caenfrdeitptrues

Documents sobre la Segona República

UN MINUT ABANS DE LA GUERRA CIVIL...

ES PREPARAVA LA FESTA MAJOR, TOT I L’IMMINENT COP D’ESTAT

01 A151 1935-0001 Acta del Ple de 19-07-1936 Page 1

01 A151 1935-0001 Acta del Ple de 19-07-1936 Page 2

Un minut abans de la Guerra Civil... O més ben dit, ja el dia 19 de juliol, quan el cop d’estat s’havia fet efectiu i s’estava organitzant la defensa de ciutats com Barcelona o Girona per part de la Generalitat i els comitès obrers, l’Ajuntament de Santa Cristina, ignorant aquesta realitat i oferint un aspecte de normalitat aparent, celebrà sessió ordinària del seu Ple, tractant els assumptes habituals de cada reunió, és a dir, donant compte de la correspondència i dels butlletins oficials. També es van debatre els preparatius de la Festa Major, prevista per als dies 24 i 25 del mateix mes de juliol –a cinc dies vista, doncs. Per aquest motiu es va autoritzar a Àngel Sala, representant del Centre Popular Recreatiu, a col·locar un tendal per a poder servir begudes davant de la societat esmentada i a tallar al trànsit el carrer Francesc Macià –actual Comerç. Cinc dies després, la visió que es tenia sobre el cop d’estat militar havia canviat radicalment, assumint la gravetat de la situació. Els actes de la Festa Major de 1936 van quedar anul·lats.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, A151_1935-0001, acta de 19 de juliol de 1936].

 

ENCARA ES CONSTRUÏEN INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

01 B171-Mj 1932-0001 2. plànol - caràtula comp

01 B171-Mj 1932-0001 3. plànol general

01 B171-Mj 1932-0001 4. proposta econòmica comp

32 00852

El 1936 encara es construïen infraestructures necessàries per Santa Cristina d’Aro. De fet, s’estava acabant de construir el cementiri municipal conjunt per als veïnats de Santa Cristina, Solius i Bell-lloc, projectat el 1932 –com es pot veure al primer document o caràtula del plànol general. El mes de febrer de 1936, la Cooperativa Obrera de Edificación, de Girona, encara va fer arribar una oferta econòmica de 315,45 pta. per construir el pou del cementiri –com es veu al tercer document. Devien ser ja de les últimes obres que calia fer-hi, ja que es va inaugurar el 14 de desembre de 1936, ja en plena Guerra Civil. Durant la guerra, l’obra civil va quedar totalment arraconada i els recursos es van destinar a altres necessitats.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, B171-Mj_1932-0001 Contractació de les obres de construcció del cementiri municipal de Santa Cristina d'Aro, Solius i Bell-lloc].

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 151 Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts, 00852 Inauguració del cementiri de Santa Cristina d'Aro amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de Josep Suñer, alcalde, i Pitu Bertran, paleta de l’Ajuntament, 14-12-1936. Autor: Ed. Foto Gandol. Procedència: Josefina Suñer Geronès].

 

S’ELABORÀ EL CENS DE PROPIETARIS, ALGUNS DELS QUALS FUGIRIEN DURANT LA GUERRA CIVIL

01 F112-R 1934-0001 1 comp

01 F112-R 1934-0001 2

01 F112-R 1934-0001 3

L’abril de 1936, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro portà a terme un cens dels propietaris del terme, responent a la famosa Llei de Contractes de Conreu que tants maldecaps havia donat al Govern català l’any 1934. Tres mesos després de fer-se el cens, alguns dels propietaris aquí ressenyats havien fugit i deixat abandonades les seves propietats en esclatar el conflicte, com fou el cas dels Cama, de Romanyà. L’Ajuntament no va poder esbrinar on residien i va prendre la decisió d’administrar directament els seus béns. En aquest sentit, es nomenà un comissionat, Miquel Dausà, per tal de fer-se càrrec dels animals, el blat i les patates del mas.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, F112-R_1936-0001 Cens de propietaris].     

 

S’INTENTAVA PAL·LIAR LA POBRESA, DESCONEIXENT DE QUINA MANERA CREIXERIA ELS SEGÜENTS ANYS

01 N111 1935-0002 1 comp

01 N111 1935-0002 2

01 N111 1935-0002 3

El 1935, malgrat que la Generalitat havia estat intervinguda, des del Govern català es feien esforços per tal de pal·liar la situació de pobresa que afectava a col·lectius diversos a cada municipi. Per això s’instava als ajuntament a constituir una Comissió de Beneficència. Així ho va fer l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, el mes de setembre. Un any i mig després, la situació d’emergència social havia canviat per complet. Llavors, les necessitats alimentàries i d’allotjament més greus foren les del refugiats que arribaven a Santa Cristina procedents de les zones properes als fronts de guerra.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, N111_1935-0001 Constitució de la Comissió de Beneficència del municipi de Santa Cristina d'Aro].              

 

LA GENT ENCARA PODIA ESCOLLIR CASAR-SE PER LA FORMA CIVIL O PER L’ECLESIÀSTICA

061 Exp matrimoni civil 1934-0005 1

061 Exp matrimoni civil 1934-0005 2

Abans de la Guerra Civil, la llibertat religiosa era un fet i tenia conseqüències palpables en la vida de les persones. L’estat espanyol, amb la Segona República, havia esdevingut laic, però el culte catòlic era exercit amb tota llibertat. D’aquesta manera, les persones podien escollir lliurement, per exemple, si es volien casar segons el ritus catòlic o fer-ho de manera civil. Aquesta segona opció és la que van triar alguns cristinencs/ques els anys trenta. Això es va acabar amb la Revolució, l’estiu de 1936, ja que el culte catòlic va ser anul·lat. I tornà a canviar, en sentit contrari, el 1939, quan la victòria del bàndol nacional comportà que els matrimonis només es poguessin fer per l’Església. No hi va tornar a haver matrimonis de fórmula lliure fins el restabliment de la democràcia.

[Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro. Fons 060 Registre Civil de Santa Cristina d’Aro, Expedients de matrimonis civils, 1934-1938].

Subscriure's

Subscriu-te als butlletins de l'Ajuntament i rebràs les notícies al teu correu electrònic...

Twitter

Facebook Ajuntament