Mercè Rodoreda va triar Romanyà de la Selva per escriure i per viure els darrers anys de la seva vida, i també per reposar eternament en el petit cementiri situat a la vora del dolmen de la Cova d’en Daina. Romanyà és una fita important de la geografia literària de Mercè Rodoreda, com ho és Barcelona, on va néixer i va viure fins que va marxar a l’exili, primer a París, després a Ginebra.
De retorn a Barcelona, el metge li va recomanar d’anar a la muntanya i amb unes “amigues d’anys”, féu estada a l’hostal, llavors anomenat Les Gavarres, fou així va descobrir Romanyà.
Allà, aquí, Rodoreda hi va escriure algunes de les pàgines més belles i més punyents de la literatura catalana del segle XX, i ho va fer envoltada “d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes”, que li donaren “grans quantitats de pau”.
Però no només va escriure, va descriure aquest paisatge, i no es pot entendre la darrera part de la seva obra si no es perceben les sensacions d’aquesta muntanya, si no es té present l’ambient que envoltava l’escriptora aquells anys.
