un expedient de lliurament d’un article de recerca de Lluís Esteva i Cruañas, referit als termes històrics de Solius, per a una publicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya en memòria de Joan Ainaud de Lasarte.

Ingrés documents Lluís Esteva

Mostra d’alguns dels documents de l’expedient [140. Col·lecció de documents textuals solts. 1992-0001. Expedient de lliurament del text "Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). Del 916 al 1057" per al volum Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1992-1994. Procedència: Arxiu personal de Lluís Esteva Cruañas. Cessió: Elena Esteva Massaguer].

EUSEBI VICENS SAGUER

BALANÇ DE L’ACTE D’HOMENATGE

El dissabte 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc l’acte en memòria d’Eusebi Vicens, mort als camps nazis. S’inaugurà la col·locació d’una placa a can Ballester, on Vicens havia fet de masover, parlà la família del deportat, l’historiador Albert Gamundi i l’alcalde de Santa Cristina d’Aro.

cartell

Fotos acte 1 Núria Viñas

Fotos acte 3 Glòria Jara

Fotos acte 3b Núria Viñas

Fotos acte 4 Glòria Jara

Fotos acte 4b Glòria Jara

Fotos acte 6 Glòria Jara

Fotos acte 7 Núria Viñas

Fotos acte 8 Núria Viñas

L’ACTE D’HOMENATGE, A TELEVISIÓ COSTA BRAVA

http://tvcostabrava.xiptv.cat/municipi/santa-cristina-d-aro/l-informatiu-costa-brava/capitol/eusebi-vicens-victima-del-nazisme-es-homenatjat-a-santa-cristina-d-aro

L’ACTE D’HOMENATGE, A EL PUNT-AVUI

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1013112-noms-que-no-shan-doblidar.html

L’ACTE D’HOMENATGE, A ÀNCORA

Un article de Glòria Jara a Àncora dóna notícia també de l’acte realitzat a Can Ballester, al barri de Salom, en memòria del cristinenc mort al castell de Hartheim, víctima del sistema concentracionari nazi. 

Homenatge Eusebi Vicens - Àncora

 

EUSEBI VICENS SAGUER, CRISTINENC MORT ALS CAMPS NAZIS

Amb motiu de la proclamació per part del Parlament de Catalunya del dia 15 d'octubre com a Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va retre un homenatge públic a Eusebi Vicens Saguer, mort als camps de concentració del nazisme, quan feia 75 anys del seu assassinat.

L'acte consistí en la col·locació d'una placa memorial a "Can Ballester" on va fer de masover, i tot seguit es faran uns parlaments per part de la família i autoritats.

Adreça: c/ Pedrells, 22 - Barri Salom, 12h. migdia.

JPEG normal retall

TARGETO

 "PERSONATGES HISTÒRICS". NOU QUADERN DE SANTA CRISTINA D'ARO 

Establint una mena de continuïtat amb l’anterior quadern dels Temes Cristinencs, aquest s’endinsa en els personatges històrics relacionats amb Santa Cristina d’Aro i l’antiga Vall d’Aro –nascuts aquí, sobrevinguts o que hi van ser de pas. És a dir, d’aquelles individualitats que van destacar per un motiu o altre i que van deixar una petja tangible al nostre terme o fora d’ell.

Es tracta de persones que van fer aportacions molt diverses, algunes segurament més positives que d’altres, però totes elles rellevants. En qualsevol cas, no es tracta de retre cap homenatge ni entrar en valoracions de caràcter moral –cosa que farà cada lector, si s’escau–, sinó de poder discernir les seves actuacions, els motius per dur-les a terme i quines conseqüències van tenir. Presentem els continguts al voltant de vint-i-quatre perfils biogràfics breus –dinou semblances individuals, quatre de dobles i, fins i tot, una de triple. Amb aquestes biografies hem volgut deixar constància de diferents èpoques, formes de vida i dedicacions, per la qual cosa són 1500 anys –entre els segles V i XX– els que separen el primer de l’últim personatge. És també per això que alguns perfils són, avui, molt més recordats que d’altres.

Les biografies que presentem han estat elaborades a partir de diferents referències bibliogràfiques, testimonis orals i documents primaris d’arxiu. També hem cercat fotografies inèdites i antics llibres oblidats, uns materials que ara han ingressat a l’Arxiu. Cada projecte de recerca i divulgació que portem a terme és una motivació per descobrir nous documents i posar-los a disposició de la ciutadania. Aquest ha estat també l’esperit del projecte sobre els personatges històrics que ara us presentem.

ELS PERSONATGES HISTÒRICS

1. Els senyors de Malvet (s. V-VI), uns domini llargament venerats                                    

2. Gausfred Vidal i Quíxol (970-1050), fundadors del castell de Benedormiens

3. Guillem de Montgrí (1200-1273), el poderós senyor del castell de Solius

4. Arnau Llamuini i Pere Aret (s. XIV), primers representants de la Vall d’Aro

5. Joan Miquel Safont i Narcís Goxat (s. XV), dos remences al castell de Solius

6. Pere Tapioles (s. XVI), primer jurat en cap –conegut– de la Vall d’Aro

7. Joan Pujades (1570-1645), escultor del retaule de l’església de Santa Cristina

8. Josep Saguer (s. XVII-XVIII), primer batlle de la Vall d'Aro

9. Baldiri Reixac (1703-1781), capellà autor d'un modern manual de pedagogia

10. Joan, Josep i Salvi Morató (s. XVIII), mestres de cases i escultors de Solius

11. Joan Romeu (1746-1808), copiador d’un manual de sastreria català

12. Josep Sala (1815-1885), primer alcalde del municipi de Santa Cristina d'Aro

13. Pere Geronès Torres (1865-1935), mecenes de l’escola cristinenca

14. Teresa Pedrerol (1880-1955), pionera de la renovació a l'escola de nenes

15. Xavier Monsalvatje (1881-1921), autor de les Proses del viure a Solius

16. Josep Suñer (1907-1958), primer alcalde plenament democràtic

17. Marià Vendrell (1897-1939), un pagès sindicalista afusellat pel franquisme

18. Martí Casals (1903-1983), un metge “rural” que es va lliurar als pacients

19. Gumersind Vilagran (1913-2004), el mossèn que va recuperar Romanyà

20. Lluís Esteva (1906-1994), investigador del patrimoni històric cristinenc

21. Jaume Provensal (1916-2001), reputat il·lustrador de novel·la popular

22. Josep Trueta (1897-1977), una eminència mèdica al servei dels cristinencs

23. Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora que féu de Romanyà un lloc literari

24. Jordi Verrié (1923-2001), descobridor d’un volum inèdit de Baldiri Reixac

EL QUADERN

A mitjans de desembre de 2014 va sortir publicat el nou quadern Santa Cristina d’Aro. Personatges històrics” (Temes Cristinencs, 3).

Portada del quadern de la Col·lecció de Temes Cristinencs, núm. 3

Santa Cristina d'Aro. Personatges històrics [quadern, 2014]

NOTÍCIA A LA VANGUARDIA EN RELACIÓ AMB ELS PERSONATGES HISTÒRICS

El periòdic La Vanguardia va publicar, a la secció de Cultura, el 5 de gener, una notícia relativa a la publicació del quadern “Santa Cristina d’Aro. Personatges Històrics”. Us l’adjuntem!

NOTÍCIA A LA VANGUARDIA SOBRE ELS PERSONATGES HISTÒRICS

ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL

La publicació electrònica El Baix Empordà Digital, núm. 15, recull en dues notícies la publicaicó del quadern dels Personatges i també la recent cessió de fotografies de Josep Trueta a l’Arxiu.

JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL JOSEP TRUETA I ELS PERSONATGES HISTÒRICS, A EL BAIX EMPORDÀ DIGITAL

NOTÍCIA A LA REVISTA ÀNCORA

A la revista Àncora de 8 I 15 de gener de 2015 van aparèixer, per una banda, una ressenya del quadern que hem publicat recentment, dedicat als personatges històrics, i, per l’altra, la notícia de la cessió de material fotogràfic per part de la família Trueta.

NOTÍCIA A ÀNCORA SOBRE LA CESSIÓ DE LA FAMÍLIA TRUETA

  RESSENYA A ÀNCORA SOBRE EL QUADERN DELS PERSONATGES HISTÒRICS

JORDI VERRIÉ I ROSA M. GALLART

LA SEVA CASA I BIBLIOTECA

Jordi Verrié, el descobridor d’un volum inèdit de Baldiri Reixac (1975), quan es va instal·lar a Santa Cristina, ocupà dues cases contigües (cantonada c. Ridaura amb Trueta), una per a vivenda i l’altra per a biblioteca. En el decurs del projecte d’investigació dels Personatges Històrics, en Tomàs Rosés ens ho explicà sobre el terreny.

  TOMÀS ROSÉS ENS EXPLICA ON TENIA LA BIBLIOTECA I LA CASA JORDI VERRIÉ LA CASA I LA BIBLIOTECA DE JORDI VERRIÉ I ROSA M. GALLART, EDIFICIS CONTIGUS

BALDIRI REIXAC i CARBÓ

EL LLIBRE RETROBAT

Baldiri Reixac havia estat conegut per ser l’autor un manual de pedagogia que havia tingut força èxit, al segle XVIII. Tanmateix, es desconeixia que hagués escrit un segon volum, perquè sempre havia restat inèdit, fins que l’investigador Jordi Verrié el va localitzar a l’Arxiu Diocesà de Girona, el 1975.

Solius

EL quadern “SOLIUS. EL TERME AGRÍCOLA DE SANTA CRISTINA D’ARO”, ARA PENJAT EN LÍNIA

El gener d’aquest any, coincidint amb els 50 anys del monestir de Santa Maria de Solius, l’Arxiu Municipal publicava un nou quadern de la col·lecció de Temes Cristinencs, titulat “solius. El terme agrícola de Santa Cristina d’Aro” (núm. 5).

Fins ara ha estat distribuït en paper a les llibreries i locals públics. Ara, però, el pengem en línia. El trobaren en PDF cercable i descarregable.

revista temes cristinencs 05 05 Page 01

EL LLIBRE "PROSES DEL VIURE A SOLUS", JA A LA VENDA

Hem posat a la venda el llibre Proses del viure a Solius, de Xavier Monsalvatje. Té un preu de 10€, i es pot trobar a:
• Llibreria Santa Cristina
• Llibreria Montse – Cristina Paper
• Oficina de Turisme
• Oficina d’Atenció Ciutadana (Ajuntament)
• Monestir de Solius
• Altres llibreries de les comarques de Girona

Proses a la venda

Nou quadern “SOLIUS. EL TERME AGRÍCOLA DE SANTA CRISTINA D’ARO”

L’Arxiu Municipal publica un nou quadern titulat “solius. El terme agrícola de Santa Cristina d’Aro” (col·lecció de Temes Cristinencs, 5).

El trobareu per primer cop en l’acte de celebració dels 50 anys del monestir de Santa Maria de Solius, el dissabte 21 de gener de 2017. El posarem a la sortida de la missa solemne que ha programat el monestir. La missa serà a les 11h i el quadern serà posat a les 12h, aprox.

Posteriorment iniciarem el seu repartiment, per tant, serà quan el trobareu a les llibreries i locals públics.

En últim terme, el posarem a disposició en línia, via Internet.

revista temes cristinencs 05 05 Page 01

 

Projecte de difusió 2017: Solius

1 B4A9410b

El quadern de difusió de l'Arxiu Municipal per al 2017 -el número 5 de la Col·lecció de Temes Cristinencs- el dediquem a Solius, a tota la parròquia i a la seva evolució històrica fins al present.

D'aquesta manera ens sumem a la commemoració del cinquantenari de la instal·lació del monestir de Santa Maria, annex a l'església de Santa Agnès (21 de gener de 1967).

L’estructura de capítols prevista per al quadern és aquesta:

1. El lloc

2. Els primers soliuencs (10.000-800aC)

3. L’antiguitat a Solius (VII aC – VIII dC)                                       

4. La formació de la societat feudal i de la parròquia de Solius (IX-XII)

5. El castell de la Roca i el control sobre el terme (XIII-XIV)

6. Llegendes de Solius

7. Les guerres, els batlles i l’ermita de Sant Baldiri (XV – XVIII)

8. El nou temple de Santa Agnès i el negoci del suro (XVI – XVIII)

9. Els canvis derivats de l’Estat liberal (1808-1858)

10. La quarta part més extensa del municipi (1858-1967)

11. Monestirs que vénen; castells que se’n van (1967-1984)                                            

12. L’últim Solius (1985-2016)

La data de publicació prevista és el 21 de gener de 2017, coincidint amb l'efemèride del monestir cistercenc de Solius.

Romanyà de la Selva

9 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DE L’AGRICUCLTURA

Avançant-nos al proper 9 de setembre, Dia Mundial de l’Agricultura, us enllacem el vídeo entrevista que fam fer a Lluís Boadas Sais sobre les eines i les feines de pagès, en especial les que es feien a Romanyà de la Selva. Ara la podeu trobar al nostre YouTube.

VÍD L Boadas

Llocs d'història

LLIBRE L'ESGLESIA VELLA DE SANTA CRISTINA D'ARO (2008)

Amb motiu dels 10 anys de les últimes excavacions arqueològiques al temple de Malvet, dit també església vella de Santa Cristina d’Aro, dutes a terme durant la primavera de 2007, per part de l’àrea d’arqueologia de la Universitat de Girona, en conveni amb l’Ajuntament, aprofitem l’avinentesa per penjar a la nostra pàgina web el llibre dels resultats de les excavacions, que es van publicar en forma de llibre el 2008.

001 E0690 LESGLESIA VELLA DE SANTA CRISTINA DARO PDF TEXT Page 001

Projecte 2016 Llocs d'història

A inici d'any vam començar el projecte de difusió dels Llocs d’Història de Santa Cristina d’Aro, és a dir, dels escenaris que ens parlen dels fets cabdals del nostre passat. Aquest projecte tancava la trilogia iniciada amb la Història de Santa Cristina d’Aro (2013) i continuada amb els Personatges històrics (2014). Com de costum, vam començar publicant-ho al Facebook de l’Arxiu. El primer capítol, el 30 de gener i, successivament, un capítol cada mes fins al desembre de 2015.

  

Quadern Santa Cristina d'Aro. Llocs d'història. 2015.

revista temes cristinencs 04 5 Page 01

Santa Cristina d'Aro. Llocs d'història [quadern, 2015]

 

ELS DISTRICTES DE POBLACIÓ HISTÒRICS

A finals del segle XIX, a Santa Cristina es distingien 11 entitats de població:

2 entitats considerades veïnats compactes

  • Església
  • Teulera

6 entitats considerades veïnats disseminats

  • Pedró
  • Bufaganyes
  • Canyet (proper a Castell d’Aro)
  • Malvet
  • Salom
  • Vilar

3 entitats considerades llocs disseminades

  • Bell-lloc
  • Romanyà
  • Solius

Detall districtes de població SCA 1

Detall d’una pàgina de l’estadística del padró d’habitants de 1899 [Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, G118. Estadístiques del padró d’habitants, exp. 1899-0002].

 

EL TERME HISTÒRIC DE SOLIUS AL S. X I XI

Us donem a conèixer un ingrés de documentació recent a l’arxiu:

Es tracta d’un expedient de lliurament d’un article de recerca de Lluís Esteva i Cruañas, referit als termes històrics de Solius, per a una publicació del Museu Nacional d’Art de Catalunya en memòria de Joan Ainaud de Lasarte.

Ingrés documents Lluís Esteva

Mostra d’alguns dels documents de l’expedient [140. Col·lecció de documents textuals solts. 1992-0001. Expedient de lliurament del text "Els termenals de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà). Del 916 al 1057" per al volum Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1992-1994. Procedència: Arxiu personal de Lluís Esteva Cruañas. Cessió: Elena Esteva Massaguer].

 

UN NOU DOLMEN DESCOBERT A ROMANYÀ DE LA SELVA 

Es tracta d’un dolmen i tres abrics sepulcrals localitzats a Romanyà de la Selva. De moment s’ha batejat amb el nom de Dolmen de Can Reparat, ja que es troba entre les restes del mas i de la riera que porten aquest nom.

La descoberta es deu al palamosí Jordi Fernandez qui ho va publicar en el seu blog “El temps a Palamós” el 14 de juliol de 2016 (http://tempspalamos.blogspot.com.es/2016/07/descobert-un-dolmen-inedit-les-gavarres.html)

Segons l’historiador Gabriel Martín –que ja coneixeu per haver estat l’il·lustrador del nostre quadern dedicat als Llocs d’Història–, es tracta d’un dolmen de corredor fet amb lloses de granit, de cambra rectangular i amb un túmul artificial de tendència circular.

A prop del dolmen, s’han trobat també tres possibles abrics sepulcrals, de dimensions considerables; tot el conjunt es troba a poca distància d’altres abrics i dolmens de Romanyà i de Malvet. També s'han trobat dos fragments de molí de vaivé d'època neolítica.

Podeu trobar més informació a la revista Empordà Digital34 (agost 2016).

Aquesta informació també ha aparegut al diari El Punt Avui i al Diari de Girona.

R009 05 10 Page 01

R009 05 10 Page 24

Portada i pàgina de l’article de la Revista del Baix Empordà dedicada a la troballa.

 

Dones de Santa Cristina d'Aro

MICROEXPOSICIÓ SOBRE L’ESCRIPTORA ELVIRA GRÀCIA I TOMÀS, 11-03-2017

Amb motiu del desè aniversari de la mort d’Elvira Gràcia i Tomàs, l’Arxiu Municipal muntarà una microexposició dedicada a la poetessa, nascuda a Barcelona i resident a Santa Cristina d’Aro.

La veureu a l’Espai Ridaura aquest dissabte dia 11, coincidint amb el lliurament de premis del Concurs de Microrelats, organitzat pel Punt d’Igualtat.

Aquesta és també la nostra contribució al Dia Internacional de les Dones, que se celebra avui, 8 de març.

L’Elvira Gràcia va donar el seu fons personal a l’Ajuntament, encara en vida, el 2005, dos anys abans de morir. El custodiem a l’Arxiu Municipal i, a l’exposició, en veureu una mostra.

escanear0003

IMG 9084 1

DONES DE SANTA CRISTINA D’ARO, DONES VALENTES

Dones valentes

Aquest altre vídeo de testimonis, titulat “Dones de Santa Cristina d’Aro, dones valentes. Testimonis de la guerra i postguerra”, va ser gravat el 2009 i editat el març del 2010, com a complement del documental “Testimonis de la guerra i la fam”. Aquest se centra en el paper de les dones durant la guerra i la postguerra.

El vídeo, de 9:35 min., va ser impulsat pel Punt d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La realització va anar a càrrec de Sabem.com.

Hi apareix el testimoni de Trinidad Casamitjana Bou, Emília Sancho Albertí, Enric Casadevall Arxer, Leonor Morató Darder, Teresa Formatjer Sitjà, Maria Boadas Casellas, Montserrat Rovira Arbusé i Àngel Sala Costa.

DONES AMB VALORS A SANTA CRISTINA D’ARO

La mostra “Dones amb Valors a Santa Cristina d’Aro”, fou exposada al primer pis de l’Ajuntament –hall de l’Alcaldia– des del 8 de març fins a finals de l'any 2013. L’acte d’inauguració de la mostra es va fer el 8 de març -Dia Internacional de les Dones- de 2013.

Aquesta mostra recuperava la memòria de vuit dones que havien destacat per la seva contribució a Santa Cristina i al seu entorn. Es tractava també de ressaltar vuit valors positius que crèiem que aquestes dones havien aportat a la nostra societat.

La mostra s’acompanyava de l’edició d'un quadern de 20 pàgines que permetia ampliar els continguts de la mateixa i que ara es troba en aquest mateix lloc web -en PDF-, tant aquí com a l'apartat de Publicacions.

 

Adjunts:
Accedir a aquesta URL (http://santacristina.cat/documents/contingut/contingut293.pdf) cataleg_dones_040 kB

La Guerra Civil (1936-1939)

RECURSOS SOBRE LA GUERRA CIVIL A SANTA CRISTINA D'ARO

Des de l'arxiu us proposem endinsar-vos dins els episodis de la Guerra Civil a través d'una publicació, testimonis orals i històries personals.

El llibre: 

La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939). En col·laboració amb la Diputació de Girona, 2009. Editat en el 70 aniversari de la fi del conflicte.

llibre la guerra civil

Les entrevistes a testimonis orals:

Foren editades el 2010 en format DVD sota el títol de "Testimonis de la guerra i la fam a Santa Cristina d’Aro", en col·laboració amb el Memorial Democràtic. S'editaren com a complement al llibre sobre la Guerra Civil. El documental tractà les vivències personals de cristinencs i cristinenques durant la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra.

Caràtula DVD Guerra i fam - 1 portadaCaràtula DVD Guerra i fam - 2 contraportada

Amb motiu dels 80 anys de l’inici de la Guerra Civil, el 2016, l'anirem penjant a YouTube, dividit en 10 capítols.

Guerra i fam

En aquest capítol, Àngel Sala Costa, Emília Sancho Albertí i Trinitat Casamitjana Bou ens parlen de la Segona República, el primer alcalde republicà de Santa Cristina –l’Àngel Sala–, el president Francesc Macià, de quan va ser enterrat, el president Lluís Companys, els Fets d’Octubre del 1934 i el Front Popular.

Guerra i fam 2

En aquest capítol, Emília Sancho Albertí, Enric Casadevall Arxer, Montserrat Bertran Noguera, Maria Boadas Casellas i Àngel Sala Costa parlen de l’esclat de la Guerra Civil, la creació dels Comitès de Milícies Antifeixistes, el canvi de nom del municipi i la repressió revolucionària contra l’església. 

Imatge

En aquest capítol, Teresa Formatjer Sitjà, Montserrat Rovira Arbusé, Josep Roura Vidal, Carmen Cabarrocas Sitjar, Àngel Sala Costa, Leonor Morató Darder, Enric Casadevall Arxer parlen de la repressió contra la gent de dretes, l’amagatall de mossèn Salvador Duran, la intervenció del comitè local per frenar la repressió revolucionària i les visites del comitè d’Orriols.

dibuix 4

En aquest capítol, Josep Roura Vidal, Trinitat Casamitjana Bou, Teresa Formatjer Sitjà, Emília Sancho Albertí, Àngel Sala Costa, Enric Casadevall Arxer, Montserrat Rovira Arbusé i Maria Boadas Casellas parlen dels voluntaris republicans al front, les visites de milicians a Santa Cristina, l’alcalde Josep Suñer i les municipalitzacions de finques particulars per a destinar-les als refugiats o a fer de col•legi.

dibuix 5

En aquest capítol, Trinitat Casamitjana Bou, Montserrat Rovira Arbusé, Enric Casadevall Arxer, Emília Sancho Albertí, Leonor Morató Darder, Teresa Formatjer Sitjà, Maria Boadas Casellas i Àngel Sala Costa parlen dels emboscats, la lleva del Biberó, les lleves de gent gran, el canvi de rol de les dones durant la guerra i l’escassetat d’aliments.

dibuix 6

En aquest capítol, Josep Roura Vidal, Àngel Sala Costa, Leonor Morató Darder, Montserrat Rovira Arbusé, Maria Boadas Casellas, Teresa Formatjer Sitjà i Montserrat Bertran Noguera parlen dels bombardeigs dels vaixells Canarias i Almirante Cervera, dels hidroavions i els Junker i dels refugis i les bateries antiaèries.

dibuix 7

En aquest capítol, Trinitat Casamitjana Bou, Montserrat Rovira Arbusé, Maria Boadas Casellas, Teresa Formatjer Sitjà, Àngel Sala Costa, Carmen Cabarrocas Sitjar i Anna Vicens Feliu parlen de l’avió abatut a Bell-lloc, les víctimes cristinenques dels bombardeigs, els refugiats guixolencs de les bombes i de com l’aurora boreal de l’estiu de 1938 va semblar una gran explosió.

dibuix 8

En aquest capítol, Enric Casadevall Arxer, Teresa Formatjer Sitjà, Trinitat Casamitjana Bou, Emília Sancho Albertí, Montserrat Rovira Arbusé, Lluís Bosch Vila, Leonor Morató Darder, Dolors Maurici Dausà, Josep Puig Puig, Carmen Cabarrocas Sitjar i Àngel Sala Costa parlen de la comunicació amb els soldats del front, la batalla de l’Ebre, el pas de soldats durant la retirada cap a França, la crema de la Suberolita i la defensa del Mas Nou i de la costa de Pinell.

dibuix

En aquest novè i penúltim capítol, Carmen Cabarrocas Sitjar, Àngel Sala Costa, Teresa Formatjer Sitjà, Emília Sancho Albertí, Enric Casadevall Arxer i Montserrat Rovira Arbusé parlen de l’entrada dels Nacionals, els soldats cristinencs que van ser fets presoners, els batallons de treballadors, la repressió franquista, les delacions, els empresonats, els afusellats i les revenges personals. 

dibuix 10

En aquest desè i últim lliurament, Àngel Sala Costa, Montserrat Rovira Arbusé, Emília Sancho Albertí, Teresa Formatjer Sitjà, Leonor Morató Darder, Maria Boadas Casellas, Enric Casadevall Arxer i Carmen Cabarrocas Sitjar ens parlen de l’adoctrinament del règim, l’obligació de pertànyer a la Falange Española, el racionament dels aliments, el control del bestiar i dels cultius, l’estraperlo i del record inesborrable que deixa una guerra. 

“DONES DE SANTA CRISTINA D’ARO, DONES VALENTES”

Dones valentes

Aquest altre vídeo de testimonis, titulat “Dones de Santa Cristina d’Aro, dones valentes. Testimonis de la guerra i postguerra”, va ser gravat el 2009 i editat el març del 2010, com a complement del documental “Testimonis de la guerra i la fam”. Aquest se centra en el paper de les dones durant la guerra i la postguerra.

El vídeo, de 9:35 min., va ser impulsat pel Punt d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro amb el suport de l’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La realització va anar a càrrec de Sabem.com.

Hi apareix el testimoni de Trinidad Casamitjana Bou, Emília Sancho Albertí, Enric Casadevall Arxer, Leonor Morató Darder, Teresa Formatjer Sitjà, Maria Boadas Casellas, Montserrat Rovira Arbusé i Àngel Sala Costa.

HOMENATGE A EUSEBI VICENS SAGUER, CRISTINENC MORT ALS CAMPS NAZIS

Amb motiu de la proclamació per part del Parlament de Catalunya del dia 15 d'octubre com a Dia Nacional de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va retre un homenatge públic a Eusebi Vicens Saguer, mort als camps de concentració del nazisme, quan feia 75 anys del seu assassinat.

L'acte consistí en la col·locació d'una placa memorial a "Can Ballester" on va fer de masover, i tot seguit es faran uns parlaments per part de la família i autoritats.

Adreça: c/ Pedrells, 22 - Barri Salom, 12h. migdia.

JPEG normal retall

TARGETO

BALANÇ DE L’ACTE D’HOMENATGE A EUSEBI VICENS SAGUER

El dissabte 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc l’acte en memòria d’Eusebi Vicens, mort als camps nazis. S’inaugurà la col·locació d’una placa a can Ballester, on Vicens havia fet de masover, parlà la família del deportat, l’historiador Albert Gamundi i l’alcalde de Santa Cristina d’Aro.

cartell

Fotos acte 1 Núria Viñas

Fotos acte 3 Glòria Jara

Fotos acte 3b Núria Viñas

Fotos acte 4 Glòria Jara

Fotos acte 4b Glòria Jara

Fotos acte 6 Glòria Jara

Fotos acte 7 Núria Viñas

Fotos acte 8 Núria Viñas

L’ACTE D’HOMENATGE, A TELEVISIÓ COSTA BRAVA

http://tvcostabrava.xiptv.cat/municipi/santa-cristina-d-aro/l-informatiu-costa-brava/capitol/eusebi-vicens-victima-del-nazisme-es-homenatjat-a-santa-cristina-d-aro

L’ACTE D’HOMENATGE, A EL PUNT-AVUI

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1013112-noms-que-no-shan-doblidar.html

L’ACTE D’HOMENATGE, A ÀNCORA

Un article de Glòria Jara a Àncora dóna notícia també de l’acte realitzat a Can Ballester, al barri de Salom, en memòria del cristinenc mort al castell de Hartheim, víctima del sistema concentracionari nazi. 

Homenatge Eusebi Vicens - Àncora

Agustí Calvet “Gaziel” i Santa Cristina d’Aro (1963)

L’il·lustre escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols 1887 – Barcelona 1964) no adoptà el pseudònim de Gaziel fins l’any 1914, quan ja s’havia donat a conèixer com a escriptor literari i, després, periodista de temes polítics i culturals. Va començar a ser conegut per les seves cròniques de la Primera Guerra Mundial per a La Vanguardia, des de París, i acabà per ser el director únic del diari esmentat (1933-1936). Després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, es va moure per les penombres de l’ostracisme i el viatge interior i, públicament, fou oblidat. Els últims anys de la seva vida va renéixer, ara com a escriptor i assagista en català.

Fou en aquest període en què Gaziel va escriure Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953) i Sant Feliu de la Costa Brava (Burgesos, navegants, tapers i pescadors) (1963), edició molt ampliada de l’anterior.

Portada de l’edició original de Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953).Portada de l’edició original de Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols) (1953).

És a Sant Feliu de la Costa Brava (Burgesos, navegants, tapers i pescadors) (1963) on es troben les majors referències al nostre terme i als afers que l’afectaven pels volts del canvi de segle, del XIX al XX: el carrilet; la indústria surotapera; els balls de Carnestoltes, com el de “la Gitana”, que es portava a terme al barri de la Teulera de Santa Cristina, o el d’”En Serrallonga”, la lletra del qual fou arranjada pel rector de Solius; les Gavarres o l’aplec de Sant Baldiri.

També va escriure-hi sobre les platges i cales del tram de costa entre Sant Feliu i Tossa i, en concret, de Canyet. Hem escollit un text d’aquesta temàtica per tal de commemorar els cinquanta anys de la mort de Gaziel. 

Les platges

La Conca, Giverola i Pola

Entre la punta de S’Agaró i la vila de Palamós –ni a cala Pedrosa, ni a la Conca (amb la seva homèrica punta Prima, digna de Nausica), ni al llavors interminable sorral desolat de Platja d’Aro, ni a les calanques de Sant Jordi i el Putget de la Cadira, ni a la ribera de Calonge, de Sant Joan o del Collet –mai no hi trobàveu ningú que us fes nosa. Els pocs camins travessers semblava que no menessin enlloc, de tan encantats com els vèieu a la vora de l’aigua, enmig d’una pau i d’una solitud profundes. Un carro de semal, que caminés per la costa de Pinell, el sentíeu trontollar més d’una hora, sense que se’l veiés per res, fins que la seva remor es perdia pels revolts del camí de la Ganga. El grinyol rovellat de la corriola d’un pou, on treien galledes per regar un tros d’horta sorrenca, bastava per a ratllar el suau i enorme bleix de la mar, que mai no para. Un Pardalet que piulés a la Platja d’Aro, el sentien a la Teulera de Santa Cristina.

A la Conca –una de les cales més perfectes de tota la costa-, només s’hi veia, a l’ombra de la pineda que la tanca al fons, una caseta, gairebé una barraca d’obra, mig amagada entre el brancatge, de parets pintades amb llet de calç blavissa, finestrons verds i una teulada vermella. Era un modest berenador – la primera fantasia que a un ric d’aquesta comarca se li hagués acudit, per fruir d’uns paratges com ja no en quedaven en els països on sabien de tot, menys de viure sense complicar les coses. L’havien construït, naturalment, uns estrangers, els Bender, la família alemanya que havia vingut a establir-se a Sant Feliu atreta pel suro. Originària del Nord, sabia el que és tenir a l’abast una costa com aquesta –i a més totalment abandonada dels indígenes, pràcticament sense amo. Els devia semblar talment que somniaven. Amb el suro, aquesta família havia guanyat molts diners. Molts més n’hauria fets si, per comptes de donar-se a la indústria tapera, hagués entès a fons aquell somni, comprant, en lloc de boscos o partides de suro, puntes i cales, pinedes i platges. No va caure-hi –i això ha de consolar-nos, als fills badocs de la costa, que tampoc no ho sabérem fer. Això, i l’haver estat dels homes senzills que, la vida, l’hem aprofitada millor, perquè si és ben cert que no sabérem fer-nos multimilionaris quan n’era l’hora, en canvi la felicitat natural, que no es ven ni es compra amb diners, prou vàrem fruir-la.

Les cales i platges potser més estimades dels guixolencs eren, però, les poques que hi ha a garbí, entre Sant Feliu i Tossa. Segurament eren les preferides, a més de ser tan belles, perquè en tota la Costa Brava no n’hi havia de més amagades i desertes. El llarg penya-segat estès damunt la mar, entre una vila i l’altra, en forma de mitja lluna, era –i encara és- pràcticament inabordable, fora dels pocs indrets on l’aigua penetra una mica terra endins. El seu aspecte, tot i que la serralada no és gaire alta, sembla més aviat ferest. Fou per això que Ferran Agulló, contemplant-lo des del cim de Sant Elm, va batejar tota aquesta costa, des de la Tordera fins a França, amb el nom de Costa Brava –essent així que més aviat és dolça, alegre i blana. I abans que s’hi obrís en aquest tram la carretera de Sant Feliu a Tossa (una corniche que els francesos n’haurien fet l’autostrada més bella del nostre litoral), el penya-segat era un tou de selva marítima on només es podia penetrar per corriols de bosc, entre esbarzers i brossa, saltant barrancs i endinsant-se en fosques afraus que semblava com si no tinguessin sortida. Fins fa molt pocs anys –es pot dir fins ahir–, en el gran triangle que té per vèrtex Sant Feliu, Tossa de Mar i Llagostera, no hi havia hagut mai res més que alguns ermitatges i cases de pagès per les solituds ferrenyes. Però des d’ells s’albirava en la llunyania, com un teló de fons, la blavor de la mar –talment una visió conhortadora. Un cop expulsats els francesos del monestir guixolenc i esvaïts els vells ermitans –que durant segles n’havien estat els amos–, només quedaren en tot el massís un grapat de masovers, gairebé retornats a l’edat de pedra, les bestioles salvatgines, els carboners que de tant en tant hi feien carbó d’alzina, els caçadors de perdius i conills, amb prou cama i pit per a endinsar-se en uns paratges tan trencats, i els cercadors de bolets, que a la tardor hi venien de bon matí a espinar-se, per tornar-se’n al capvespre, amb els cistells carregats de reigs, rovellons i pinetells. Era, en realitat, l’únic tram de la Costa Brava que mereixia relativament un nom tan mascle com el que li ha escaigut per atzar.

Seguint de mar estant la serralada, bon punt la barca dobla, camí de Tossa, la punta de Sant Elm, amb la seva graciosa ermita a la carena, si es gira mal temps no li queda més remei que arribar a Tossa, sigui com sigui, o retornar a Sant Feliu. Amb la mar desfermada i el vent que l’empeny en tota la ribera de l’esquerpa muralla no hi ha un sol indret on atracar. L’estreta cala del Vigatà, sota mateix de Sant Elm, a redós del Llevant, no té sorral, sinó un fons de rocs temible: per a fondejar-hi a la vora, és pèssima, i per a saltar en terra, només que faci una mica de mar, s’esdevé un gran risc. Des d’allí fins a Canyet –el barranc més profund de la costa, a mig camí, si fa no fa, entre Sant Feliu i Tossa– només blanquegen sota l’espadat ferreny clapejat d’atzavares i figueres de moro, unes orles blanquinoses que, vistes de mar enfora, semblen cintes de platja, però apropades es tornen sinistres mandíbules de penyals, on la mar rebenta amb tanta força que una barca s’hi rompria com una clova de nou. En arribant davant de Canyet, el desguàs del barranc té dues branques que formen altres tantes platgetes, abordables amb bon temps o amb mar tot just moguda; però enmig d’un temporal, per petit que sigui, una barca farà bé de mirar-se-les de lluny i passar de llarg de pressa.

Tossa era llavors un llogarret només de pescadors molt pobres i de contrabandistes no massa rics, sense a penes estiuejants, sense ni un sol turista –net i polit com un corn marí llençat pel temporal damunt la sorra de la platja. Calia, però, arribar-hi. Els únics refugis possibles, anant-hi des de Sant Feliu, per mar, no comencen fins més enllà de la gran esllavissada de Salions, ja més a prop de Tossa que de Sant Feliu. Eren, sobretot les tres cales sense parió: Giverola, Pola i Cala Bona. (Dic eren, i no pas són, perquè les hem perdudes per sempre, violades bàrbarament pel turisme de masses). Es trobaven –com els masos i els ermitatges– a les entranyes de la serralada, però arran de mar, sense carretera ni a penes camí fressat per a anar-hi de terra estant, despenjant-se pel pendís abrupte. Els pocs que ens hi arribàvem fruíem d’una sensació no pas semblant a cap altra: era com si anéssim als paratges innominats on s’acaba el món; és a dir, exactament iguals als altres on el món degué començar algun dia. L’arribada a les cales, per mar, remant o a la vela, era talment com si estrenéssiu un racó de naturalesa, encara no vist ni tocat per ningú. Els grans descobridors de continents inexplorats no veieren ni sentiren pas res de millor ni de més nou i fresc que nosaltres, quan doblàvem la punta de Giverola i albiràvem a dins la platja groga, humida i deserta, com la carn d’una petxina badada al sol en el silenci absolut i la pau meravellosa de l’alba.

[Text extret de Sant Feliu de la Costa Brava, dins GazielObres completes. Obra catalana. Barcelona: Selecta, 1970, p. 372-374].

Hora de l'aperitiu, a Rosamar –Canyet–, un dia d’estiu de 1958 (Biblioteca de Catalunya. Barcelona)

Hora de l'aperitiu, a Can Sacrest (Urb. Rosamar, Canyet, Santa Cristina d'Aro), l'estiu de 1958. D'esquerra a dreta: Glòria, Cassimir, Pere Sacrest –el propietari de la finca de Canyet, després urbanització “Rosamar”–, Josep Pla, Josep M. Cruzet –l’editor de Gaziel– i Agustí Calvet "Gaziel". (Autor: desconegut. Fons Agustí Calvet Pascual de la Biblioteca de Catalunya).

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament